‹ Ìndes del sit · Pàgina del musé · repert restauraa
Spàrtel:FacebookXWhatsAppTelegramEmail
Specializzazion, strada maestra de la ignoranza (Car Maurizio Costanzo Show... lettera n.48)
lettera n.48
Italiano Latina Zeneise Napulitano Venesian Romanesco Sicilianu Bulgnais Sardu Milanes

Parla de savi a on ignorant e lü el disarà che te gh'hee pòcch senn.

EURIPIDE
















SPECIALIZZAZION, STRADA MAESTRA DE LA IGNORANZA

Car Maurizio Costanzo Show,

sèmm in la època di specializzazion. Al de sora de qualunque cült, religios o pagan, el regna sovran el cült di cült, el cült de la specializzazion.
La specializzazion l'è indispensàbil in ona società altament complessa come quela attüal, ona società indüstrial in semper pü ràpida tecnologicizzazion. Ghe hinn semper pü funzion de incarnà, per fà funzionà la semper pü complessa màchina de la società ümana, e ògni funzion la genera prima o poeu vüna o pü sub-funzion che a la lor vòlta se riprodürann in ona ramificazion senza fin, almen del nòster attüal pont de vista. Ghe voeuren specialista semper pü competent a savè fà ona semper minor part del insèma di ròb de fà.
Sta corsa a la specializzazion la sta cambiand l'ümanità assee pü de quant alter event l'àbbien cambiada in di sècoi che hinn staa.
Tütt i istitüzion scolàstich perségüen la produzion de individü specializzaa in quaicòssa, quell che implica che lor gh'avarann necessariament de ignorà tütt el rest. La regina di mercanzìe che l'üniversità la insègna, in la nòstra società, l'è la ilüsion de insegnà quaicòssa de significativ. In realtà la insègna domà quaicòssa de ütil, quand la va ben. Mai o quasi quaicòssa de realment significativ in on sens pü ampi.
El savè üman el cress defatti con crescenta crescita, se me consentii on bisticc verbal, a ona velocità superior a quela che la sarìa necessaria al farraginos sistema üniversitari per adegüàss a i noeuv proprietà che sto savè el assüm. In di üniversità insègnen docent che hann stüdiaa vari decenni fa quell che ancamò adess insègnen, e la esplosiva crescita di üman nozion che contradistingue st'època de la aventüra ümana la rend prest fatalment obsolet quand minga paleolìtich i credenz cültüral de chi, tròpp ocüpaa a insegnà in càtedra, el s'è scordaa de continuà a imparà quell de noeuv che l'è staa edificaa sora el vècc.
I üniversità hinn inscì pü che alter atroci palestr de conformismo, situaa in del passaa remòt del mej moment cültüral attüal, i qual sfòrnen per la pü part idiòt programaa a esegüì ona piscinina class de funzion complessi, convint de vèss faa ona cültüra, e inscì paradossalment pü ignorant del ignorant che almen la pròpria ignoranza el ignòra minga. Come el disett Graciàn Y Morales, in del cèlebre sò best seller "El Criticòn" quatter sècoi fa: "El prim pass vers la ignoranza l'è presüm de savè, e assee savaríen se pensàssen minga de savè." E se ve basta minga Graciàn Y Morales, che ditt tra nün gh'hoo minga la mìnima idea de chi el sia, ghe meni dent Goethe, a cert de nün pü familiar, el qual inveci el disett (tra l'alter): "Nagòtt l'è pü terrìbil de ona ignoranza attiva." Second M. de Montaigne, inveci, "La ignoranza che se conoss, se giüdica e se condanna l'è minga ona 'ntrega ignoranza: perché el sia, ghe voeur che la ignòra sé stessa.", e Gigi Picetti el asseriss che "Pü cress la conoscenza colettiva pü se ridüs quela individüal.", mentre Socrate, pü crìptament el sostegneva:

""
sora la qual ròba sont minga completament d'acòrd, pü che alter perché nissün el m'ha spiegaa el trücch de come se fà a lèngel.
I üniversità costrüìssen i inscì ditt erüdit, i part costitüent la Granda Màchina Del Savè Üman. Sti part hinn progettaa per deventà ingranagg microscòpich de la Granda Màchina, e tal el devènten. La Granda Màchina l'è cegada, anca in la soa crescenta Mole & Complessità. In nissüna di üniversità de la Granda Màchina vègn persegüii el savè per el savè, per costrüì inscì ingranagg (erüdit) che esplòren e capìssen el significaa del insèma di ingranagg. Fìm l'esempi de ona üniversità che la costitüiss ona eccezion, e mì ve dimostraroo che sii in eror, perché l'è pròpi in la impostazion stàtica inveci che dinàmica, bürocràtica, fondamentalment conservatriz de qualunque istitüzion üniversitaria che i frontier de la vera istrüzion gh'hann el sò lìmit e el progress mental el s'arresta o comunque el ralenta.
Se quaidün el impara a pensà, a scòla o in la üniversità, l'è minga in virtü ma a dispett di insegnament che el riçev. Foeura formidàbil eccezion, ògni profesor el insègna minga a pensà in sé, ma a pensà come a sé.
Sta consüetüdin, de part de chi el insègna, de perpetüà i pròpri lìmit, la flagella dappertütt ògni categorìa scolàstica. In di patètich accademie de art l'è minga l'art a vess insegnada, ma el scimiottament di preferenz stilìstich de chi el insègna. Farsesca l'è la omogeneità di prodòtt pittòrich di aliev de ona accademia, "casualment" in sintonìa con i güst di profesor che cassand chi el diverg di stereòtip a lor car còppen automàticament ògni potenzial autèntich artista.
In di trist scòl de recitazion di teater stàbil o instàbil, i aspirant attor vègnen omogeneizzaa fina a deventà tütt grottesch fotocopie de on stess stereòtip. I poverei e i poverell, spojaa de ògni individüalità, rivestii domà con el certificaa de attor e de attriz, hinn costrett per el rest de la lor vita a parlà la lengua italiana con ona dizion assürda, foeura del üs comün de qualunque italian normal e anormal, che la rend fals e insopportàbil ògni gest e parola lor, sora el parch teatral e sora la scena de la vita. l'attor, ovèro quell votaa a trascènd la singolar pròpria personalità per acquisìn ona multitüdin, el perd inveci anca la pròpria. Ona soa fras domà, e chiunque el capiss sübit che lü l'è on attor, ovèro quaidün che per volèi fà finta de vess chi l'è minga el finiss inveci per parèi domà quell che l'è, e ovèro on attor. Quell che l'ha volüü deventà attor per parèi anca alter oltra a sé, el finett per parèi pü nissün, nanca sé stess, parend inveci semper e domà in ògni sò gest on attor e nagòtt de pü.
Se tra i milion de scòl che in del mond esìsten, vüna domà la insegnass a capì e svilüppà art e müsica, a svilüppà talent de attor e de büffon, a esplorà i mister di implicazion filosòfich pòst de la fìsica quantìstica, a spojà la ricerca per la comprension del ànim üman di preconcett che dappertütt se profèssen, a immèrgess in di teorìe de la Relatività, de la Informazion, del Caos, a fagocità ògni letteratüra che denver la vàlga la pena considerà, e a fà tütt ste e alter vàlid ròb al stess temp, procedend quand l'è el cas per sìntesi estrem, trascürand inütil detàj de cui ghe n'è dappertütt tròppa abondanza, a svilüppà inscì la vision pü onnicomprensiva possìbil di meravìj del mond che la Granda Màchina Del Savè Üman già la contègn... ebbè, se ghe füss anca domà ona sola scòla al mond che se proponess o adiritüra se adoperass a fà questo, la sarìa già quaicòssa. Ma ghe n'è minga. Ghe sarà.

Roberto Quaglia





Lassa on Coment.

Leng i coment di alter.

Me pias! Me pias! Me pias!

Ìndes di letter.

Copertina.

Ma chi l'è Roberto Quaglia?





L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö vess legiüda, scaregada sül computer, stampada e copiada senza limit, domà per üso personal. Tütt i test e i illustrazion hinn proprietà de Roberto Quaglia e poden minga vess doperaa intregh o in part senza permess. El progett gràfegh e i component gràfich de sti pagin hinn proprietà riservada de Roberto Quaglia. L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö minga vess mettüda in vendita a nissün titol senza permess primma.
© 1994-2000 Roberto Quaglia.




















Spàrtel:FacebookXWhatsAppTelegramEmail