
 |
LA FÀVOLA DE LA CREATÜRA SFORTÜNADA
Car Maurizio Costanzo Show,
per i tò spettador pü piscinitt, incoeu te conti ona fàvola, la fàvola de la Creatüra Sfortünada.
Ghe stava ona vòlta ona creatüra sfortünada, che la vardava semper la television. La matina la andava a scòla, come tütt i creatür de la soa età, ma el dòpodisnà la se piazzava semper denanz a la television e la se moveva pü, fina a quand l'era l'ora de andà a lett.
Dato che la vardava semper la television, sta creatüra sfortünada la gh'aveva minga amis, foeura quij che stàven in la television. Essa l'era convinta de avèi tanti amis, perché la television l'era tütta piena de simpàtich persòn che paréven pròpi soo amis. Ghe stàven tanti tanti carton, e èren tütt soo amis. Pürtròpp però la creatüra sfortünada la se sentiva istess assee sola, anca se la gh'aveva tütt quij strani amis in la television. Questa l'era la prima di soe malasòrt.
A scòla i alter creatür ghe contàven che el dì prima aveven giügaa tütt el dòpodisnà. E la creatüra sfortünada la respondeva che essa la gh'aveva minga giügaa, ma che l'aveva vardaa i soo amis in la television a giügà per essa. Quand i creatür minga sfortünaa andàven la domèniga dòpodisnà in biciclèta, la creatüra sfortünada la vardava inveci quaich figüra che la andava in biciclèta in la television.
La soa compagna de banch ghe diseva semper quant la se divertiva a giügà con i soe noeuv bàmbol. Quela creatüra sfortünada la se divertiva minga a giügà con i soe noeuv bàmbol, perché la gh'aveva minga temp. La passava defatti tütt el sò temp a vardà i creatür in la television a giügà con i lor noeuv bàmbol.
Passàren i ann, e la creatüra sfortünada la cresseva, ma la rimaneva semper ona creatüra, anca se cressüda, e semper sfortünada. i alter creatür se regordàven de quand èren staa pü piscinitt, e ne parlàven tra lor. La creatüra sfortünada la riüsciva minga a regordàss de quand l'era stada pü piscinina, perché la se regordava domà de quand èren staa pü piscinitt tütt i soo amis in la television. Quand a scòla la contava quaicòssa a i alter creatür minga sfortünaa, la podeva semper contà domà quell che l'aveva vist in la television, perché in la soa vita l'aveva mai vist alter.
"Te pias passegià in del bòsch?" ghe ciedeva ògni tant on compagn.
E la creatüra sfortünada la respondeva: "Al Grand Püffo ghe pias assee passegià in del bòsch". Poeu la gionteva "A Capüscett Ross anca, ma la gh'ha de stà attenta al Lüv." Ma essa la ghe era mai stada in del bòsch.
Anca a Natal, la creatüra sfortünada l'era sfortünada, perché i alter creatür contàven di bèi regai che aveven ricevüü de Babbo Natale che l'era traa dent de scondon in di lor cà, e essa inveci la se regordava domà di bèi regai che i creatür in la television aveven ricevüü de Babbo Natale che l'era traa dent mica tant de scondon in la Television.
Passàren alter ann, e la creatüra sfortünada l'era semper ona creatüra, anca se semper pü cressüda, e semper pü sfortünada.
La se regordava defatti nagòtt, de tütt i ann che èren passaa, ma la se regordava domà quell che l'aveva vist in television. La se regordava nanca pü come èren faa i soo genitor, perché appariven mai in television e alora essa i vardava minga, e alora dòpo on poo anca lor aveven finii de vardà a essa.
"Pòvera mì!" la se disett on dì la creatüra sfortünada "Me regòrdi pü nanca come l'è fada la mia mama!"
La proeuvà alora a vardà minga la television per vedè la soa mama, ma la ghe riüscì minga. De tütt i part la vardava, la vedeva domà la television. La s'era abitüada a vardàla inscì tant che ormai la vedeva pü nagòtt alter. Anca a scòla, tütt i soe compagn sparìren denanz a i soo oeugg, sostitüii de tanti piscinin television che sautelàven ccà e là. La maestra la se trasformà in on grand grand televisoron con dent domà la facia de ona strìa che la sgridava de continov.
"Pòvera mì!" la se diseva la creatüra sfortünada "Sont semper pü sfortünada! Oh, come vorìa finì de vardà semper la television!"
Ma l'era ahimè tròpp tard! Ormai essa l'era per semper ona vìttima de la television! La gh'aveva pü sò penser, ma domà penser che la television l'aveva mettüü dent in essa. La gh'aveva minga soo regòrd, ma domà regòrd provegnent de la television.
Poeu on dì la creatüra sfortünada la perdett anca el sò nòm, e l'è per questo che el sò nòm el appar minga in sta fàvola. Nissüna di persòn che appariven in la television l'aveva mai pronünciaa el sò nòm, e alora essa la l'aveva scordaa.
Quand on dì la creatüra sfortünada la sparett, nissün se n'incorgett, nanca essa, dato che essa la se incorgeva domà di ròb che sücedeven in la television, e in la television essa l'era mai sparida dato che la ghe era mai nanca aparida.
Nissün incoeu se regòrda pü de la pòvera creatüra sfortünada che la vardava tròpp la television.
Nissün foeura la persòna bòna che l'ha scrivüü sta fàvola per salvà tütt i creatür che vàrden tròpp la television inveci de divertìss giügand come se dev, e rìsighen inscì anca lor de scomparì del mond, come la creatüra sfortünada che incoeu nissün se regòrda pü.
Roberto Quaglia
L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö vess legiüda, scaregada sül computer, stampada e copiada senza limit, domà per üso personal. Tütt i test e i illustrazion hinn proprietà de Roberto Quaglia e poden minga vess doperaa intregh o in part senza permess. El progett gràfegh e i component gràfich de sti pagin hinn proprietà riservada de Roberto Quaglia. L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö minga vess mettüda in vendita a nissün titol senza permess primma.
© 1994-2000 Roberto Quaglia.
|