
 |
PANTECA E BACCINI
Car Maurizio Costanzo Show,
chi o cossa mì sia l'è on mister per mì come per chiunque el gh'ha minga i traveggol. Esaürida sta premessa podèmm divertìss a fà finta de ver congetür parzial, inferior e distòrt.
Rimescoland i nòster parà meter podèmm inscì dì senza tema de vess smentii de chi à bbia aconsentii a smentìnn minga che mì sont attüalment soratütt el proprietari de on mür. Ma minga de on mür qualunque, come ghe n'è tanti on poo dappertütt. On mür in quaich mòd important, perché l'è staa adiritüra menzionaa in la trasmission televisiva che te seet ti. L'è minga el Muro di Berlino, vendüü a scà j a chi el gh'aveva danee de spend. L'è minga el Muro del Pianto e nanca quell di Pink Floyd. L'è el mür de Baccini.
In la trasmission che te seet ti sto mür el vegnett nominaa, forsi anca ripetütament, perché l'è a l'indirizz de lü che el cantautor Baccini l'ebb a vòlg el sò sguard per assee or al dì per ann e ann mentre el imparava a cantà . El ciamarèmm alora el Muro del Canto de Baccini. I berlinees gh'aveven el Muro di Berlino, a vedè el qual andaven quand voeuraven vedè fin indoe podeven andà . I Ebrei gh'hann el Muro del Pianto, indoe se mètten quand ghe vègn de pià ng. Baccini el gh'aveva el Muro del Canto. Quand ghe vegniva de cantà lü el se poneva denanz al sò Muro indoe gh'era accostaa on pianofòrt e el cantava, assee pussee a longh de quant i ebrei ghe la fann a pià ng denanz al lor, o i berlinees a passegià a ridòss del lor. El famos Muro del Canto de Baccini.
Sto Muro el reg presümibilment el tècc de on local genovees ciamaa "Panteca", che mì, già proprietari del Muro, hoo avüü la fatalità de gestì a longh. Francesco Baccini l'è trasii in Panteca in del 1981, apena dimagrii de la soa ipertrofìa lipìdica, sguard spiritaa e pressapòch müt, la soa ment confüsa ormai regn de psicofà rmegh. El stava semper de per lü in on à ngol, senza nanca cavà ss el capòtt, mai parland con nissün, vardand el pianofòrt indoe quaidün semper el sonava. Apena el quaidün de turn el se alzava per on bisògn o on desideri libatòri (vedi "voeuja de bira"), Baccini el se aventava sora el pianofòrt sguarnii sonand quaich minüt de müsica clà ssica. Poeu el scompariva. Ma el scompariva denver. Questo l'è successo parecc vòlt. Sora el pianofòrt i pianista generalment rotaven come i mandrill in on bordell. Che on pianista spess el scompariss, l'era normal. Ma minga che el scompariss semper, anca quand se cercava de identificà ll per conòssel e ofrìgh de bev. Inscì on dì, a i prim not de müsica clà ssica, quaidün el se apostà visin al pian per svelà el mister del pianista scomparent. Baccini el sonà quaich minüt come al sòlit, poeu de bòtt el se alzà brüscament, e a grand falcaa el ciapà de mira la pòrta, de la qual el sarìa certament sortii come on fantasma dòpo pòcch second come sò sòlit. Ma l'apostaa el intercettà fìsicament, costringèndol a fermà ss quaich istant per accettà quaicòssa de bev. Baccini el cercà de oppons, poeu el se arrendett e el ciedett quaicòssa de fòrt, ona camomilla.
Con el passà di mes e poeu di ann, Baccini el deventà on frequentador semper pussee assidü de la Panteca. El comincià a inframezzà a la clà ssica brà ngh de müsica legera, predilisgend i Blues Brothers e el balett de Erode de Jesus Christ Superstar. El proeuvà a cantà , e l'effett el fü minga malaccio. El abandonà la clà ssica e el cantà semper de pü. In del 1985 la intensità de la soa frequentazion de la Panteca la raggiunse el cülmen. El se presentava a la pòrta a i òtt de sera, quand la Panteca la arviva, e ne sortiva a i düü o a i trii, quand la sarava. El comincià a sonà e cantà cinch second dòpo l'ingress de la prima tosa carina, e poeu la finiva pü. Anca a ferragost, quand la città l'era esül in on alter sit, Baccini el stava là , de per lü insèma a mì e pòcch alter e nissün alegher, e el fü pròpi in del desolaa agost del '85 che al tèrmin de ona serada scarna sett tosann finlandes comparèttten per mirà col in la Panteca oscüra portà ndesel via e fasend piazza netta de tütt i soo principal verginità , episòdi già menzionaa sora el palcoscènich de la trasmission che te seet ti.
Ma la Panteca l'è minga domà Baccini. De l'era Baccini avà nzen i regòrd, i fotografìe, e i or de videoregistrazion che ancamò detegni de on Baccini spaürii e con tütt i cavej che inascoltaa el finiss mai de sonà come on trator.
In del arch de la soa esistenza la Panteca la contegnett a fügaci tratt ona multitüdin de persòn inscì ditt famos, de Gian Maria Volonté a Dario Fo, de Angelo Branduardi a Enrico Rava, de Bruno Hendel a Enzo Tortora, de Pinco a Pallino e trascürèmm minga Chicchessia. Ma la contegnett soratütt multitüdin üman de pregi menorment nòt ma minga per questo del stess priv o indegn. Ecco a vialter i etichett de Rino Riccio, Alessandro Testa, Gigi Picetti, Max Morando, Bruno Medicina, Guido De Vecchi, Alessandro Buricchi, Beppe Mistretta, Chicco Sirianni, Max Manfredi, Enrico Tetris... ometti i dònn perché ghe n'avaria de cità nn tròpp e la pigrizia la me frena. Quell che sti etichett de üman cèlen e quaich vòlta esibìssen el descovarìi minga con facilità , soratütt se sii distraa del Nüll che el impera.
La Panteca l'è mila alter stòrie, de là de la gènesi de Baccini. L'è el prim local "alternativo" mai surt a Gènova. Fücina de ment e de talent. Archetip de la multitüdin de local e localett che incoeu rènden vivaci i serad de ona città morent. L'è el loeugh indoe in di ann hinn inelüttabilment rimast impigliaa i ment pü modern e pü fèrtil de Gènova. Cov de sinergìa. Mìtich recipient che de tütt el contègn. I rifletor se impizzarann sora la Panteca quand la ghe sarà pü, per enfatizzà nn e mitizzà nn qualità che in pòcch hann savüü còj quand avarÃen podüü, in del arch de la soa esistenza real, ovvèro per esempi adess. (errata corrige de l'ültima ora: l'esempi el calza minga: l'è defatti forsi già tròpp tard!)
Roberto Quaglia
L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö vess legiüda, scaregada sül computer, stampada e copiada senza limit, domà per üso personal. Tütt i test e i illustrazion hinn proprietà de Roberto Quaglia e poden minga vess doperaa intregh o in part senza permess. El progett grà fegh e i component grà fich de sti pagin hinn proprietà riservada de Roberto Quaglia. L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö minga vess mettüda in vendita a nissün titol senza permess primma.
© 1994-2000 Roberto Quaglia.
|