‹ Ìndes del sit · Pàgina del musé · repert restauraa
Spàrtel:FacebookXWhatsAppTelegramEmail
Fras faa e concett faa (Car Maurizio Costanzo Show... lettera n.33)
lettera n.33
Italiano Latina Zeneise Napulitano Venesian Romanesco Sicilianu Bulgnais Sardu Milanes

Domà i sagg possèden idee; la pussee part de la ümanità la n'è possedüda.

S.T. COLERIDGE






















FRAS FAA E CONCETT FAA

Car Maurizio Costanzo Show,

se aludiss spess a quaicedun che el parla per "fras faa", spess adornand sta alüsion con ona accezion negativa. Quaicedun el s'è divertii a ironizzà sü quest, componend ad art dialogh esclüsivament formaa de fras faa. Ma ghe n'è minga domà i fras faa.
Ghe n'è, prima de tütt, i "parol faa". Tìpich de ona fras faa l'è che lee la se ripresenta semper egoala o con mìnimal variazion. Per esempi: I gioven de incoeu gh'hann pü rispett. Ben, per el stess motiv, tütt i parol hinn "faa", perché se ripresènten semper egoal. Perché l'è inscì per tütt i parol, ghe badom minga. Quaic inconvenient el sorg quand volom intend quaicoss che nissüna parola esistenta la pòssa rapresentà, per esempi ona quaic nòstra invenzion - material o concettüala. Podend minga semplicement "ripèt" la sòlita parola che la rinsera quell che volom dì, se trovom in dificoltà. E se inventom ona noeuva parola el sorg el problema de vess compres, perché se tratta minga de ona parola "faa", e avèndola mai sentida nissün ne capiss el significaa.
Ghe n'è inscì i parol faa, i quai quaic voeulta compòngen i fras faa, e poeu...?
Poeu ghe n'è i "concett faa". Lor hinn pussee difìcil de identificà, dato che sòrgen del insema de fras minga necessariament "faa", e anca essend sostanzialment semper egoal, gh'hann minga ona forma ünica e ricognossìbil. Tìpich de on concett faa l'è la evidenza che lü el sia minga sortii in del pensér de chi el 'l esterna, ma che el sia de lü domà rimbalzaa, provenient de foeura, come evidentement giamò el sücced con i fras faa.
L'è terrìbil, anzi normal, ma tücc ragionom in grandìssima prevalenza per concett faa. Quand esprimom ona opinion che credom nòstra, ripetom quasi semper quell che de assee alter l'è giamò staa espress, spess assee mej che de nün. Ma perché parli de "nün"? Me dispias per "vialter", ma mì me ciami foeura, minga perché la prevalenza di mè pensér la sia minga costitüida de concett faa, (e mì ben soo che el l'è perché inscì l'è per ogni esser üman), ma perché ona part di concett che me frülen in coo no hinn concett faa. E foo l'esempi de tütta sta riflession sü i concett faa, che hoo minga legiüü o sentii de nissüna part e hoo avüü de pensàmmela tütta de sola.
Se è inscì orgoglios di proprie opinion, ma i opinion hinn minga proprie, se difènden tenacement i proprie idee che hinn minga proprie... ma de indove vegnen tütt sti opinion e idee che hinn minga nòster anca parèndoss che el sìen e che ne fann parlà per concett faa? Ebén, lor ne vegnen di persònn con i quai parlom, ovviament (l'è staa inscì de semper), e... de la television.
Scoltand düü persònn discüt o litigà de polìtica se sentarann, formalment pegioraa, tütta quela schiera de concett faa che retrovarèmm in qualunca programa polìtich televisiv. La differenza tra ona persòna e l'altra la se ridüs a la differenta composizion del cocktail de concett faa che ognidün el ospita in la propria ment.
Tütt quest l'è minga particolarment negativ. El pö risültà noios, ma l'è on concett faa pütost scioch sostegnì che el sia negativ. I concett faa hinn in on cert senso archètip, e in quant tai necessariament comün a granda quantità de persònn. L'è inscì che funziona la comünicazion tra esser üman. Se comünicassem minga fasend üso in grandìssima prevalenza de concett faa, la pussee part di voeult riüssaríom assolütament minga a capìss a vicenda.
Tuttavia, ognidün di milion e milion de sìngoi pass in del progress cültüral che in di millenni ne gh'ha portaa a distinguess semper pussee di alter animai, l'è staa compiüü in virtü de la capacità de tütt quii persònn che se hinn minga acontentaa de ragionà per concett faa, e hann conseguentement evolüü anca certi original propri concett. Vess minga sodisfaa de pensà in di sol tèrmin di pür necessari concett faa l'è inscì el primm pass per contribüì a l'evolüzion de la speci umana.
Sistematicament demolì chissessia el se sottrà a la confortanta consüetüdin de ragionà per concett faa, inveci, el significa agì in direzion contraria a l'evolüzion de l'esser üman.
I concett faa hinn indispensàbil, perché permèten ai persònn de comünicà a on accettàbil livell de realtà (qualunca roba sta oscüra fras la pòssa significà).
I concett original sèrven inveci domà al progress de la ümanità, inscì no hinn indispensàbil, benché sìen altament aüspicàbil.
Acennaroo infin a quell che per mì l'è el zimbell di concett: el concett faa travestii de concett original. Quala pateticüm la süscita in mì la fiera e oscena ostentazion de on concett presunt original, presunt "noeuv", presunt "autènticament propri", presunt "inteligent" o ancamò pesg "genial", in realtà evidentement "faa", ovèro preconfezionaa, precòtt e stracòtt. El concett faa l'è minga in sè negativ. Ma el diventa redìcol e patètich quand el millanta de vess quell che l'è minga, ovèro on concett noeuv e original. L'esser üman el esibiss i miseri men dignitos soe quand el presüm de vess o de fà quell che l'è minga e el fa minga.
Riassümend: La fras faa l'è senza dübi la quintessenza de on concett faa, ma se pöden esprim concett faa anca senza ricòr ai fras faa. Tütt quii che se compiàsen de minga parlà per fras faa, analizzen i proprie concett per verificà se sìen faa o men. Se ve dà fastidi analizzà i voster concett, ciapee a bersagli quii di alter. Cercee de capì quant de on concett el sia el prodott de la ment che l'ha espress, e quant el sia inveci la püra ripetizion de argoment giamò sentii in tütt i salz, inscì quell che mì ciami on concett faa.
Per incoeu l'è tütt. Scüsém se me sont minga ategnüü a concett faa, e scüsém ancamò de pü se inveci el gh'hoo faa.

Roberto Quaglia





Lassa on Coment.

Leng i coment di alter.

Me pias! Me pias! Me pias!

Ìndes di letter.

Copertina.

Ma chi l'è Roberto Quaglia?





L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö vess legiüda, scaregada sül computer, stampada e copiada senza limit, domà per üso personal. Tütt i test e i illustrazion hinn proprietà de Roberto Quaglia e poden minga vess doperaa intregh o in part senza permess. El progett gràfegh e i component gràfich de sti pagin hinn proprietà riservada de Roberto Quaglia. L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö minga vess mettüda in vendita a nissün titol senza permess primma.
© 1994-2000 Roberto Quaglia.




















Spàrtel:FacebookXWhatsAppTelegramEmail