‹ Ìndes del sit · Pàgina del musé · repert restauraa
Spàrtel:FacebookXWhatsAppTelegramEmail
Con la Tivü in del cervell (Car Maurizio Costanzo Show... lettera n.28)
lettera n.28
Italiano Latina Zeneise Napulitano Venesian Romanesco Sicilianu Bulgnais Sardu Milanes

«...e Mike Bongiorno el aparì in di TV de tütt i salott e el diss: "Compréel, l'è el mè persütt", e i fedei obedín, e comprén el persütt, perché inscì el gh'aveva ditt Mike Bongiorno...»

del Vangel second Quaglia,
ann 2000 d.TV. (dopo TV)






















CON LA TIVÜ IN DEL CERVELL

Car Maurizio Costanzo Show,

in ona mia lettera che speri te l'àbbiet ricevüda hoo espost i tratt fondamental de la teoria de la ment bicameral (de Julian Jaynes). In alter letter hoo svisceraa argoment intorna a la evidenta importanza che la television la rivest in la nòstra società. Indicava la television come el principal totem contemporani nòster, come la nòstra religion minga dichiarada, sostitütriss de la religion tradizional e contenidriss di resid de la stessa. La television la esercita ona multitüdin de funzion, certi di quai saríen quii de semper de competenza de la religion.
Adess provom a vedè cossa el sücced mesciand el tütt. Spàrmi a chissessia el leng, quela aprofondida anàlisi densa soratütt de premess e citazion che la saría el mè dover efetüà se mì füssi come sont minga on conclamaa sociòlogh, o psicòlogh, o filòsof o comunque on conclamaa quaicoss, quaicedun ovèro pagaa per fàll. Perché inveci, in del moment in cui scrivi, meti del tütt gratüitament al servizi de chi mai el gh'avess la ventüra de lèngem i früt di mè riflession, me concedi el vezz de saltà liberament de pal in frasca quand me vegness el ghiribizz de fàll, e comunque de vegnì sübit al dunque, senza anoiàm a scriv quell che in del istant in cui scrivi provi minga el güst de scriv.
Come se inseriss la Television in la teoria de la ment bicameral? Benìssim, grazie. Second la teoria de la ment bicameral, in la ment de nün tücc ghe n'è on graziosìssim voeui, che la Television mirabilment la còlma. L'è el voeui di dei. Ai temp di Egizi, di Atzech, e de tütt quii là pien zepp de divinità, in la ment umana, la cossienza come nün la riscontrom in nün istess la esisteva minga. L'emisfero dritt del cervell, ciapada ona decision sü cossa el gh'avess de vegnì faa, la comünicava a parol, con on órdin perentòri, al emisfero sinister, el quala letteralment el gh'aveva la esperienza de sentìla, e automàticament e acrìticament el obedeva, perché el gh'aveva minga el spazi mental de la cossienza per operà ona consapèvol mediazion dialèttica tra i possìbil scelt. I órdin sentii èren i vos di dei, che ognidün continuament el senteva, come testimoniaa de TÜTTA l'antiga letteratüra. L'era in del órdin di robb che l'emisfero sinister semper el obedess ai órdin che el riceveva del emisfero dritt, perché lü el la saveva longa, tant'è ver che el vegneva consideraa on dio. Se obedeva inscì ai alücinazion auditiv, ma anca a quii visiv, consüet anca lor e de la medèsima origin.
Poeu i dei hann tasüü, sostitüii de la cossienza, che pussee efficientement la integra i different funzion di düü emisfer cerebral nòster. Ma el voeui l'è restaa, a tütt i livell. A livell orgànich, riscontrom ona vasta area de cervell inütilizzada in del emisfero dritt. L'era la dimòra di dei, l'oficina di vos e di alücinazion. Quaic voeulta lee ancamò incoeu la se desta, speci in di period de stress, dispensand sparüü vision e pussee frequent vos che generalment düren minga. A livell mental, el voeui el se tradüss in on senso de nostalgia per la inocenza perdüda, de la autorità benèvola che ne güidava in di nòster azion, e de rifiüt de la responsabilità acquisida.
La Television mirabilment la còlma sto voeui düraa millenni. Lee l'è prima de tütt ona alücinazion visiva e auditiva. Quell che per tramit sò el avvegn in di nòster soggiòrn, sia quest ona conversazion, on spogliarell, ona partida de balón o ona esplosion nüclear, l'è evidentement ona illüsion, ovèro quaicoss che par ver a tütt i efett (tant'è ver che ghe credom), ma che evidentement el l'è minga, defatt el ne danegia o el ne sodisfa minga pussee de tant né la esplosion nüclear né el spogliarell.
Vüna di vestigia de la ment bicameral l'è el stat de trance. El fenòmen de la ipnosi el cessa de vess on misteri, consideraa in la ciav de sta teoria. Quand se è in trance la cossienza la s'atenüa fortement, e la nòstra disposizion mental la diventa fortement acrìtica. In la època bicameral, quand l'òm el viveva in trance, l'era important che acrìticament semper el obedess ai órdin di dei del sò emisfero dritt.
La Television, l'è dimostraa, la indüs in chi la varda on stat de temporani trance. A chi de nün l'è minga capitaa de impizzà on moment la television e poeu de restàgh incolaa per ore a vedè roba che ne interessa minga, per poeu de bòtt incorgiss de vèss faa fregà on'altra voeulta? Diría che quest l'è quell che ne capita anca tütt i dì, se stemm pü che atent. La Television la ne catüra per el sò poter de mandàss in trance, e la detegn sto poter propri perché la còlma el voeui lassaa in di nòster ment di abitüai alücinazion de la antichità.
Come i antigh alücinazion gh'aveven on poter de fà, la Television la riversa in di nòster cervell maree de imposizion, de dettam ètich, de model comportamental, che nün assorbom pussee o men acrìticament, perché inscì semm staa abitüaa a fà per migliara de ann, quand a generà i alücinazion èrom nün istess, o mej ona part adess silenta de nün istess.
Tegni a sottolineà che el motiv per el quala la Television l'è inscì efficient a inculcàss model de comportament l'è che nün semm ancamò predispòst a l'acetazion acrìtica de diretiv de part de alücinazion che ne còglien in stat de trance. L'hardware del nòster cervell el s'è minga modificaa granché, in poch migliara de ann. Esìsten in di nòster cervell i strütür fìsich prepòst a fàss obedì a chi el gh'ha i requisit de la divinità, e i requisit de la divinità hinn prima de tütt: aparizion màgica, anca visiva, anca a comand. I nòster av domandaven a Dio, o a Giove, o a Apollo, o al Dio Sol, e Dio, o i sò alter ego, del profond di lor cervell, semper el rispondeva o el appareva denanz a lor. Incoeu, come alora, semm anca pussee e pussee voeult al dì costrett a scoltà cossa la gh'ha de dìss la divinità, e alora col telecomand màgicament ripristinom la fedel aparizion de ona familiar alücinazion denanz a nün, parchegiom la cossienza, e assorbom diretiv. Quand al inscì ditt teledipendent el televisor el se goasta, confüsion e nevrosi el còglien, sìmilment a come sti sìntom han còlt i nòster av de quaic migliaro de ann fa quand i vos e i aparizion di lor dei hann finii de aparì regolarment ogni voeulta che lor i invocassen. Come i antigh di lor dei, gh'emm anca nün giornalier bisogn di diretiv del nòster Dio Tivü.
Certün de nün, men acrìtich di alter, riéssen a scegliù i diretiv de assorbì, ma semper del medèsim totem i ciàpen, semper de la Television.
Credom in la Television perché l'è ona alücinazion condividüda de tücc, come i dei èren ona alücinazion condividüda de tücc in di millenni che füren. Come in antichità se parlava d'alter che de quell che diseven i dei, incoeu se parla d'alter che de quell che el dis el Dio Tivü.
Perché, come i antigh dei alora, la Television l'è incoeu la principal font de diretiv, lee inevitabilment la causa quell che la mostra. Incoeu la Television la mostra quasi domà violenza, semper de pü, semper pussee nìtida, semper pussee reala, e inscì fasend la causa e la acress, in on inarestàbil circol vizios che el se ciama reazion a caden. I reazion a caden tèrminen tütt con ona esplosion. Gh'avarèmm anca nün la nòstra esplosion.

Roberto Quaglia





Lassa on Coment.

Leng i coment di alter.

Me pias! Me pias! Me pias!

Ìndes di letter.

Copertina.

Ma chi l'è Roberto Quaglia?





L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö vess legiüda, scaregada sül computer, stampada e copiada senza limit, domà per üso personal. Tütt i test e i illustrazion hinn proprietà de Roberto Quaglia e poden minga vess doperaa intregh o in part senza permess. El progett gràfegh e i component gràfich de sti pagin hinn proprietà riservada de Roberto Quaglia. L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö minga vess mettüda in vendita a nissün titol senza permess primma.
© 1994-2000 Roberto Quaglia.




















Spàrtel:FacebookXWhatsAppTelegramEmail