




 |
COSSIENZA E MENT BICAMERAL
Car Maurizio Costanzo Show,
incoeu te conti ona bela storiella, sempia e ciara, sü la origin de quela "roba" che pussee de ogni altra ne fa üman: La cossienza.
Purtropp, domandand a mila persònn de definì la parola cossienza, otegnarèmm mila rispos't divers, segn che regna on bon poo de confüsion sü quest. Quest l'è abastanza grav, dato che la cossienza l'è probabilment quell che pussee ne distingue di alter animai. Diciari inscì sübit la definizion de cossienza adotada de mì atüalment (ciapada de on ragionament de Julian Jaynes, ai pensér de cui incoeu se inspìren i mè) e che daroo per scontada in del prosegü de sto scritt:
La cossienza l'è la creazion de on "spazi" mental dedent de nün, on spazi imaginari in del qual nün ordinom e localizzom i regord de event passaa e cerchom de figüràss event fütür. Per fà quest gh'emm de "capì" el temp, e el fasom spazializzàndol.
(Provee a pensà a come ve imaginii el scòrr del temp. Come ve figürii ona semana? Come visüalizzii i ültim des ann de la vòstra vita? Fii-el e descovrarii che vialter "vedii" dedent de vialter qualunca arch de temp come se el füss on spazi, in del qual rimett i regord e i progett.)
I or, i dì, i ann e i sècoi vegnen de nün imaginaa come loeugh in on spazi ordinaa in del qual sücceden i robb. La cossienza l'è on "ànalogh" de la realtà, a la stessa manera in cui ona mapa geogràfica l'è on ànalogh de on teritòri. Ogni roba de cui semm cosient l'è on "ànalogh" de quaicoss che esist in realtà. Gh'emm dedent de nün on ànalogh di nòster familiar, di nòster amis, e anca de nün istess. L'ànalogh de nün istess l'è quell che ciamom "io", e nün el movom in la mapa de la realtà che emm costrüii in del nòster spazi mental, dand corp ai nòster progett e ai nòster sògn. In sta "mapa" de la realtà nün unissom tütt i event che ne sücceden, che ne vegnen comünicaa, o che se imaginom, in ona storia, in ona sòrta de narrazion interiora, e quest l'è quell che ne permett de avègh regord cosient o de fà prevision a long tèrmin. Riassümend: Spazializzazion del temp, narratizzazion di event, e l'ànalogh de nün istess ("io") che el se colòca in bona part del "spazi" mental che ciamom Temp, in on órdin cronològich che ciamom I Nòster Regord e I Nòster Progett. Questa l'è la cossienza.
Ebén, quand l'è nassüü sto grüpp de facoltà che hinn la nòstra "cossienza"? Hinn semper esistii?
Gh'è chi el sostegn che anca i animai gh'hann ona speci de cossienza, ma se per cossienza nün intendom quell che hoo apena sintetizzaa mì, ovèro la creazion de on "ànalogh" de la realtà in la nòstra ment mediant ona spazializzazion del temp, nonché la creazion de quel ànalogh de nün istess che ciamom "io", el diventa evident che parlà de cossienza per i animai l'è ona ignoranta sciocchezza.
(Adotand ona definizion de "cossienza" diversa de quela che mì hoo doperaa in sto scritt, tütt ovviament cambiaría. Ma perché, in del mej di cas, el discors el se faría assee pussee compless, e in di alter cas pussee sbagliaa, preferissi in sto contest mantegnì de la "cossienza" la definizion che n'hoo daa. L'important l'è mettes d'accòrd - anca de voeulta in voeulta - sü el significaa che se dà ai parol che doperom.)
Quell che in sto cas el avvegn l'è ona azion tìpicament umana, ovèro la proiezion di nòster categorie de pensér sü quell che semm minga nün. L'è on fenòmen che per la pussee part de nün el avvegn continuament e a tütt i livell. Conseguenza e sìntom de sto fenòmen l'è "la mancada comprension". I mascc üman proiètten i categorie de pensér mascc sü el comportament di fèmen, e el risültaa l'è che "i capissen minga". La stessa roba la avvegn a l'invers. On càtolich el dopera i soe categorie de pensér per capì on müsülman, senza ovviament riüssìgh, e viceverza. La incapacità de prescind di soe categorie de pensér la ostacola, a vari livell e a varie intensità, la recìproca comprension tra i esser üman. Se sti colossai eror vegnen faa tentand de entrà in la ment de on alter esser üman, ovèro de on esser a nün pütost sìmil, podom ragionevolment conclüd che proietà i nòster categorie de pensér sü i animai el prodüs eror anca pussee gross. Inscì l'è defatt. Tütt i "sentiment" che ne pias cred che el sia adree a provà el nòster gatt quand el carezzom hinn esclüsivament quell che ne pias cred che lü el sia adree a provà. Gh'emm ona vision antropocèntrica de la natüra e de la realtà, e in nòm de lee comettom senza ferma i pussee stòlid eror de comprension.
Ma tornom a la cossienza. I animai minga üman ghe l'hann minga. L'esser üman sì. L'òm el descend de alter animai. Quand l'è nassüü alora la cossienza? Quand l'è vegnüda creada in la nòstra ment quela spazializzazion del temp che ne permett de fà progett? Quand l'è aparii in nün quel ànalogh de nün istess che ciamom "io", che ne permett de incorgiss di nòster sentiment, di nòster problema e del nòster destin?
Ona modalità de indagà l'organizzazion mental di nòster antenaa la ne è dada di repert archeològich, per esempi la letteratüra. Tra i pussee antigh scritt rivaa a nün ghe hinn la Bibbia e l'Iliade. Credi che nissün el vorrà obietà sü el fatt che i esperienz uman testimoniaa de sti düü font hinn de on gèner totalment divers de quii che saría normal spetàss incoeudì. In del Antich Testament tütt i personagg dialòghen sistematicament con ona vos che ghe dis cossa gh'hann de fà. I órdin de sta vos hinn quaic voeulta pie, ma pussee spess cruent e sanguinari. La vos la ordina sia decision sagg che omicidi e massacher. Ànaloga roba la avvegn in del Iliade, e in la pussee part di scritt che ne ríven de quela època. In del Iliade, ogni azion importanta l'è innescada de la vos o de la aparizion de quaic Dio. Perché in tütta la letteratüra antiga sücedeven normalment sti robb? Perché hann finii de sücced in la letteratüra che vegn dopo? In pü, MAI ghe n'è in quii righ traccia de introspezion, ovèro de quela pràtica che nün savom vess la essenza stessa de la cossienza. Mai ghe n'è in quii righ traccia de silenzios dialogh interior, e semper ghe n'è evidenza de cotidian dialogh con ona vos ciamada Dio o Apollo o Chissessia. Parirìa che a quela època Dio (o i vari Dei) sostitüissen completament la cossienza.
Desmenteghèmmes per on àtim tütt quell che ne hann imparaa sü la interpretazion che gh'emm de dà a sto gèner de letteratüra, in mœud de avègh minga opinion preconcett. Quala l'è la prima roba che vegn de pensà a ona moderna persòna sana, ciapand in considerazion el comportament di personagg del Iliade o del Antich Testament? O quii storie hinn completament inventaa, oppür a quel temp èren tütt matt.
Tütt i spiegazion che de quii letteratür vegnen atüalment daa hinn poch lògich quand minga adiritüra assürd.
El gh'ha minga senso pensà che quii storie füssen inventaa. La storia la impara che per l'esser üman el bisogn de documentà quell che l'è avvegnüü l'è semper staa assee pussee important che favoleggià sü avveniment imaginari.
L'è stüpid cred che quii storie sìen sì autèntich antigh cronach, ma crìpticament codificaa second contòrt e impenetràbil simbologie. Per qual motiv l'avaríen mai faa? A quel temp la gent l'era pussee sempia de adess, nissün el gh'aveva voeuia o motiv de impregnà i sol storie che vegnessen scritt e contaa de contòrt sìmbol che ne trasfigürassen la veridicità.
La interpretazion pussee sempia, inteligenta e òvvia de tütt quii antigh scritt l'è che ghe n'è NAGOTT de interpretà. Tütt quell che vegn contaa l'è avvegnüü denver.
Dio alora denver el parlava ai òmen tütt i dì? E minga domà lü, ma anca Apollo, Osiride, Brahma, Tao, Zeus, Odino e el Dio Sol? Quasi. In realtà, i òmen senteven i vos di Dei, che güidaven i lor azion, ma lor vegneven minga de assee lontan, tipo l'aldilà e/o el regn di ciel. Lor vegneven del emisfero dritt del lor cervell.
Come assee sann, el cervell l'è divis in düü part, l'emisfero dritt e quel sinister. Assee di nòster funzion hinn localizzaa in tütt e düü i emisfer. La fa ona eccezion la funzion del lengagg, la quala l'è interament localizzada in del emisfero sinister, in part in la area de Broca, ma soratütt in la area de Wernicke. Perché el lengagg, inscì important per nün, el risied in vün domà di nòster emisfer? E quala funzion se troeuva, in del emisfero dritt, a la esatta corrispondenza de la area de Wernicke?
La risposta a sta ültima domanda l'è: "nissüna". Ghe n'è, in la area de Wernicke del emisfero dritt, ona porzion de cervell che la par propri servì a nagott, tant'è ver che quand lee la vegn danegiada o asportada, el pazient el se ne incorgia nanca, perché nissüna di soe funzion la risülta menomada. Hinn staa però esegüii esperiment sü assee pazient, stimoland elèttricament sta inütilizzada area del cervell per vedè cossa sücedeva. I pazient riferiven che ghe pareva de sentì i vos. Fina al 2000 a.C. la area de Wernicke del emisfero dritt di esser üman la funzionava a pien regim, comünicand a viva vos al emisfero sinister i soe decision sü ogni problema che el esülass de la routine cotidiana.
L'era questa la essenza de la Ment Bicameral, la forma de organizzazion mental che la regnava in di cràni di esser üman per desen de migliara de ann fina al second millenni a.C., soppiantada (ma domà in part) de la forma de organizzazion mental che incoeu ciamom "cossienza sogetiva".
I neuròlogh conossen abastanza ben i differenz funzional tra i düü emisfer cerebral nòster. Quel sinister l'è specializzaa a l'azion. Lü el controlla la part dritta del corp, e defatt semm in grado de doperà la man dritta mej de la sinistra (e i mancin gh'hann certi funzion di emisfer invertii, ma la sostanza la cambia minga). Quel dritt l'è anca ciamaa "emisfero creativ", e l'è specializzaa in la atività creativa, ovèro la solüzion de problema e la capacità de sìntesi. Tütt quell che nün "sentom" l'è pussee o men ona atività del emisfero dritt. Quell che pensom concettüalment l'è inveci indicativament ona atività del sinister. In del spazi mental de la nòstra cossienza nün integrom sti different funzion, anca minga sfüjend ai contradizion che lor càusen.
Al temp de la Bibbia e del Iliade, ghe era minga el spazi mental, ma ghe era giamò el lengagg, che anca ancamò el mancava de tütt quii vocàbol che hinn conness a la cossienza de sè. L'òm el se incorgiava minga de esist, come anca incoeu se incorgiom minga de güidà la màchina se semm profondament pers in di nòster pensér. Se ageva perennement in mœud automàtich, come per esempi nün incoeu ancamò se güida la màchina in mœud perfetament automàtich.
Per imparà a compì azion sempi ghe n'è minga bisogn de la cossienza, come la òtima capacità de aprendiment de on animal che el vegn ammaestraa perfetament la dimostra. Tuttavia, ogni voeulta che l'Òm Antich el se trovava in ona situazion conflittüala, indove i inconsapèvol automatism del sò emisfero sinister èren pü sufficient a resòlv on problema, la situazion de stress la indüseva l'emisfero dritt (responsàbil, come anca incoeu, de la capacità de sìntesi) a comünicà a viva vos al sinister cossa lü el gh'avess de fà. Questa l'era la essenza semplificada del funzionament de la ment bicameral. La vos sentida la apparteneva a la figüra autoritaria associada a la nozion comünicada: on familiar, el cap-tribü, el re, el dio.
Anca incoeu nün semm minga cosient de tütt i nozion che hinn scondüü dedent de nün. Spess gh'emm on concett sü la ponta de la lengua, ma el ne vegn minga in ment. Ma ne basta, per esempi, dà ona oeucciada al liber indove emm apres sto concett perché lü el riappar màgicament in la soa interezza dedent de nün. Podom regordà per nagott ona poesia che anca savom de savè a memòria: ne basta però dàgh ona oeucciada in del liber indove savom che lee la se troeuva perché ne riappar in ment in la soa totalità. A la stessa manera, on apunt scarabociaa prest el sarà sufficient a fàss regordà idee e progett anca assee compless.
Anca in di temp antigh, quand la ment l'era bicameral, ghe era el problema de regordàss i nozion sopii. Quell che richiamava a la memòria ona conoscenza scondüda l'era minga on liber o on apunt, ma l'efigg del personagg autoritari associaa a la nozion. Nassén inscì i ìdol. Quand se se trovava in ona situazion conflittüala, e se se regordava minga come se gh'avess de comportàss, se andava in la piazza del vilagg (o città) a vardà la statua del ìdol de turno. E lee la faseva l'efett di nòster liber o apunt: la richiamava la nozion sopida a la memòria, e quest el avvegneva sentend la vos del ìdol. Per quest l'è nassüü anca la tradizion di ìdol portàbil: colanitt, statuett, icòn. Pussee la società l'era complessa, pussee granda l'era la quantità di ìdol, perché a ognidün de lor l'era associada ona categoria de nozion (propri come in di liber). In qualunca situazion de stress in la quala se se riüsseva minga a ciapà ona decision automàtica (automàtica come quii che nün ciapom mentre senza pensà güidom ona màchina, per esempi cambià marcia) se se dava ona oeucciada al ìdol pertinent e inscì se se senteva la soa vos comünicà cossa se gh'avess de fà.
La vita de ognidün l'era on continü sentì vos de figür autoritari ordinà cossa el foss faa. Quaic voeulta la alücinazion auditiva l'era acompagnada de vision.
Ma fasom on salt ai origin de sta ment bicameral. Quand l'è nassüü? E come? Chì se trovom denver a l'alba de l'esser üman. I component de quii piscinin tribü che èren l'ümanità gh'aveven in del crani el pussee efficient computer del regn animal, ma i program faseven denver schivi. Òtim hardware, quasi nissün software. Èren de poch sortii di forest e staven començand a cascià in branch, fasend concorrenza a tütt i carnìvor, i quai podeven contà sü desen de milion de ann de alenament a i spall. Ültim rivaa, tradizion de vegetarian e insettìvor come tütt i primat, neo-carnìvor e cacciador pivell, l'esser üman el compensà con on acresciment del cervell la mancanza di istint, di óng e di zann che faseven de lü el pesg di cacciador. Col cervell el imparà per esempi a costrüì arm. Ghe voreven ore e ore per afilà ona preja. In la rüdimental organizzazion mental de quii primm üman, i funzion èren ben distint. L'emisfero dritt el sintetizzava la necessità de afilà la preja. L'emisfero cerebral sinister el metteva in att l'afilament. Lassaa a sè istess, l'emisfero sinister el se saría distratt de la soa atività a la prima ocasion. Podom dà on órdin a on can e lü el obediss, ma se reiterom minga continuament l'órdin, dopo on poo lü el se distrà e el finiss de obedì. Inscì l'era per l'emisfero sinister, lassaa a sè istess. Ma l'emisfero dritt, l'emisfero "creativ", el ordinava continuament al sinister quell che lü el gh'avess de continuà a fà, e el faseva mandàndegh l'órdin sonor associaa al gest de afilà la preja. Disend per tütt el dì a on can ben ammaestraa "cuccia!", lü el continuarà a mettes a cuccia. Disend per tütt el dì al emisfero sinister "afila!", quel dritt el 'l costringeva a continuà per tütt el dì a afilà la preja, senza distraiss. In realtà, in di primm temp, el ghe diseva minga propri "afila", ma quel tal grognii che el gh'aveva assunt quel significaa. E de indove vegneva quel particolar grognii? Chi el gh'aveva imparaa al emisfero dritt? Ebén, chì semm denver a l'inizi de la cultüra. El màssim detentor de sti piscinin conoscenz cultüral l'era per ovvi robb el cap-tribü, che el l'aveva apres del cap-tribü precedent o el l'aveva parzialment inventaa de sè. L'era el cap-tribü che el imparava ai alter come se afilass ona preja, mostràndegh come se fasess e associand l'esempi a la emission de on son (a l'inizi on cert grognii). Ghe n'è poch de üman in tütt quest. Anca tra i scìmmi avvègnen robb de sto gèner. Sto son, sto grognii el diventava inscì l'innesch de la azion de afilà ona preja. El ne diventava inscì l'órdin. Ma l'Òm, anca in la abissal ignoranza in cui el annaspava a quel temp, l'era assee pussee inteligent di scìmmi, e rispett a lor el svilüpà certi capacità in pü: l'emisfero cerebral dritt el ciapà a governà i azion compii de quel sinister imparand a dàgh órdin verbai, a la stessa manera in cui se dann a on'altra persòna. Inscì, el cap-tribü el te impara ona azion associàndola a on son che el ne diventa l'órdin, e quand l'emisfero dritt tò el pensa che tì te gh'àbbiet de compì sta azion el la comünica a vos al sinister, e la vos che tì te sentet l'è tal e qual quela del cap-tribü, come se se trattass de ona registrazion digital.
On dì el cap-tribü el moeur, ovèro el finiss definitivament de moeuves e dopo on poo el comença a spüzzà. Tütt i animai istintivament lontànen de sè i carcass di lor compagn mort, e inscì el gh'aveva faa l'Òm prima che in lü el sorgess la ment bicameral. Adess, el cap-tribü l'è mort ma quand ghe n'è de fà quaicoss tücc senten ancamò la soa vos. In realtà, se tratta minga de la vos "soa", ma de la registrazion "digital" de la soa vos, prodotta del emisfero cerebral dritt. I nozion che lü el gh'ha imparaa hinn defatt minga mort con lü, e in la ment de ognidün continüen a innescà l'azion alücinand la soa vos. Nass inscì ona contradizion percettiva. El cap-tribü l'è per certi vers mort, perché el se moeuv minga, ma per alter l'è innegabilment viv, perché el parla e el dis robb ütil. Movèndos minga, el provved pü a i sò bisogn, e el diventa inscì òvvi che se ghe ciapa cüra de lü. Perché de là de certi aparenz lü l'è viv, el gh'avrà bisogn de ona cà: ecco la nàscita de la tomba e del tempi. Perché l'è viv, el gh'avrà bisogn de mangià: i repert archeològich testimònien che per assee millenni, in tütt el mond, i mort vegneven interraa insema con del mangià. Perché i nozion hinn associaa a la soa vos e la soa vos l'è associada a la soa facia e adess la soa facia la ghe n'è pü, ghe voeur costrüì on surrogaa de la soa facia che el permetta de vedèll per regordà (sentèndoi) i sò insegnament, e ecco la invenzion di statü e de la idolatria. Ecco, in estrema sìntesi, la invenzion de la vita dopo la mort.
Certi società bicameral, come i Egizi e i Atzech, hinn cressüü fina a livell de complessità sorprendent.
De quand in quand sti società crollàven, con ona velocità e ona assenza de causa estern che i stüdios, ignar de sta teoria, hinn mai riüssii a spiegàss. Sücedeva, ditt in mœud sempi, che l'organizzazion geràrchica de sti vos (e Dei) la colassava, e con lee l'organizzazion social. Inveci de veicolà informazion ütil, i vos di Dei se ridüseven a impartì órdin incoerent che condüseven prest al disaster.
L'è staa durant vün de sti crolli, in Mesopotamia, vers la fin del second millenni a.C., che la gh'ha faa la soa comparsa per la prima voeulta sü la terra la cossienza sogetiva, ovèro la creazion de on spazi mental e la capacità de narratizzà i event spazializzand el temp. Sta noeuva forma mental prest la conquistà el mond, e la storia de sta transazion l'è mirabilment documentada del Noeuv Testament. Dio el parla pü ai òmen, foeura che ai profet e ai messia, i ültim òmen bicameral. Diventada cosienta, l'ümanità l'è però nostàlgica de la època bicameral. La cossienza, sida in del emisfero sinister, la s'è assunta el càregh de la responsabilità di decision, prima delegada ai Dei del emisfero dritt. In ogni mœud se cerca inscì de rievocà i vos scompars, per sfüjì la responsabilità. La nàscita di religion l'è el segn pussee lampant de sta nostalgia. I giaculatòri e i mantra autoipnòtich gh'hann defatt l'efett de indebolì l'ancamò fràgil cossienza indüsend on stat de trance, pussee sìmil al voeui mental de la ment bicameral.
Semm incoeu domà a l'alba de la cossienza. Lee l'è nassüda domà 4000 ann fa, e domà in di ültim decenni in la cossienza la gh'ha començaa a affiorà la cossienza de come la sia nada la cossienza. Ma semm ancamò immers in ona baraonda de vestigia de la època bicameral.
I vos bicameral èren innescaa del stress, ovèro de la tension nervosa che la nass quand denanz a on problema se stenta a trovàghen la solüzion. Ancamò incoeu, on fòrt stress el ne provoca alücinazion auditiv (es: stress de digiün, de mancanza de sògn). In certi cas riaffiòren anca i alücinazion visiv, che gh'hann la forma dettada del imperativ cognitiv colettiv del moment. Inscì, a on càtolich el pö aparì la Madonna, e minga cert Buddha. A on segoas di UFO pöden inveci aparì extraterrestr. I alücinazion, auditiv o visiv, compàren in situazion de stress. La frev l'è ona fòrta causa de stress. Chi de nün, in preda a fòrta frev, el gh'ha mai avüü alücinazion? Chi el gh'ha mai avüü alücinazion de fioeu, quand la cossienza la s'è ancamò minga saldament afermada, forsi propri durant ona frev? E perché mai el gh'avaría incoeu esist in nün la capacità de avègh alücinazion, se lee la gh'avess minga costitüii in del passaa ona consüeta modalità de funzionament de la nòstra ment?
El consüm de drogh psicòtrop, de l'àlcol a la marijuana a l'eroina, l'è on alter segn de la inconsapèvol nostalgia di üman vers la època bicameral. I drogh sopissen la cossienza, e certün indüsen alücinazion. I rit tribal del ball rìtmich, inscì tìpich in di tribü african e in di discotech di paes civil, hinn on alter segn de sta nostalgia de ona època senza cossienza. Sotopòsta a rìtmich martelament sonor, qualunca ment umana la perd almen part de la propria cossienza. Giontand drogh, el trance l'è ancamò pussee gross.
Come l'è lògich che el sia, quaic voeulta certi individü pèrden spontaneament sta recenta conquista de la ment umana, la cossienza, e ripiòmben in la ment bicameral. Sènten vos, pèrden el senso del temp, viven tra alücinazion. Ciamom a quist schizofrènich, i credom malaa, hinn domà regredii. La ment bicameral l'è ancamò tra de nün.
Vestigia de la ment bicameral, in del esser üman, l'è quasi tütt: la mùsica, la poesia, la propension ai mit e a la delega de la responsabilità, la fed, la sincerità, la fedeltà, i sentiment. La cossienza anàlitica la s'è apena impizzada, in nün, de on pügn de sècoi, e emm ancamò minga imparaa a doperàla per finalità sagg. Pussee spess, la cossienza l'è defatt doperada come arma impropria per pianificà azion trivial. Per quest, el Ben l'è pussee maggiorment associaa a funzion uman antigh, vestigia de la ment bicameral, inveci che ai immadür früt de la noeuva potentìssima nòstra funzion ciamada cossienza.
Ghe n'è sü quest de parlà e ragionà per liber e eon, ma per sta voeulta me fermi chì, assee prima che a metà discors, content de avègh miss germoi de riflession in di ment uman in cui sto scritt el s'è riversaa, augüràndom che lor tròven terren fèrtil, in mœud de minga tramütàss, come inveci quasi semper el sücced, in parol sprecaa.
Car Maurizio Costanzo Show, pensi denver vergognos che m'àbbia de ciapà püblicament la briga de fà lüs sü sti verità mì, che dopotütt sont nanca laüreaa e me paga nissün, quand nissün di titolatìssim pagatìssim sedicent psicòlogh e sociòlogh ufficial e famos che in di ann se hinn alternaa sü el tò palcoscènich se hinn mai revelaa in grado anca domà de acennà a sto órdin de brillant argoment. Quasi quasi i sfidi a düell per revelà al mond la farsesca lor impostüra.
Roberto Quaglia
L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö vess legiüda, scaregada sül computer, stampada e copiada senza limit, domà per üso personal. Tütt i test e i illustrazion hinn proprietà de Roberto Quaglia e poden minga vess doperaa intregh o in part senza permess. El progett gràfegh e i component gràfich de sti pagin hinn proprietà riservada de Roberto Quaglia. L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö minga vess mettüda in vendita a nissün titol senza permess primma.
© 1994-2000 Roberto Quaglia.
|