
 |
MAGH ANTIGH E MAGH MODÈRN
Car Maurizio Costanzo Show,
me domandi quaic voeulta o pussee prest in sto istant per la prima voeulta se Tì te gh'heet cossienza. Quand disi "Tì" intendi naturalment minga Maurizio Costanzo, né quell che l'è prepost a leng tütt i inscì ditt letter al Maurizio Costanzo Show. Intendi propri Tì, "Maurizio Costanzo Show", entità evidentement astratta epür intrinsecament concretìssima assee, perché punt de riferiment de milion de italian e sorgent de notorietà per i elett basaa de la Toa atenzion. Me domandi se Tì te gh'heet cossienza e la domanda, se me consentet, l'è del tütt lècita, perché de là de ogni scèttich dübi Tì atüalment te seet vüna di divinità pussee consideraa de l'Italia de incoeu.
Se cred ancamò abastanza in Dio, l'è ver, ma semper pussee spess col benefizi del dübi. Mai inveci se vist fina adess quaicedun dübità de la Terrena ma minga per quest men santa toa esistenza. I epifanie modern, ovèro i aparizion, hinn a color e videoregistràbil, avvègnen con sincronism perfett sü tütt i teleschermo, e come ogni autèntica esperienza mìstica se consìdera real de là de ogni imaginari dübi. Quanta differenza con i pussee clàssich e antigh manifestazion oggettiv de Dio! Epür, in alter temp, lor füren credüü real tant quant la television incoeu, minga de men. Ancamò a l'inizi de la Era Moderna i possession diabòlich èren on dato de fatt indübitàbil, e la gent i credeva on fatt real (come la pensa real la television incoeu) a tal punt, de brüsà sü i rogh i strii. In di convent de mònigh imperversàven i èstasi mìstich quasi quant i possession diabòlich, e i esorcism èren cotidian spetàcoi pùblich intorna ai quai se acalcava la gent, che la faseva el tifo o per l'esorcista o per l'indiavolada, essend alora ancamò minga de moda el campionaa de balón. Cert convent adiritüra prosperàven sü la vendida di bigliett per assist ai esorcism. Èren mai assee, al stess temp, i convent che podeven vantà on bon indiavolament, e inscì chi ne gh'aveva i mezz el se metteva in viagg de ogni part del paes per andà a gustàss el spetàcol del pùblich esorcism de quaic mòniga indiavolada, oppür, se preferii esprimel differentement, andaven a següì on esorcism in trasferta. Cert mònigh particolarment àbil in del vess possedüü del demòni diventàven ver e propri star, on poo come Cicciolina & Company incoeu. Me domandarii: come el podess ona mòniga vess indiavolada in mœud pussee o men àbil? El podess, el podess. Oltra a ofrì ai desen o centenara de spetador on vari campionaa di pussee oscen bestemi de moda, ona bona posseduda, manovrada di sò demòni, la esegüiva a richiesta anca compless piroett, salt mortal e alter nümer de varietà. El repertòri clàssich el comprendeva naturalment semper i convülsion con sciüma a la boca, assee ütil per evità de respond ai domand trabochett. I sìntom de la possession començàven quaic voeulta spontaneament, pussee spess direttament innescaa del esorcista che el cerca de snidà i demòni silent.
Regista del esorcism l'è defatt l'esorcista, la cui sola presenza l'è defatt spess sufficient a dà el via a l'invasament.
In sto sècol l'isteria (vüna di etichett doperaa per illüdess de capì l'esatta natüra de sti fenòmen) l'è pü assee de moda. La fa tènü eccezion, sü i itàlich teleschermo, el regn de Ambra con i sò neo-possedüü. El demòni el ghe entra minga, l'isteria on poo sì, amess che mì e vialter se intend per isteria la stessa roba.
Ma l'època de la ossession del diàvol, di convent indiavolaa, de la caccia ai strii, l'è minga lontana de nün come ne pias fà finta che la sia. Sto mond antigh ma minga tropp, che a nün incoeu el par inscì ignorant e soratütt inscì matt, domà poch generazion fa matt el pareva minga a chi el viveva, a chi vivèndol alora come fatt normal el par adess a nün matt lü istess. Alter pazzie hinn credüü normal incoeu, e hinn minga men periculos o letai. In del medioev ona minoranza l'era lücida e ricognosseva per matt quell che incoeu anca a nün matt el par. E anca adess, in la imperanta pazzia mesciada con demenza, quaicedun el mantegn la ment ciara e adess come alora l'è minga scoltaa. Come tant'alter in del mond e pussee de tant'alter in Europa, la società italiana la palesa, in del comportament de insema sò, in del sò mœud de concepì tütt, de la polìtica al balón, i medèsim tar che hann aflitt i matt nòster antenaa e che nün se compiasom de osservà con l'oeucc superior de ona presunta matürità. Càmbien de moda, ma i tar del pensér hinn semper i stess.
Ecco on bon tocch sü quest scrivüü de vün di pussee lücid pensador del vintèsim sècol, Aldous Huxley, (ciapaa de I diavoli di Loudun):
«...vedom adess che tütt i mal de la religion pöden sfiorì senza nissüna fed in del sovranatüral, che materialista convint hinn pront a adorà i lor creazion mal costrüii come se füssen l'assolüü, e che sedicent ümanista perseguitarann i lor aversari con tütt el zel de inquisitor intent al stermini de fedei de on Satana personal e trascendent. Sìmil schema de comportament hinn anterior e soppravvìven ai credenz che, in ogni dato moment, paren de motivà. Poch persònn adess créden in del diàvol; ma assee àmen comportàss come se comportàven i lor antenaa quand el spìrit malign l'era ona realtà indiscütìbil come la soa entità contraria. Per scopo de giüstificà la lor condotta, lor trasformàven i lor teorie in dogm, i lor regolament in prìncip essenzial, i lor cap polìtich in dei e tütt i dissenzient in demòni incarnaa. Sta idolàtrica trasformazion del relativ in l'assolüü e del fin tropp üman in del divin, la rend a lor possìbil sodisfà i pussee bass passion con la cossienza netta e in la certezza de agì per el Màssim Ben. E quand i convinzion corrent acquìsten, a lor voeulta, ona aparenza scioca, ne sarà inventada ona noeuva serie, in mœud che la immemoràbil pazzia la pòssa continuà a rivestì la soa tradizional màscara de legalità, de idealism e de vera religion.»
Tì, tì che te seet adree a leng, te seet denver cert o certa de minga fà part de quist, de quist che rènden inscì squàllida la se de no maravigliosa ment de l'Esser Üman? Smàscara adess i tò dogm e domàndet: "Gh'hann senso?" Pensa a quii che te òdiet, ai Cativ, e domàndet: "Perché lor hinn Cativ e mì Bon/a?" Se te ciapa nanca on dübi, se la fed in di TÒ Valor l'è assolüta, te fee part de l'ümanità che la fa schivi. Ma preòcupet minga. Te ne incorgiaré mai. E quii come mì te sarann semper antìpatich, o pesg.
Roberto Quaglia
L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö vess legiüda, scaregada sül computer, stampada e copiada senza limit, domà per üso personal. Tütt i test e i illustrazion hinn proprietà de Roberto Quaglia e poden minga vess doperaa intregh o in part senza permess. El progett gràfegh e i component gràfich de sti pagin hinn proprietà riservada de Roberto Quaglia. L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö minga vess mettüda in vendita a nissün titol senza permess primma.
© 1994-2000 Roberto Quaglia.
|