


 |
LA MORT L'È MINGA QUELL CHE PENSOM CHE LA SIA
Car Maurizio Costanzo Show,
gh'è tütta ona categoria de persònn, che la rinsera tütta l'ümanità, che la capiss assolütament minga cossa LA MORT la sia, soratütt se la se convinç de avèghela capida. In sta categoria naturalment ghe entri anca mì, come se sarà ben podüü capì legend la mia lettera de jer. La prova de la incomprension de quell che la mort la sia ne vegn dada di persònn istess che la capissen minga, apena se ghe 'l domanda. La risposta la sarà semper ona metàfora, mai nanca lontanament la roba in sè. I pussee campagnoeu rispondarann che la mort l'è retrovàss in on giardin sfiorii tütt pien de riscioeu e on sacch de früta, nonché angiolitt che svolàzzen, on vegg barbüü Dio sornion che ogni tant el se afacia sorridend del sò preferii squarc tra i nìvol e desmenteghémm minga la scritta EDEN sü el porton de entrada. A chissessia el sia inscì campagnoeu de raffigüràss el sò dopomort inscì el gh'ha minga senso respond in nissün mœud. Tütt i alter capissen facilment che se tratta de ona metàfora assee sempia. A quist ghe pias o ghe piasaría stà in giardin a godess quell che se god stand in giardin, e alora cossa ghe n'è de mej che convincess che el faran per tütta l'eternità?
In realtà, ognidün che el creda a l'esistenza del paradis el s'è convint che el paradis el gh'àbbia de vess come lü (o lee) el gh'ha decis che el paradis el gh'àbbia de vess. Ognidün l'è defatt, sota sota, el Dio del sò paradis. Che paradis el saría, se el füss minga propri come nün el voraríom? Perché ognidün de quii che créden in l'esistenza del paradis el gh'ha ona vision tütta soa de come el paradis el sarà, l'è evident che almen tütt foeura vün se sbàglien (oppür ghe n'è on paradis sü mesüra per ognidün? Ma se l'è inscì, ogni paradis el ospitarà domà ona persòna sola, foeura naturalment Dio che l'è übiqu. El sarà minga noios, a la longa?), o forsi - pussee ragionevolment - se sbàglien adiritüra tütt.
Lassand i clàssich paradis, inferno e pürgatòri, de cui giamò fin tropp se parla, esìsten innümerèvol alter mœud de raffigüràss la vita dopo la mort, oppür, pussee semplicement, la mort.
La mort la pö vess vista come on "passagg" vers ona noeuva condizion, come ona "liberazion" de quaicoss, come ona "comünion" con quaic cos'alter. Ben, se ghe pensii convegnarii senz'alter che se tratta de metàfor e nagott de pü. Avend esperienza de "passà" in vita de ona condizion a l'altra, estendom sta esperienza al fenòmen de morì, e descrivèndol come on "passagg" se illüdom de savèghen inscì pü de prima. Ben savend che soliev ne dà la "liberazion" de quaicoss che ne opriment, el sona ben ai nòster orecc che sta esperienza se pö aplicà a la mort. Regordand quanta gioia emm pruvaa durant l'ìntima "comünion" con ona persòna cara o con ona idea astratta idealizzada, ne pias contàss che la mort la gh'àbbia de vess propri ona facenda de sto gèner.
Se assee persònn riéssen a evità i rapresentazion pussee kitsch e banai, nissün, nissün, nissün, pensand a la mort, el riess a sfüggì a la metàfora, dimostrand inscì de vess minga adree a pensà in realtà a la mort, ma a quaic cos'alter. Tìpich de la metàfora l'è de significà ona roba per l'altra. Se defatt disi a ona fèmena "I tò làver hinn pètal de rosa", spieghi per nagott cossa hinn i sò làver, ma alüdi domà al fatt che lor hinn morbid come pètal de rosa. Per fortüna tütt savom cossa hinn i làver, perché ognidün de nün el gh'ha vist, tocaa e forsi anca basaa almen on para de làver. Ma se spiegassem a on extraterrestr inteligentìssim ma senza làver (per esempi on extraterrestr a forma de carciòff), che i làver hinn "pètal de rosa", lü el credaría de avè capii cossa hinn i làver (perché, essend on carciòff, el gh'ha quaic esperienza de fior e pètal), ma nün savom che in realtà el gh'avaría capii quaicoss de completament sbagliaa. El pensaría che i làver hinn hinn pètal. Nagott de pü sbagliaa!
A la stessa manera, quand ona persòna la pensa a la mort come a la "pas eterna", come a on "meritaa ripos", come a "trovà la soa quiet", evidentement la fa üso de metàfor che disen minga de la mort pü de quant i pètal de rosa spiéghen di làver al carciòff extraterrestr. Domà perché on mort el se moeuv per nagott, inscì vagament somigliand (ma domà vagament) a ona persòna che la se sta riposand, pensom lècit convincess che la mort la SIA on ripos etern. Se ne tegnissem el mort in salott (o mej, in la soa càmera) per ses mes, e el vedessem e el sentissem odor decompònnes in vermen e inscì trasformàss in mosch, forsi cambiaríom la nòstra metàfora (e imàgin mental) sü la pas eterna.
In realtà, quand quaicedun el moeur, el esist pü. Ma anca quest l'è minga corrett. O quaicoss el esist o el esist minga. "Esist pü" l'è minga ona categoria de esistenza. Nün definissom morta ona persòna de cui sentom süssist tracc de memòria in la nòstra ment. Se sti tracc ghe hinn minga o svanissen, quela persòna l'è minga morta, per nün. Semplicement, lee LA GH'È MINGA. La esist minga. La esist minga, né l'è mai esistida, né la esistarà mai.
Regordi che de fioeu gh'aveva, in vari ocasion, ona cossienza intensìssima, müta, senza parol, de quell che la mort la significass, e se trattava de on concett inesprimìbil e terrificant. M'è assee difìcil (ma minga impossìbil), de grand, retrovà la stessa agiaçant cossienza. Gh'hoo in ment tropp metàfor, sü la mort, che dàndom l'illüsion de capìla mej in realtà me lontànen de la comprension de quell che lee la sia. De fioeu, evidentement, sübiva in mesüra minor l'inquinament metafòrich, e m'era inscì possìbil avvicinàm de pü a l'archètip de la mort.
La pussee part di persònn matür o anzian finissen de preocupàss o de sofrì al pensér de avègh de morì, avèndon per esempi acetaa l'ineluttabilità. L'è ona osservazion che la me dà soliev, perché el podess succedom de diventà vegg anca mì. Ma la me dà anca de pensà. La mort l'è la mort, a qualunca età. Perché la fa paüra in media de pü ai gioven che ai vegg? La risposta l'è che col passà di ann e di decenni, i metàfor che se sostitüissen a ona inquietanta comprension de quell che morì el significa, se fortifichen e se radicalìzzen. Somers de metàfor, l'agiaçant archètip de la mort el scompar a la vista, per semper, fina a la mort. L'argoment preferii de la pussee part di ültraotantenn hinn i ültim notizi sü el front de la mort. Pàrlen tra de lor de chi el sia apena mort e de chi el sta per morì. Incoeu ghe semm, doman chissà. Tütt quest con gran calma e normalità, come se inveci de andà a morì se parlass de andà a fà... on viagg.
Adess fii on bon esercizi. Provee a pensà a la mort, e pensee a quell che pensii che la mort la sia. L'è ona metàfora? Ovèro, se tratta de ona vision che la nass de la vòstra esperienza... terrena? Alora l'è sbagliada. Defatt la pö vess alter che sbagliada. Se avarii esegüii corretament l'esercizi, avarìev començà a sentì giamò i primm sò efett. Ona certa inquietüdin, forsi adiritüra ansia, de sicür minga ona sensazion de piasè. Ah, a propòsit: ve sarii incorgiaa che quest l'è minga vün de quii tìpich sagg psicològich tipo "La vita in di tò man" o "Perché masàss? Fii-el minga!" che voraríen a parol resòlv tütt i voster problema. Chì sont innegabilment adree a aumentà, a parol, la quantità di voster problema. Tuttavia, perché la totala e definitiva assenza de problema, per quant ne savom, l'è tìpica domà de la mort, me par de fàvv minga on ecessiv dispiasè. Tra l'alter, ditt tra de nün, soo nanca chi sii, ovèro chi el sia defatt quel o quela a cui me staría rivolgend. Senti minga de rivòlgem a quaicedun in particolar. Ma chissessia el sta adess legend sti righ l'è incontrovertibilment la persòna in particolar a la quala senza dübi me sont adree a rivòlgem. Prima de vess detestaa pü de quant el me va ben de vèssel, me senti in dover de sugerì a chi el se sentiss danegiaa del esercizi apena proponüü de mì, l'antìdot ai efett colateral de quell che mì scrivi: Impizzee la television, vaghee on congrü nümer de minüt tra i canai col telecomand, poeu vardee, a oltranza, quell che gh'è sü el schermo, fina a la scomparsa di sìntom. El funziona semper. Quand mì istess ripòrti i dann de la letüra de quell che quaic voeulta scrivi, ricorri con sücess a sto oramai antich antìdot, ona vera panacea contra i patologie del pensér.
In conclüsion: Qualunca metàfora nün se adòta per raffigüràss la mort, semm de sicür in error. Tra tütt i metàfor imaginàbil, ghe n'è però vüna che on poo de atinenza oggettiva col passagg de l'esistenza a la non esistenza la ghe l'ha, e se tratta de la nàscita. Imaginand de percòrr a l'indree la nòstra vita, lee la cessa al moment de la nàscita. Chi el se regorda l'istant de la soa nàscita? L'istant de la nòstra mort el ne farà probabilment el stess idèntich efett de la nòstra nàscita, ovèro nissün. L'è lògich pensà che dopo mort ne sentarèmm esatament come prima de nàsser. Come ve sentivev, durant tütta l'eternità passada de l'origin di temp fina al moment de la vòstra nàscita?
Roberto Quaglia
L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö vess legiüda, scaregada sül computer, stampada e copiada senza limit, domà per üso personal. Tütt i test e i illustrazion hinn proprietà de Roberto Quaglia e poden minga vess doperaa intregh o in part senza permess. El progett gràfegh e i component gràfich de sti pagin hinn proprietà riservada de Roberto Quaglia. L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö minga vess mettüda in vendita a nissün titol senza permess primma.
© 1994-2000 Roberto Quaglia.
|