‹ Ìndes del sit · Pàgina del musé · repert restauraa
Spàrtel:FacebookXWhatsAppTelegramEmail
Cossa l'è la mort? (Car Maurizio Costanzo Show... lettera n.15)
lettera n.15
Italiano Latina Zeneise Napulitano Venesian Romanesco Sicilianu Bulgnais Sardu Milanes

FED: Cred senza prov a quell che ne vegn ditt de vün che el parla senza conoscenza de causa de robb senza paragon.

AMBROSE BIERCE






















COSSA L'È LA MORT?

Car Maurizio Costanzo Show,

vün tra i pussee difüs preconcett l'è che la mort la sia quaicoss de negativ. Santa Mama Gesa ne sugeriss anca on preconcett contrari, ovèro che la mort la sia in realtà l'inizi de la vera vita, e che inscì, intrinsecament, la mort la sia ben inveci de mal. Ma poeu, Santa Mama Gesa la ne fa ona assee magra figüra quand el papa de adess, colpii di malatii de la carna, el se volta minga fiducios a la Santa Provvidenza, ma al laich Policlinico Gemelli, ospedal terren assee. Mentre pilòti de Formula Uno mèten a ogni Gran Premi la lor vita in di man de Dio, mentre ditatür spietaa fann istess concedèndos periculos bagn de folla potenzialment ostil, el Papa el òsa nanca mostràss ai sò fedei senza la màcabra cassa protettiva de cristall trasparent stabilment posta sü la soa vettüra foeuriserie, dimostrand inscì de avègh men fiducia in la protezion divina de quela che gh'hann pilòti e ditatür, e esibend anca ona evidenta iper-preocupazion vers quel famos salt, a parol semper decantatìssim, vers la Vera Vita del Regn di Ciel.
Ma voeva minga scriv sta lettera per fà püblicità al Papa. Voeva mett a nüd, per quant el sia in di mè possibilità, el fatt che el valor negativ daa a la mort el sia on preconcett, o quaicoss de sto gèner.
Savom che vivom minga per semper. La nòstra vita l'è minga infinida, ma finida. Lee la gh'ha i lìmit. Quai hinn? El lìmit al qual pensom semper l'è quel che ciamom "Mort". Dopo sto lìmit, nün ghe semm minga. L'è quest però l'ünich lìmit assolüü de la nòstra vita? No, ghe n'è on alter. Anca in la direzion contraria gh'è on lìmit, prima del qual nün ghe semm minga. Ciamom sto lìmit "Nàscita". Mort e nàscita in realtà esìsten minga, hinn concett che gh'hann minga senso, tant'è ver che i òmen (e anca assee fèmen) hinn mai riüssii a mettes d'accòrd sü quell che esatament significassen. Per certün la vita umana la comença a l'att del concepiment. Per alter quest el sücced ben noeuv mes dopo. Mì adiritüra sostegni che la vita "umana" la començass ancamò dopo, quand el fioeu el sia pü on tropism del tütt senza spazi mental, e el acquisiss el lengagg üman e con quest, finalment, la cossienza e la capacità de regordà, cosientement, el passaa. Anca sü la mort ghe hinn certi dispüt. A part chi a parol el se dis convint che la mort la sia in realtà l'inizi de ona vita noeuva pussee bela (e alora perché el cerca minga de morì prest?), gh'è chi el dis che la mort la esist minga perché quand ghe semm nün, lee la ghe n'è minga, e quand ghe n'è lee, ghe semm pü nün.
i esser üman pènsen: Nàsser l'è bell. Morì l'è brütt. Ma tütt e düü hinn confin de la vita, de la stessa mesüra. l'ünica differenza l'è che pensom che la nàscita la ne pö pü sücced, mentre la mort la ne succedarà. Questa l'è ona conseguenza del fatt che regordom el passaa, ma minga el fütür. Òvvi, el pensarà chi adess el me sta legend. No, l'è minga òvvi, pensi minga domà mì, ma anca vün di pussee gross scienziaa vivent "Stephen Hawking".
In del sò liber ben nòto "Dal big bang ai buchi neri" (impropria tradüzion del titol original inglés "A brief history of time"), Hawking el introdüss el concett de "frecia psicològica del temp". Andaroo minga in di particolar per düü important motiv: el primm l'è che chi el gh'ha decis de leng quell che hoo scrivüü mì inveci de quell che el gh'ha scrivüü Hawking el gh'avrà i sò bon (o pèssim) motiv. El second motiv l'è assee pussee vàlid, e l'è faa de la mia inadegoatezza a andà in di particolar in on camp indove ghe faría sübit di gran brütt figür. Citaroo inscì domà ona fras de Hawking: "I legg de la scienza distinguen minga tra passaa e fütür". Nün el fasom, perché la inscì ditta frecia psicològica del temp l'è girada del passaa vers el fütür. Ma in senso assolüü (o, se ve piasen minga i assolüü, in senso scientìfich, o matemàtich), gh'è totala equivalenza tra passaa e fütür.
El fatt che el passaa el sia giamò sücced e el fütür el àbbia ancamò de sücced hinn categorie del nòster pensér. Second i scienziaa, de Einstein in poi, tütt quell che esist l'è l'universo, ovèro ona "bolla" spaziotemporala finida, che la comprend tütt el spazi e tütt el temp che ghe hinn staa, ghe hinn e semper ghe sarann.
Doperom ona metàfora sempia. Tütt quell che esist l'è saraa dent in on liber. Naturalment, lü el esist tütt al stess temp. Quand legiom el liber, ne par che el temp el scòrr, i persònn prima nàssen e poeu moeuren. Ma se legiom des voeult de següit la pàgina indove gh'è vün che el nass, quel poveritt per nün el nass des voeult, anca essend però semper viv ona voeulta sola. Dopo che vün l'è mort, podom agilment tornà indree de quaic pàgina e ecco che l'è on'altra voeulta viv, anca essend giamò mort in del fütür del liber. Oppür podom leng cent voeult el liber del principi a la fin e per cent voeult ne par che i avveniment contegnüü dent ciàppen vita e se consümen. O inveci, con on poo de fadiga, podom leng el liber al contrari, e ecco che de la mort sòrgen i viv che poeu sparissen al moment de la nàscita e inscì via, fina al principi indove tütt finiss. Qualunca roba nün se decida de fà, el liber el continua a contegnì tütt quell che in del liber l'è sücced, el sücced e in del fütür el succedarà. Se gh'avii minga dimestichezza coi liber se pö fà el stess esempi con on film. Ecco, l'universo l'è in sto senso come on liber o on film, che però nün podom leng o vardà (o mej viv) domà per on vers. E questa la saría la frecia psicològica del temp. In realtà, a prescind del nòster punt de vista obligaa, tütt el temp el esist al stess temp insema con tütt el spazi de cui l'è tütt'ün, per cui nagott in realtà el svaniss o el appar, perché tütt al stess temp e stabilment è, in sto ipotètich Gran Liber de l'Universo.
Adess me sont perdüü in sti discors quand inveci me voeva concentrà sü el preconcett che la mort la sia quaicoss de negativ. Parlarèmm alora ancamò de mort in la lettera che vegn, se moeuri minga prima, o se morii minga prima vialter.

Roberto Quaglia





Lassa on Coment.

Leng i coment di alter.

Me pias! Me pias! Me pias!

Ìndes di letter.

Copertina.

Ma chi l'è Roberto Quaglia?





L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö vess legiüda, scaregada sül computer, stampada e copiada senza limit, domà per üso personal. Tütt i test e i illustrazion hinn proprietà de Roberto Quaglia e poden minga vess doperaa intregh o in part senza permess. El progett gràfegh e i component gràfich de sti pagin hinn proprietà riservada de Roberto Quaglia. L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö minga vess mettüda in vendita a nissün titol senza permess primma.
© 1994-2000 Roberto Quaglia.




















Spàrtel:FacebookXWhatsAppTelegramEmail