
 |
PERCHÉ SE COMENÇA A DROGASS
Car Maurizio Costanzo Show,
tì che te gh'hê semper ditt bej parol contra l'üsanza che regna de on bon 1% de la popolazion giovanila italiana de infilzass la carna con ona siringa per impienissi el sangu de eroina, te me scoltaré de sicür adess che me meti a confidàt la sempia spiegazion sü i causa de sto fenòmen che mì hoo daa a mì istess.
Car Maurizio Costanzo Show, te seet ona Divinità Bona, te diset robb bonn contra la cultüra de la droga e quela de la mafia, per mezz Tò e atraverso de Tì se specien i pont de vista contrari e se forgia el mutèvol telar de sìmbol sü el qual dì dopo dì se costrüiss e se trasforma la società italiana... e podaria continuà con stronzad sìmil per ore e inveci passi sübit al dunque.
In parol pover: Perché i gioven se dròghen? Perché se dròghen minga anca i vegett? Oppür domà i vegett? O i mèdegh, che se voeuren la droga ghe l'hann anca in man? E perché minga tütt i gioven se dròghen? Perché s'è mai daa el cas de on calciator de serie A che el diventa eroinòman? Insomma, perché in certi categorie de persònn se se droga e in di alter no?
Sì sì l'emarginazion la mancanza de valor e quii robb là... ne avom sentii parlà migliara de voeult, ma continuom a dì a nün e ai alter che in fond in fond propri capissom minga come vün el pö decid de començà a piantass l'ago, concludom che chi se büca el sbaglia e basta, e inscì el voeur dì che avom capii nagott. Provemegh a mè mœud, con on approcc on poo divers de la sòlita recita de quii düü o trii concett trii e ritrii.
Rendemess prima de tütt cont che l'esser üman l'è on organism social. Al contrari de ona preja, che se te la cavet via de la spiaggia, de la compagnia di alter prej, e te la metet sola in del spazi voeui in òrbita intorna a la terra, là la se ne sta bona senza lamentass né sofrì anca per cinch miliard de ann (e dopo el sol - a dì di dòtt - el se spandarà ingoiand e digerend la terra e anca la nòstra preja), l'esser üman, se te 'l ciapet e te 'l metet on poo sol el comença quasi sübit a sofrì. Al contrari de la preja, l'esser üman el gh'ha ona vita social. Cossa el voeur dì? El voeur dì quest che a l'esser üman ghe pias andà ai fest in l'alta società? O anca in quela media? Anca.
In realtà el voeur dì assee de pü.
El fatt che l'Òm (e la Fèmena l'è minga de men) el gh'ha ona vita social el voeur dì che senza vita social el pö minga viv. Cossa l'è alora la vita social?
Essenzialment, la vita social l'è el fatt de fà quaicoss insema coi alter. Se vardom pussee atentament, vedom che el concett de vita social el implica el fatt de fà quaicoss pe i alter. Atenzion: sto minga cercand de contrabandà nissün ideal pseudo-pio. Per i alter la agiss la crocerossina come per i alter el agiss el boia. Semplicement, hinn minga servend i stess "alter". Robin Hood el roba ai rich, ma el dà ai poveritt. El tìpich polìtich el roba ai poveritt, ma el dà ai rich. Che l'esser üman el sia on animal social el voeur dì che chissessia el gh'ha de vess ütil a quaicedun alter. l'assassin l'è minga cert ütil a la soa vìtima, ma el l'è al mandant. El pulé l'è minga cert ütil al lader, ma el l'è al cittadin. Quand i pulé, i polìtich e i giüdes hinn minga ütil al cittadin el voeur dì che hinn corrott, e alora hinn ütil ai corrütor. Quaic voeulta el carnefis l'è adiritüra ütil a la soa vìtima, come in di rapport sado-masochìstich (e el film "Portiere di notte" de Liliana Cavani l'è de sto cas on sublim esempi). Ogni esser üman de la terra, per sentiss legitimaa a esist, el gh'ha de vess ütil a quaicedun alter. Anca l'eremita, per soa decision lontan de tütt i esser üman el gh'ha spess legamm con quaic animal, che ghe impieniss el bisogn de sentiss ütil a quaicedun.
Quand on esser üman el pensa de vess minga (pü) ütil a nissün, el sent che la soa vita la gh'ha nissün senso e spess el se masa lü istess.
Ma, specialment quand se è gioven, prima de masass se pròven tütt. Quand se è gioven l'imperativ l'è quel de inseriss in la società, trovà vüna o pussee funzion de incarnà, e sü quii forgià la soa identità ancamò inesistenta de individu adült, insema al post de l'identità minga pü vàlida de fioeu o adolescent. Se pròven tütt partend de sora, di funzion pussee alt che paren a la soa portada. Se cerchen bonn amicizi, on bon lavorà, on bon rapport sentimental. Se se trova nagott e nissün che el móstra de avègh bisogn de nün, se abassen i pretes. Se anca abassand i pretes se resta sol e inütil, se cerca ancamò pussee in bass, se descend e se descend e se descend, fina a quand in fond a la scala social, quand oramai, per via di tanti insücess, l'amarezza e la rabbia règnen sovran, ecco finalment ona microsocietà de alter rabbiaa e tradii che finalment te accètten, che finalment gh'hann bisogn de tì. Ecco i tòssich e ecco, soratütt, i spacciador e i invisìbil narcotraficant lontan. I spacciador gh'hann bisogn de tì, de tì che te seet senza funzion e identità e te seet adree a cercà tütt e düü. Gh'hann bisogn de tì e tì, che te seet senza identità adülta, che te trovet nissün alter che te dà ona identità adülta avend bisogn de tì, che te trovet minga alter che se vàlgen de la toa esistenza, tì, senza altra scelta, te sceglie l'ünica scelta che te gh'heet.
L'è minga cert quela che hoo faa ona anàlisi completa del fenòmen droga. Vari alter approcc hinn anca valid. Ma i hann giamò faa alter e me n'è minga parüda questa la sed per ripètei. El mè l'è domà vün di possìbil mœud de vedè quell che sücced. L'hoo chì espost, ümilment, denanz a la pussee potenta di divinità modern. Che ognidün el gionta el mè pont de vista ai sò, perché l'è domà racoglient in sè el pussee nümer de pont de vista che ognidün el se pö avvicinà semper pussee a la sfüggenta e infinitament lontana perfetta comprension di robb.
Roberto Quaglia
L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö vess legiüda, scaregada sül computer, stampada e copiada senza limit, domà per üso personal. Tütt i test e i illustrazion hinn proprietà de Roberto Quaglia e poden minga vess doperaa intregh o in part senza permess. El progett gràfegh e i component gràfich de sti pagin hinn proprietà riservada de Roberto Quaglia. L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö minga vess mettüda in vendita a nissün titol senza permess primma.
© 1994-2000 Roberto Quaglia.
|