‹ Ìndes del sit · Pàgina del musé · repert restauraa
Spàrtel:FacebookXWhatsAppTelegramEmail
Cervell de Animalist (Car Maurizio Costanzo Show... lettera n.9)
lettera n.9
Italiano Latina Zeneise Napulitano Venesian Romanesco Sicilianu Bulgnais Sardu Milanes

L'egoism el sta minga in del viv second i sò desideri, ma in del pretend che i alter viven a quel mœud che nün volom. L'altruism el sta in del viv e lassà viv.

OSCAR WILDE









































CERVELL DE ANIMALIST

Car Maurizio Costanzo Show,

incoeu supòrti minga i animalist. Gh'hoo minga con i animai, che sia ciar, che anzi me pias vedè e ricognoss intorna a mì in la pussee varia gamma che se pö. Chi supòrti minga, perché assee assürd in la lor ossession, hinn i animalist convint, i estremist animalist. Ma ancamò pussee fastidi me dann i animalist moderaa, che podaríom ciamà i animalist qualunquist, che miss sota a qualunca anàlisi lògica móstren de vess ancamò pussee assürd, in la lor posizion confüsa, di animalist estremist. Tant per començà, distinguem: Chi hinn i animalist estremist, e chi hinn i animalist qualunquist?
I perfett animalist estremist se imedèsimen da denter i vìscer con tütt i animai, dal vison al gatt, da la foca mònaca a la sisila, dal ors grizzly al tòtano. Cossa el voeur dì che se imedèsimen con lor? El voeur dì che dann a tütt i animai i sò sentiment. Me pias minga vess masaa, el dis l'animalista estremista, inscì el pias nanca ai animai. L'animalista estremista el se ciba minga mai de animai mort (né viv), el masa minga la sisila che la sta per pòngel, ma el se limita a cascià-la via (se inveci el la masa, l'è on animalista estremista imperfett). El bev minga el latt de vaca, perché fasend inscì el ghe 'l levaría al vedell, el mangia minga oeuv, ovèro fütür poresin (quand poeu l'oeuv, come spess el sücced, l'è giamò fecondaa, l'è a tütt i efett - tècnich e moral - on abort de galina), el se met minga vison, monton, giachet scamosciaa, scarp de coramm, portafoeui de pell. L'animalista estremista el se imedèsima con tütt i form de vita animala, ma minga con quii vegetal, che el se ne ciba senza rimors. Quaic voeulta el se imedèsima nanca con l'esser üman, sofrend per la mort de on animal assee pussee che per quela de on individu üman.
L'animalista qualunquista, inveci, el se imedèsima da denter i vìscer con tütt i animai che gh'hann on aspett conform ai archètip de denter de lü. Insomma: el se imedèsima in on gatt, on vison, on conili, on can, ma minga in on ratt, ona mosca, on serpent, on vermon. El se imedèsima in quii poch besti che el cas e la selezion naturala hann volüü morbid e con on aspett bell per l'oeucc üman, ma minga in tütt i alter animai. L'animalista qualunquista l'è forsi vüna di pussee gross espression de ipocrisia che se pöden descriv, e del tütt deliranti e contraditòri hinn tütt i sò argoment. Vüna di pussee tìpich manifestazion l'è el fatt che el ghe l'ha a mort con chi el se met pelicc de vison. "Animai vegnen masaa" recita el pio animalista "per podè metteregh la pelicc! (Orror!)", e el dis quest col patètich fervor de chi el gh'ha apena descovert che l'acqua calda l'è calda.
Se volii castigà on animalista qualunquista che el gh'ha apena ditt sto spropòsit, cercii adoss a lü (o lee) i tocch de mort de animal che quasi de sicür el sta portand senza nanca pensàgh. Fii-el notà come lü (o lee) cìnicament e senza vergogna el pesta coi sò pee (che spüzzen?) el coramm di sò scarp, che l'è la pelascia de on animal che l'è staa masaa perché lü (o lee), adess el la doperass per caminà sota la pioggia, ingambaross sü i marciapè e pestà i cacch de can. Fii-el notà quala l'è l'identità del portafoeui o borsetta de pell soa, pell che l'è de on animal, masaa perché lü (o lee) el metess i sò danee in on invòlücar de prestigi che el gh'ha odor de pell inveci che de plàstica. Domandii-gh perché el se rabbia minga e el se scandalizza minga con la stessa foga con chi el se met on giachett de pell, on "ciod", on monton rivoltaa. Domandii-gh se lü (o lee) el gh'ha sti vestii in del sò guardaroba, e se el gh'i ha, se de quest el se ne vergogna minga. E se el se vergogna minga, perché el gh'avaría de vergognass chi el gh'ha ona pelicc de vison? El gh'ha de sicür de vergognass chi el gh'ha ona pelicc de leopard, perché el leopard el se sta estinguend, e la inscì ditta "biodiversità" l'è ona richezza del mond che se pö minga negà e che gh'avaríom de salvaguardà inveci de destrüg, come semm inveci adree a fà. Ma el vison el riseca minga de estingues, el vegn allevaa per fàghen pelicc, el vegn allevaa come i böu, i monton, i galinn vegnen allevaa per mangiàsi e fàghen de tütt. Miss strengg strengg, l'animalista qualunquista, per minga ammett la soa ipocrisia, el ve dirà: "Ma se i animai vegnen allevaa per mangiàsi, l'è minga immoral..." Semm in la farneticazion totala. A part el fatt che i vegetarian dimòstren che senza carna se pö benissim viv, e che inscì chi el mangia carna el fa perché ghe pias, e minga perché el ghe n'ha bisogn (propri come chi el compra on vison el fa perché ghe pias, e minga perché el ghe n'ha bisogn), l'è minga quela de mangiàsi, inveci de ona atenüanta, inveci ona agravanta? Specialment se se considera che mangià carna l'è tütt'alter che obbligatori, essend l'esser üman onnìvoro? L'è minga màcabar masà on animal a sangu cald, on animal che el gh'ha on cervell, ona vita sessüala, per el scopo de cibass di sò cojon, de la soa lengua, del sò cervell, del sò coeur, del sò fìdegh, di sò roeugn, del sò intestin, di sò mùscol, masticàndoi a long in boca per godess el savor che quel mort el ne dà? L'è minga quest anca pussee màcabar de chi del animal mort el ama metteregh l'invòlücar, ovèro la pelicc? Neghi minga che metteg la pell de mammìfer mort el pö vess on gest de mal güst, per on spìrit nòbil. Ma el volè sì lussuriosament i intrami el pö minga vèssel de men.
Per demolì alora per semper l'incàut animalista qualunquista che de la soa ipocrisia el gh'ha apena cercaa de fàghen on vant ai voster oeucc e soratütt ai sò, trafiggii-el con ona nozion banalìssima che poch sann, perché a poch interessa:
Di ginöcc di böu (mort e senza òss) el vegn cavaa ona sostanza che la vegn doperada per fà l'emulsion di pelìcol fotogràfich.
El càpi de la logica l'è oramai strengg al còll de l'animalista. Quanti voeult el gh'ha fotografaa, quanti voeult el gh'ha consümaa òss de böu masaa anca per permett a lü (o a lee) de fà i fotografie? Quanti fotografie el gh'ha sprecaa, sbagliand la messa a foeugh? Quanti ginöcc de böu sacrificaa per nagott, per el dilettantesch dilett de nagott sò?
El par ridìcol. E el l'è, defatt. L'è ridìcol come l'è ridìcol che quaicedun el se scandalizza perché ona tosa la se imbelliss e la se scalda con ona pelicc. Se el voster interlocutor animalista l'è inteligent, dopo quell che ghe avii faa notà el se n'incorgiarà de quant l'è ridìcol, e sü quest el mediterà. Se l'è minga inteligent, el farfugliarà incoerent giaculatòri animalist, che ve convinciarann, se vialter sii inteligent, de lassàll el pussee prest al voeui autoconfort di sò preconcett.
El capiss, car Maurizio Costanzo Show, qual l'è el nòcciol del problema de l'animalism? El nòcciol l'è che l'animalism el se fonda sü la discriminazion razzista. I animalist se àlzen a difesa di razz "elett" tra i speci vivent, second criteri che se someglien assee al credo razzista che l'era di nazist.
Vüna di discriminazion: MINGA TÜTT I SPECI VIVENT MERÌTEN EL STESS RISPETT. I animalist estremist "elèggen" i speci vivent che apartegnen domà al mond animal. I Vegetal che vaghen a fass frìg, come defatt el sücced in la cüsina cinesa. Domà perché i animai hinn pussee sìmil a nün di vegetal, vann salvaguardaa a dispett di second. A tütt i animalist estremist disi domà ona roba: tra 50 o 100 ann sü la terra el esistarà che quaic àlber sparpaiaa, minga pü giungl, minga pü bosch. El sarà inveci semper pussee pien de böu, vison, galinn e monton. Domà se mai vietassen, in tütt el mond, la pelicc de vison, el vison, minga pü allevaa, el se estinguaría in quatter e quattr'eeut. Pensii al genocidi di àlber, ogni voeulta che sbregii on foeui de carta, ogni voeulta che trii via desen de chili de giornai apena spiaa. Ma mì el soo che me illüdi. Ghe pensarii minga, perché sii animalist.
On'altra discriminazion: MINGA TÜTT I ANIMAI VANN PRESERVAA: I insett, per esempi, se moressen tütt el saría poeu minga mal. Nissüna emozion masand ona mosca. Grossa pena per el gatt che el birichin ghe tira la coa. La discriminazion razzista l'è spietada. I animai hinn "elett" e merìten de viv se per esempi per cas prisènten el pussee nümer di seguent carater: Oeucc gross, coo grossa a paragon del corp, front tonda, morbida pelüria, gamb curt, nas piscinin e a l'insü, ganass pienn, orecc gross, vos alta.
Perché?
Perché sti caraterìstich, se ghe pensii, hinn quii propri de ogni creatüra umana. Ne piasen i animai che in lor istintivament ricognossom i carater tìpich di creatür piscinitt, che in lor retrovom tütt quii caraterìstich che ne fann piasè i creatür piscinitt.
E quai hinn i animai che gh'hann el pussee nümer de sti caraterìstich? El gatt, el can, l'orsacchiott, el panda, ma anca el canarin e tanti üsleritt. Minga el vermon, minga el serpent, minga el pess. In piena analogia ai criteri nazist, i animalist appròven o tòlleren la mort di animai consideraa de razza inferiora, e elèggen a razza superiora e inscì degna de viv i animai che rispònden a certi requisit estètich.
Quaicedun el obietta che se voeur tütelà i animai con pussee inteligenza, inscì pussee in grado de capì la mort che a lor se ghe dà? Ipòcrit! Vün di pussee inteligent tra tütt i mammìfer l'è el ratt, e cossa el gh'ha faa l'animalista che per i mè parol el s'indigna, contra i üman stermini de ratt? Qual animalista el gh'ha cercaa pari dirit per ratt e vison? Tra l'alter el ratt el prisènta tütt quii caraterìstich estètich che ne gh'avaríen de fà on cagnoeulin de tücc. Se dis che l'è gross, ma l'è pussee piscinin de on gatt. Se dis che l'è agressiv, ma l'è ona busia. I felin hinn carnìvor, agressiv e crüdel, mentre soritt e ratt hinn onnìvor e pacìfich. Cert pöden mòrd se quaicedun el cerca de masàl, ma come se pöden biasimà? El ratt el gh'ha tütt i caraterìstich per piasè, tant'è ver che carton animaa e fümett hinn pien de eroe positiv a forma de soritt. Perché alora el ratt el pias minga?
El pias minga perché el fa minga fina in fond el rœul del "creatüra de basà", perché el se sottomet minga al domìni de l'Òm. Tütt i animai che hinn minga de cà hinn animai che hinn minga bon de sottometess al domìni de l'Òm, e per quest l'Òm el i stermina e el i estingue. El ratt l'è particolarment odiaa perché el se sottomet minga e al stess temp el se lassa minga sterminà e estingue.
Chi el s'è mai commoss per la mort de ona formìga? I formigheree hinn strütür misterios e organizzatìssim, come podessen parè i nòster città a on gigantesch extraterrestr che el ne vardass de sora. I scienziaa hinn d'accòrd che i società di formigh e di av hinn organism che funziónen a mœud inteligent, ma hinn inscì divèrs de nün che ghe capissom nagott. E se someglien minga a on piscinin creatüra umana, e inscì el ne moeuv minga la mort.
Car Maurizio Costanzo Show, la vita l'è ona manifestazion de la materia che ne par affascinantìssima, perché ne fasom part, e al livell pussee alt, second quii che hinn i nòster conoscenz de adess. Ma tütt i valor che assegnom hinn proiezion di nòster archètip, di nòster preconcett, del nòster pensà per categorie. E tütt i lìmit de la cossienza che gh'emm de quell che esist e de quell che viv, hinn proporzional al spazi mental che gh'emm. I valor assolüü hinn chimer, e chi i profèssa el imbroia sè e i alter.
L'azion de proietà i sò valor üman sü quell che del mond üman l'è minga, el gh'ha on nòm precis: Antropomorfism.
I animalist hinn i perfett guerrier de l'antropomorfism. Hinn minga i sol, purtropp. Incoeu emm parlaa de lor. Chissà se se hinn incazzaa.

Roberto Quaglia





Lassa on Coment.

Leng i coment di alter.

Me pias! Me pias! Me pias!

Ìndes di letter.

Copertina.

Ma chi l'è Roberto Quaglia?





L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö vess legiüda, scaregada sül computer, stampada e copiada senza limit, domà per üso personal. Tütt i test e i illustrazion hinn proprietà de Roberto Quaglia e poden minga vess doperaa intregh o in part senza permess. El progett gràfegh e i component gràfich de sti pagin hinn proprietà riservada de Roberto Quaglia. L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö minga vess mettüda in vendita a nissün titol senza permess primma.
© 1994-2000 Roberto Quaglia.




















Spàrtel:FacebookXWhatsAppTelegramEmail