‹ Ìndes del sit · Pàgina del musé · repert restauraa
Spàrtel:FacebookXWhatsAppTelegramEmail
La Manìa di Perché (Car Maurizio Costanzo Show... lettera n.4)
lettera n.4
Italiano Latina Zeneise Napulitano Venesian Romanesco Sicilianu Bulgnais Sardu Milanes

La roba importanta l'è de finì mai de fàss domand. La curiosità la gh'ha la soa bona reson de esist. Se pö che restà attonii, quand se varden i mister de l'eternità, de la vita, de la meravigliosa strütüra de la realtà. Basta domà cercà de capì on poo de sto mister ogni dì. Mai perd el gust de ona sacra curiosità.

ALBERT EINSTEIN






















LA MANÌA DI PERCHÉ

Car Maurizio Costanzo Show,

Come i fioeu gh'hoo la manìa di perché, e me ne vanti. La manìa di perché l'è el strüment che nün vess üman gh'emm per imparà, come el stòmegh l'è el strüment che gh'emm per digerì el mangià. Mentre el stòmegh el fonziona per tüta la vita, con i rar voeult eccezion di indigestion, la manìa di perché la sfioriss in di òmm grand lassand de sé domà quaic traccia vaga. Finida l'età de la cressida, ogni dì l'è bon per fà el funeral de la manìa di perché. L'atrofia l'è mai denver completa. Quaic piscinin perché el sopravviv in tücc, ma in di òmm grand hinn alter i funzion che comànden l'arbitri: al prim'órdin de la ment, levaa i perché se sèten i certezz ciapaa e i dogm personai. In età granda vün el se domanda el men che se pö e se difénden con i dent i sò convinzion. Ogni conoscenza soa la diventa on dogma e se combatt o se tem chiunque el ne met in discussion i fondament.
Del dì che la manìa di perché la ne lassa finemm de cress, e se invegemm domà. L'è per quest che donca me godi ogni perché che dent de mì rivi a fà nass. In del refüd del dübbi se crólen quii che hann rinunciaa a cress e voeulen domà invegì. De solit se sacrifica la propria manìa di perché sü l'altar de la pràtica de tütt i dì. Se fa mal quand vün l'è rosegaa di dübbi. I certezz saràn pür fals, ma tórnen còmod assee quand vün el s'arvolta col mond. L'è assee afascinant interrogàss sü la vera natüra de on gross würstel, quand vün el voeur morsegàll, e ghe saría assee de domandàss: "L'è quest denver on würstel? Perché mì sont convint che quest el sia on würstel? El saría quest on würstel se mì el consideri minga inscì? Chi el me dà la sicürezza che i büddista gh'hann minga reson e el würstel el sia minga ciapaa de on porch che l'era la reincarnazion de Hitler? Come podi mangià sto würstel se forsi l'è el corp de Hitler, quand ancamò ier hoo faa la comunion, ovèro hoo mangiaa del pan che forsi (ma come foo a vèssen sicür?) l'era el corp de Crist? E anca se sto würstel el füss minga el corp de Hitler reincarnaa, l'è anca semper ciapaa del corp de on porch... l'è giüst che mì el acòsti, in del mè stòmegh e - ancamò pesg - in la mia ment, al corp de Crist? Come podi sbatt in del mè stòmegh l'alucinant cocktail de Crist e de on porch che forsi l'era anca Hitler? L'è anca giüst che mì me dismentega che sto per morsegà on mort? Ma sont mì sicür de gh'avè denver famm? E anca se gh'avess denver famm, per qual motiv gh'avaría de mangià? El saría minga pussee dignitos refüdà la mia animalità e lassàm morì de famm? Primma o dopo saría mort istess... e forsi con men dignità... Se mì füssi el würstel e el würstel füss mì, me piasaría vess mangiaa de mì? E come podi adess mangià sto würstel che el s'è infreggiaa intant che me favi tütt sti domand de nagott e se poeu (per vendetta?) el me restass sül stòmegh?" Avend de mangià on würstel, l'è mej mangiàll e basta, senza stà a fàss tropp domand. Inscì anca, spess, avend de viv, l'è mej viv e basta, senza stà a fàss tropp domand. Fasend inscì, però, el risi l'è de mangiàss el würstel con la crapa altrov, senza quasi incorgìss, e, a la par, viv la propria vita con la crapa altrov, senza quasi incorgìss, e quest, perché se viv ona voeulta sola, el saría on poo on pecaa, perché el diventaría alora lecit cambià - come quaicedun denver el gh'ha faa - el famos ditt in "SE VIV NANCA ONA VOEULTA.", fasend anca che se pö minga evità la nàscita de sé de on ditt colateral: "SE MANGIA NANCA ON WÜRSTEL."
Mentre de on lato l'è assee pràtich passà ona serena vita granda senza curiosità impetuos e senza dübbi de foeugh, (e chiunque el sta a viv inscì la soa vita de sicür el sarà d'acordi con sto discors), l'è istess ver che l'emblema de la vita l'è l'entusiasm scadenaa de la gioventü, e no l'impostada inerzia de la vegiaia. Ogni fioeu l'è on geni, se paragonaa a on òmm grand. E geni el resta fin a quand la manìa di perché la comença minga a lassàll. L'è minga on abandon de pressa. L'è inveci ona mort lenta. Quaicedun el conserva gross tòcch de la curiosità de fioeu per tüta la vita e el diventa on scienziaa, o on gran sapient. Alter rinùncien a 18 ann a ogni alter savè e de quell moment domà invègien. Te i troeuvet a 40 ann e poeu a 50 e a 60 con i stess idee di vint'ann, intant vègi, foeura di temp e ridìcoi, che se disen süperbi de quii, perché sora quii e quii domà l'è costrüida la sempia imàgin che questi gh'hann de sé.
Ma l'incredibil svilüpp cultüral de l'ümanità, che in poch migliara de generazion l'è passada de l'Òmm-Scimmia-Cacciador a l'Astronauta, l'è minga sucedüü per l'azion di inert che pórten innanz i procedür imparaa in gioventü, ovèro di invegii primma del temp, ovèro la magior part süperba di sò certezz. L'incredibil svilüpp cultüral de la nostra specie l'è el frütt del pensà e del fà in di secoi de quela piscinina percentual de grand con la manìa di perché, vardaa semper con suspett de tütt i alter per la diversità di lor idee e per la durezza di lor curiosità.
Vüna di arm vincent de la specie umana a paragon di alter mamìfer, in del cors de l'evoluzion, l'è stada la strategia de fà dürà pussee a lóngh quii funzion del imparà che ciamemm "gioeugh" e "curiosità de fioeu" e che hinn de tütt i mamìfer. Vardee i gatitt intant che giœughen, fasèndes moss atorna: stann imparand a cacià. O quand, curios, fìcchen el müsin de tütt i part: stann esplorand el territori. Ma la infanzia di gatt la düra poch mes. Quela umana quasi vint'ann. Quand la infanzia la finiss, gioeugh e curiosità finissen, lassand de sé domà vagh tracc, e quell che i individü hinn, résten, senza imparà pü nagott de important.
Foeura di òmm grand on poo ancamò fioeu, moss de la manìa di perché, pront con entusiasm ai nœuv gioeugh, che come i fioeu se ciàpen minga tropp sül seri, e come i fioeu hinn di alter grand minga capii. E quand on gioeugh de lor inventaa el porta vantagg a l'ümanità, dopo e domà dopo el lor nòm el diventa on'etichetta positiva.
La "storia" l'è fada de pocch, che foeura de la fadiga de fà la storia hann avüü de caregàss el pes de strascinàss adree la zavorra de quii che se mœuven minga.

Roberto Quaglia





Lassa on Coment.

Leng i coment di alter.

Me pias! Me pias! Me pias!

Ìndes di letter.

Copertina.

Ma chi l'è Roberto Quaglia?





L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö vess legiüda, scaregada sül computer, stampada e copiada senza limit, domà per üso personal. Tütt i test e i illustrazion hinn proprietà de Roberto Quaglia e poden minga vess doperaa intregh o in part senza permess. El progett gràfegh e i component gràfich de sti pagin hinn proprietà riservada de Roberto Quaglia. L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö minga vess mettüda in vendita a nissün titol senza permess primma.
© 1994-2000 Roberto Quaglia.




















Spàrtel:FacebookXWhatsAppTelegramEmail