
 |
T'AMI, PÌO MAURIZIO COSTANZO SHOW
Car Maurizio Costanzo Show,
cert che "car Maurizio Costanzo Show" l'è propri on bell titol... On titol che el buta interess sora qualunque roba ghe sia scrivüü sota. Alora el voeur dì che qualunque putanada la diventa interessanta se l'è ben intitolada? O anca... tütt l'è interessant, basta vardà con interess? (Forsi per quest ona dona incinta l'è in stat interessant? Perché tücc la vàrden con interess per via de la soa strana panscia?) Qualunque roba forsi l'è degna de interess, basta el savègh el dà. Sì, sì. Foeura che el savè vedè, ghe voeur el savè pensà. Chi el varda senza pensà, el vede minga, el filma. L'è ona telecàmera, on strüment de percezion visiva senza coscienza. El dis Gigi Picetti, che el varda el monitor del computer intant che te scrivi: "...però adree a la telecàmera gh'è ona persòna che la pensa e la fa, scernend con cüra i moviment de màchina per registrà quell che ghe va."
Ma perdemmes minga, car Maurizio Costanzo Show. Incoeu ben alter te voeuri dì. T'hoo vist ier sira in on bar, e tücc te vardàven. Sont on poo gelos. Te entravet tütt i sir in la mia cà, iluminand col cinescopi la mia solitüdin, e te credevi tütt per mì. La reson la me diseva che te andavet con tücc, a cà, ma el cœur, vècc idealista, el voreva pussee prest ingannàss. Ma vedét là, in quell bar, atorniaa de maleducaa imbriagh che rütàven e disèven parolasc, el m'ha faa propri mal. E in la mia ment se hinn scadenaa pensér persecutori-paranoich: t'hoo vist faccia a faccia con figür lord, con maniach, psicopàtich, cocainòman, torturador, andreotti, ultras e naziskin. Insomma, te seret de tücc. Te scernivet minga, te te fasevet scernì. De chiunque te voreva. Mì seri domà vün di tanti. On infinitèsim sotomültipel in l'amuciada nazional del share. In quell bar me sont imbriagaa de frizantin e vermouth, imbrodolàndom tütt. Poeu sont sortii zigzagand, fümand e piangend. Hoo insültaa soo minga chi, però menava fort. Strasciaa e sanguinand, sont staa arunzaa sül marciapee de on missionari tossicòman, in del lett de chi me sont dessedaa a la matina, che spüzavi de cìpria e vòmit.
In la cà ghe stava pü nissün, sont sortii e hoo vist là visin certi giardinett. Setaa sü ona banca del parch vardavi i oleander e pensavi: "L'è minga tütt bruta, ghe n'è del mej." Scociaa de vess incomprensibil anca a mì istess, cercavi de capì i reson ascos del mè ottimismo rozz, dand intant de mangià a passeritt che savèven nagott con i mìnim tocheritt di patatinn impùssaa in del bar, tra on bicer e l'alter, la sira primma, e faa mila tocch intant che m'avèven menaa.
Ed ecco che m'assàllen imàgin idilliach: tì, Maurizio Costanzo Show, te entravet a tarda sira in salott rococò, in mezz a ninne-ninne, ciocolatinn e pìndoi, acolt di gentii rampoi de l'alt proletariaa. Sentivi süssür e strìll de gradiment, che se spandèven di gioven in fior ai nonn apassii, e de tütt i part risadinn e œucc lüster, in mezz a twinning e chivas e caffarel ingollaa pian pianin.
Passa in del giardinett on barbon che el roba i mulinn de patatinn ai passer, grufoland golos a quatter pee, e el pensér el vola a alter loeugh, cambiaa de la toa presenza che tütt la trapassa e la fa minga class, e te vedi in la spoiada catapecchia de ona famiglia prolìfica che la gh'ha bisogn. I infiss che càsquen e i faccia sciüpaa... de chi hinn iluminaa? De chi, se no de tì, Maurizio Costanzo Show? A chi alter l'è permiss el miracol? Tì domà te ünifichet, tì domà a tücc te dee de la stessa mesüra!
E alora l'angoscia del mè spìrit la s'è girada in serenità, la pena de l'ànim la s'è fada consolazion e la tenaglia de la gelosia l'ha molaa el mè cœur dolent. Hoo capii che la toa presenza menada con tücc in di nott de tütt quant l'è messagg de on sentì comün, de generos olocaust, de amor universal.
Adess stoo mej, tant l'è ver che hoo apena finii de esprìmem inscì. I efett de sto mè riequilibri continuaràn per el rest de la lettera, te ne see incorgend, speri. Te parlavi, primma del mè deliri de gelosia (aquietada), del valor de ogni roba, se vardada con la giusta dos de atenzion, interess e coscienza. Fasemm l'esempi de on fior. Tì te passet e nanca el vardet. Forsi te el pìstet perché ghe n'è tanti. O anca te ne còmpret del fiorista de mort tagliaa, che ancamò gócen linfa e tacaa in mazz, per tegnìt bona la dona.
On'altra voeulta inveci te te troeuvet a fà nagott stes sü on praa, e l'œucc el te càsca sü ona margherita. Sta voeulta te la vardet de visin e te scòvret on microcosm. Ghe hinn i stam, i pistil, i foieritt e tütt quii crist e madonn che t'hann spiegaa a scòla che fann part del fior e che te seet pü come se ciàmen, ma ghe hinn, te i vedet e te interessen, te capisset che hinn i òrgan de on vess vivent e te emozionet (se te seet minga del tütt rincoionii, naturalment). Te emozionet e te penset che quell che tì te ciamet senza che lee la el sa margherita, la mena ona vita orgànica complessa e sessualment stravagant, acopiàndes con i sò par per mezz de on animal, scadenand tütt i dì orge per aria faa de insett che ghe hinn, foeura de la moral umana e umano-divina.
E alora te vègn de pensà: perché ona margherita la pö minga andà al Maurizio Costanzo Show, e ona pornostar sì?
Roberto Quaglia Gigi Picetti
L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö vess legiüda, scaregada sül computer, stampada e copiada senza limit, domà per üso personal. Tütt i test e i illustrazion hinn proprietà de Roberto Quaglia e poden minga vess doperaa intregh o in part senza permess. El progett gràfegh e i component gràfich de sti pagin hinn proprietà riservada de Roberto Quaglia. L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö minga vess mettüda in vendita a nissün titol senza permess primma.
© 1994-2000 Roberto Quaglia.
|