‹ Ìndes del sit · Pàgina del musé · 🌐 Lingua / Language

SATIRA
CHE ROBA L'È?



Sàtira S.r.l.
Gh'è el trücch. E gh'è l'ingann.

Ebben sì! Gh'è stada on'època che hoo credüü in la sàtira. Gh'è chi el cred a Babbo Natale, gh'è chi el cred in ona divinità o in ona part politica, chi el cred in la giustizia o in on cantautor. Mì credevi in la sàtira. El soo, l'ametti, seri ingènuo, ma chi l'è minga staa almen per on poo?

La sàtira in sé l'è roba bona, come tanti idee e ideologie astratt. Ma el mond de l'Umorismo Real l'è spess el contrari de quell che el par, come on bell dì inevitabilment hoo dovüü scoprì.


El prinsipi l'era el Mal...
...e ve el dimostri.
Il Male

In prinsipi gh'era el Mal, contrariament a quell che la sostègn la Bibbia. Il Male l'è staa on setimanal satìrich pubblicaa in di ann setanta del secol passaa. L'è staa l'ünich periòdich satìrich italian in grad denver de dissacrà e irrid costüm e scostümaa de la soa època. Quest l'è on dato stòrich ogetiv. La prova? Per podè esist, Il Male el gh'aveva el sò diretor responsabil stabilment resident in galera. E a ogni sortida del setimanal la soa pena la se slongava. Domà inscì Il Male l'era in grad de esercità la soa libertà de opinion e de stampa. Ona roba l'è certa: certi de sti sciori i gh'aveva i ball.

Des ann dopo...
...el nagott.

Poeu Il Male el finet i pubblicazion. Ann dopo, me sont retrovaa a leng on tabloid verdolin che certi se regordaràn: Cuore. A l'inizi supplement de l'Unità, l'è diventaa ben prest ona testata indipendenta. Almen in aparenza. Per on poo me sont divertii, anca se evidentement el gh'aveva ben pocch del spirit dissacrant de Il Male. Poeu l'è sucedüü quaicoss che el m'ha faa rinsavì definitivament.

Nàscita e mort de Crepacuore
Periòdich efìmer de sàtira istantanea
GALEOTTA L'È STADA LA GITA

El coreva l'ann 1991 e l'era de Lüj. Avevi legiüü sül setimanal Cuore che ona sedicent "Festa de la Sàtira" la se saría svolgiüda de lì a pocch in ona citadina de l'Emilia, organizzada propri de Cuore. In quell temp avevi minga ancamò perdüü tuta la mia fed in la sàtira, donca hoo pensaa on poo inconsultament - e tant misticament - che l'avveniment el podess resultà de mè interess.

Inscì, on cert dopodisnà de lüj '91 hoo faa on salt a cà del mè amis Gigi Picetti e ghe l'hoo proponüü de fà on salt a la festa de la sàtira. Amaliaa anca lü de sta idea astratta, el s'è unii a mì, semm partii sübit de Gènova e poch or dopo semm rivaa de sira a Montecchio, la citadina de l'Emilia indove la festa la se svolgeva.

Con on orror imediat emm scovert sübit che la tant decantada festa de la sàtira in sintesi altr la gh'era minga che on banalissim Festival dell'Unità. In quii stess dì gh'era on festival dell'unità anca a Gènova, e se sentìvom donca piutost scemm a avè faa trii or de machina per andà a ona fera identica a quela che gh'avevom sota cà.

Angosciaa, emm cercaa a drizza e a manca on poo de sàtira o quaicoss del gener, ma tütt quell che emm trovaa l'è staa domà ona specie de anfiteater strapien indove migliara de persònn pegorinament scoltàven ona specie de talkshow che el se consümava sül parch. Insomma, l'era come vardà el Maurizio Costanzo Show domà che i ospit èren i vari Michele Serra, Paolo Hendel, Fabio Fazio e compagnia bella che ciciaràven tra de lor senza savè ben coss dì, come in gener el sücced in qualsiasi talk show.

Anca capend minga ben perché èrom andaa là, Gigi Picetti e mì de ona roba èrom tuttavia cert: ghe ne fregava nagott de scoltà gent intenta a parlà tra lor per dìss robb men interessant de quii che nün podevom dìss tra de nün. E la massa pegorina in müta adorazion sü i spalt de l'anfiteater l'era in la soa müta passività ancamò pussee disgustosa de la presuntuosa gent sül parch. Se capii perché, ben, senò amen.

Tropp tard per tornà a Gènova, emm dovüü afogà in la bira la delüsion de stà là e dopo vess entraa a sparlà on poo in on videobox infin se semm retiraa a dormì in la tenda che se èrom portaa.

SENZACUORE

La matina dopo, ona ràpida perlüstrazion de la "festa" la ne ha miss denanz a ona dramàtica alternativa: anoiàss a mort tütt el dì o tornàss a Gènova con i piv in del sacch. Ona sorta de alternativa del diàvol. La "festa" l'era on mortòri indescrivibil (in fatt gh'è propri nagott de descriv), ma tornà sübit a Gènova el ne entusiasmava minga. Emm decis alora de rinvià de quaic ora el ritorn, con l'intenzion de fà quaicoss che el ne divertiss almen on poo in di poch or che avarìom ancamò passaa a Montecchio.

Avevom notaa che la zona, notoriament infestada de sanzar, la n'era inveci straordinariament priva. Quaicedun el n'ha spiegaa che quell'ann gh'era stada ona bona disinfestazion. Emm ciapaa l'element a spunt e emm decis de fà la roba pussee improbabil che quaicedun el podess mai fà: emm improvisaa ona racolta de firm contra el biech sterminni di sanzar. Perché l'emm faa? Beh, coss alter podevom mai fà?

SENZACUORE

L'è nassüü inscì SENZACUORE.
Senzacuore l'era on cartell de carton (on meter e mezz per on meter), sül qual Gigi Picetti e mì avevom improvisaa i prim scemenz che ne èren vegnüü in ment. In on mœud che me regordi minga, semm riessii poeu a stampà e fotocopià on congruo nümer de fint mòdui per la racolta di firm. Armaa de tütt quest, emm giraa donca per la presunta "festa de la sàtira" sbraitand come se denver ghe ne fregass quaicoss de la sort di sanzar. Incredibil a dìll, ne hann ciapaa tücc sül seri. Manifestand apertament el sò òdi per i sanzar, la gent la se refüdava de firmà. A la cosidetta festa de la sàtira, nissün l'era in grad de riconoss come tal ona trovada satìrica cretina come la nostra.

Intant l'era giamò mezzdì, e ne è capitaa de imbàtes in ona tavolada con tücc i VIP de la festa. I vari Michele Serra, Fabio Fazio, ecc. Per el noster stupor, anca questi hann daa minga segn de capì coss el stass esatament sucedend denanz a lor. Me regordi Fabio Fazio dì "L'è inütil. Tant el serviss a nagott." Hoo mai capii a coss el se füss riferii.

Dopo on poo n'emm avüü assee. Stà là el gh'aveva nissün sens. Emm smontaa la tenda, semm montaa in machina e se ne semm tornaa a Gènova.

CREPACUORE

Tuttavia, èrom indignaa. Anca avend semper savüü che Cuore el gh'aveva nagott a che spartì con Il Male, credevom che on poo de inteligenza la girass anca là. Dopotütt, el pö forsi esist sàtira senza inteligenza? No, el pö minga. Ma el pont l'è minga quest. La essenza del problema l'era in fatt on'altra, e la domanda giusta de fà la doveva vess:
"L'è Cuore on giornal denver satìrich?"

CREPACUORE CREPACUORE - retro di copertina

Emm decis donca de investì on para de dopodisnà per dà vita a Crepacuore. Nissün l'aveva mai faa la sàtira de la sàtira, e in quela època e in quii dì a nün ne è parüü la roba pussee giusta de fà. O, se no alter, la men noiosa.

L'era el 1991, e de pocch i stampant laser èren diventaa economicament accessibil a tücc. Gigi Picetti e mì se semm miss de bon impegn e dopo düü dopodisnà ne semm sortii con on foeuj A3 stampaa front/retro con quela che l'era la nostra risposta a la delüsion Cuore. L'emm fotocopiaa in centenar de copie.

Quaic dì dopo sont tornaa a la cosidetta "festa de la sàtira" de Cuore e hoo tapezzaa dovunque con Crepacuore. Incredibil, ma ver, i organizzator (sedicent alfier de la sàtira) se ne hann risentii minga pocch. Vün de lor in particolar el s'è mostraa ofendüü assee per el fatt che avevom paragonaa Cuore a l'alora in voga trasmission de varietà televisiva Creme Caramel (ona porcheria con Pippo Franco se me regordi minga mal). Sbigotii hoo replicaa ingenuament che avevom faa de la sàtira. Lü el pareva minga capì de coss mì stessi parland. L'era tropp.


Tempi Supplementari
De la serie ona roba la nass roba

De nœuv a Gènova, m'aspetavi quantomen che in di nümer sucessiv del setimanal Cuore, in di ampi spazi dedicaa a la celebrazion de la "festa de la sàtira" lor comparìss quaic menzion di happening da mì là atuaa con Gigi Picetti. Seri gioven e ingènuo, e stentavi ancamò a convìncem che i sedicent professionista de la sàtira i gh'avessen per nagott sens de l'umorismo, almen per quant el atègn a l'autoironia. Tuttavia, oramai i fatt parlàven ciar, e el mè disapunt per èssem lassaa ingannà di sò travestiment el montava inarestabilment. In parol pover, seri semper pussee incazzaa.

Tempi Supplementari

Reson per la quala me sont miss in contatt con Vincenzo Sparagna, giamò fondator de Il Male, Frigidaire, e alter pregevoi iniziativ sül fil de la follia. Se semm capii sübit. Lü el stava per dà ai stamp on nœuv periòdich, Tempi Supplementari, e emm decis de inserìgh on supplement satìrich ciamaa Crepacuore, propri come ona voeulta l'Unità el gh'aveva avüü on insert ciamaa Cuore.
E inscì, ai primm de November 1991, el primm nümer de Tempi Supplementari l'è entraa in di edìcol. E el sò supplement satìrich el se ciamava Crepacuore.

CREPACUORE pagina 1 CREPACUORE pagina 2
CREPACUORE pagina 3 CREPACUORE pagina 4

Quii che vedii de sora hinn i quatter pagin del primm nümer de Crepacuore. L'impostazion e i test hinn tütt mè e de Picetti, certi vignett anca mentre alter hinn de Scozzari e Giuliano. Per certi disegn ne ha daa ona man anca Laura Bagliani.

CREPACUORE numero 2

Ecco la prima faciada del segond nümer de Crepacuore. Con la bruta vignetta de Occhetto al center de la pàgina ghe entremm tuttavia nagott. L'è stada inserida a nostra insavüda.

Chì sota, inveci, ona vignetta nostra con la quala ghe entremm.

Chì arent, DONALD FUCK, ona creazion nostra che tuttavia la gh'ha mai avüü el svilüpp che la varìa meritaa. Realizzada insema a on amis disegnador, la gh'ha poeu minga avüü seguit in virtü del fatt che Crepacuore el s'è fermaa dopo el segond nümer.

Perché emm minga continuaa? Me el regordi pü. Probabilment perché se guadagnava minga danee. E quaic altra reson minor.

Donald Fuck

Se ve piasen i imàgin sü sta pàgina podii cliccài, ingrandìi e salvài sül voster computer. Podii anca stampài e picài in la voera cameretta, se ve fa piasè. Insomma, fenn on poo quell che ve par. Ünica racomandazion: se i doperee sül voster sit, METTII PER FAVOR ON LINK AL MÈ SIT. Se vorii mett on link anca senza imàgin, sii benvegnüü istess.

Tütt quest el ve basta minga? Sii donca pront a afrontà ona campagna elettoral surrealista.

COPERTINA | ÌNDES | BIOGRAFIA | I MÈ SCRITT | FANTASCIENZA | IMÀGIN | | RASSEGNA STAMPA | LIBRERIA | POSTER | POLITICA | SATIRA | GUST | AMIS | VARIA UMANITÀ | CONTRIBUISS A LA VITA DE ROBERTO | CONTATT | LINKS |

Photo of Roberto Quaglia Photo of Roberto Quaglia

Se vorii contatà sto mütant
che col temp el càmbia la soa faccia,
savii come fà.

Se el savii minga, CLICCHEE CHÌ

Se propri riessii minga, andee a fàv benedì

Ultima modifica, 23 Ottober 2003

© 1995-2006 by Roberto Quaglia