
 |
ABÀSS I FILÒSOF!
Car Maurizio Costanzo Show,
incoeu sopòrti minga i filòsof. I filòsof de incoeu. Hoo cominciaa a supportàj mal in giovin età, per l'apparent inütilità di argoment con i qual tentaven de rènd el mè cervell pü sìmil al lor. Ma a quel temp savevi minga, come soo adess, in mòd ciar, precis e enòrm qual l'era esattament el mostruos eror in del qual lor hinn fier de condür la lor vita.
Ghe stàven ona vòlta i filòsof. Lor èren la cüspid de la conoscenza in la società de cui èren part. I filòsof contegneven dent in sé tütt el scìbil nòt, saveven quell che ògni filòsof del passaa l'aveva precedentement savüü, e sora sta bas lor portaven innanz la 'ntera comprension ümana de on alter poo. Lor saveven de fìsica come de ètica, de biologìa come de moral e de astrofìsica. Lor saveven tütt quell che ghe stava de savè perché quell che ghe stava de savè el podeva vegnì aprendüü in on arch de temp inferior a quell de la dürada de ona vita ümana. In del scür di scarni conoscenz che l'ümanità faticosament la sottraeva a l'Ignoranza, lor brillaven in del eròich gest de deventà l'esprescion de la màssima sìntesi di conoscenz possedüü de la specie ümana del lor temp.
Tütt questo el fü, e pü el l'è minga. I ültim cent ann de stòria ümana hann obnübilaa el fülgor de centenar de milion de ann de evolüzion de la vita sora la terra. Centenar de milion de ann de evolüzion prima che la vita marina la riüsciss a conquistà i terr emerz, alter centenar de milion per conquistà quela forma de cui sèmm tant fier, e adess, a men de cent ann de la invenzion de la eletricità ecco la vita conquistà el spazzi, rivà a la lüna e con i artificial propàgin soe ciamaa sond el sistema solar tütt. Ecco la vita difóndes al silizzi in del fenòmen che impròpriament ciamèmm ancamò "informàtica", ecco l'univers di fenòmen e di idee fàss ricch come in tütta la stòria de la vita l'era mai staa. Ecco la stòria de la vita istessa emèrg del limb de la ignoranza, ecco ona ümanità geocèntrica, antropocèntrica, egocèntrica ilüminàss de insospettàbil coscienz sora i meravìj de quell che ciamèmm evolüzion, pèrdes in di abiss de temp ricavaa del s'interrogà sora el significaa del passaa, e spànd la pròpria idea de spazzi vers confin situaa a distanz vertiginos ma minga assürd.
In sta fúlgida esplosion de evolüzion, ecco anca detrit fòssil a la deriva, trattaa con ona riverenza fòssil anca essa, quant redìcola. Ecco per esempi i filòsof, tra i pü grottesch manifestazion de sto fòssil pateticüm, perché idealment prepòst a la comprension de quell che inveci manifestament se dimòstren del tütt incapaci de capì. In la vetüsta deriva lor, fann anca inconsapèvol sciagürada esibizion de la misera e oscena cecità inteletüal lor.
Quij che la società sciocament la se diletta a ciamà filòsof, hinn minga filòsof. Hann disimparaa la filosofìa seguend on cors de làurea in filosofìa scadüü milenni fa, hann incancrenii la lor stolidità insegnand a alter quell che l'ebb sens quand i conoscenz üman èren inscì pòcch de podèss stivà in qualunque ment accettabilment dotada. Hann conquistaa el vèrtes de la ridicolàgin convincèndes de vess "filòsof", ovvèro de savè accettabilment scimiottà i concett che in büja època de ignoranza autèntich geni ebben la grandiosità - lor, sì! ghe l'ebben! - de concepì. Quij che la società incoeu la ciama filòsof hinn in gener nagòtt alter che stòregh de la filosofìa - e la diferenza l'è imana! Lor nagòtt alter capìssen oltra a l'ombra de quell che sècoi fa geni ignorant capèttten. Lor nagòtt sann de quell che i salient in sti ültim decenni l'ümanità l'ha cominciaa a pensà.
Incoeu, el ver filòsof el perd minga temp a procuràss el titol de filòsof. L'è pü come in di sècoi trascors, incoeu ghe n'è tròpp de imparà! E ghe n'è tròpp de MINGA imparà. Ecco la granda diferenza, che nissün la mett in evidenza. La ramificazion di scienz e di dissiplin l'è tala, la mòle di informazion l'è tala, che la vita ümana l'è tròpp breva per aprènd tütt - ma minga domà! La vita ümana l'è anca tròpp "lenta" rispett a l'incalzà di noeuv conoscenz! Anca vivend in etèrn, incoeu, on individü el podaria MAI tegnì el pass con el virülent proliferà di noeuv conoscenz, e ann dòpo ann el divari tra quell che lü el sa e quell che el podaria savè el aumentaria con progression esponenzial.
L'è ona època esaltanta, la nòstra, consideràndola in di giüst tèrmin. A la stüpidità de celebrà chi se pregia de vèss incancrenii sora nozion che ebben sens sècoi fa, se uniss la cecità strategica de chi in quaich mòd in la organizzazion del progress del savè el gh'ha on roeul important. Vivèmm in la recenta època de la esaltazion de la specializzazion, de la ricerca scientìfica aplicativa, de la ricerca del savè finalizzada a la produzion de danee. Ecco perché trovii pü ver filòsof de nissüna part, car mè, e se i trovii i riconossii minga! Perché el VERO filòsof contemporani l'ha minga perdüü tròpp temp in üniversità omogeneizzanta, in specializzazion aplicativ che el rènden el màssim espert mondial de ona subfunzion de quaich sub-sub-subprocedüra prodüttiva. El VERO filòsof l'ha minga perdüü ona sostanziosa part de la pròpria vita a masturbàss la corteccia sora i mòrt problemàtich de quel amass de defünt e atteraa geni ignorant de la etichetta DOC: "Platone". "Hegel". "Kant". El VERO filòsof el gh'ha bisògn de la soa vita per assorbì tütt i sconvolgent implicazion de la teorìa de la Relatività, de la Fìsica Quantìstica... ma minga domà! De la teorìa del Caos! De la teorìa di Catàstrof! De l'Olismo! Di mister de la geometrìa Frattal! Di stüpefacent comprension de la Neurologìa e de la Psicologìa! De la teorìa de la Ment Bicameral! ...ma minga domà! Di miràbil invenzion de chi la pròpria ment la impiega a capì el present imaginand el fütür, i scrittor de fantascienza! Di profónd relazion tra scienza e art, tra geometrìa, matemàtica e müsica! El VERO filòsof incoeu el gh'ha de imparà a evità de ostinàss sora l'aprendiment de conoscenz funzionalment ütil, ma idealment irrilevant. El VERO filòsof el gh'ha de imparà a distìngu tra quell che l'è de imparà e quell per cui el gh'ha minga sens che lü el perd temp. El VERO filòsof el gh'ha de spazià in tütt i camp del odiern scìbil, e perché l'amass de informazion l'è mastodòntich e el cress semper de pü semper pü in prescia, lü el gh'ha de imparà a trascürà i detàj, tütt i detàj irrilevant, e dà forma in del spazzi mental che el còltiva in sé a ona organizzada costelazion de sìntesi. La sìntesi de ògni camp de riflescion la gh'ha de vess plàstica e mai dogmàtica, suscettìbil de vess stravolta de on moment a l'alter, perché quist hinn i attüal temp de la evolüzion del progress üman. La süprema sìntesi de ona Weltanschauung superior la vegnarà inscì de sé, spontaneament, come spontani l'è tütt quell che in ògni dove de semper el surg e el sücced, per quant questo el significa quaicòssa, per quant a cert ghe pias crèd diferentement. Car Maurizio Costanzo Show, me displas per tì, come me displas per mì e per l'Italia, ma in la trasmission che te seet ti hoo minga mai vist e scoltaa on VERO filòsof. Epür ne esìsten. Ne hoo conossüü divers. Ma me i hoo avüü de andà a cercà, perché contrariament a i süperstizion, lor ghe l'hann minga scrivüü in front, né sora quaich certificaa prestampaa.
E per terminà con adegüada facezia, ecco modesta ricetta che mimetizza sìntom a casacc: Cessee de cascià e inalberee minga i alberon!
Roberto Quaglia
L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö vess legiüda, scaregada sül computer, stampada e copiada senza limit, domà per üso personal. Tütt i test e i illustrazion hinn proprietà de Roberto Quaglia e poden minga vess doperaa intregh o in part senza permess. El progett gràfegh e i component gràfich de sti pagin hinn proprietà riservada de Roberto Quaglia. L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö minga vess mettüda in vendita a nissün titol senza permess primma.
© 1994-2000 Roberto Quaglia.
|