
 |
ELOGI DE LA FANTASCIENZA
Car Maurizio Costanzo Show,
hoo notaa che de tì se parla de tütt, foeura che de fantascienza. L'è minga on argoment abastanza seri? Ma semm sicür de intend tücc la stessa roba quand doperom la parola "fantascienza"? Mì sont sicür de no.
Esplorom inscì el significaa atribüìbil e atribüii a la parola "fantascienza". La parola "fantascienza", tant per començà, la esist domà in italian. L'è on neologism coniaa per riprodüs el significaa de la espression inglesa science fiction, e assümarèmm inscì che la gh'ha el stess significaa.
In di decenni, de la fantascienza (science fiction) hinn staa daa nümerèvol definizion, per òpera de illüster inteletüai, scrittor, espert de vari gèner ecc., e nissüna l'è egoala a on'altra, anca se ghe n'è semper quaic element in comün. Parirìa, che nissüna definizion la pòssa de sola definì quell che la fantascienza efettivament la sia, parirìa che ogni definizion la metta in lüs vün di aspett de sta ricchìssima letteratüra de cui purtropp tropp persònn conossen assolütament nagott.
Tücc sann, o créden de savè, cossa el significa la parola "fantascienza". Fantascienza l'è defatt on vocàbol che conossom tücc, el gh'è anca in di vocabolari. El 100% di italian in grado de parlà, interrogaa sü quest, el gh'avrà de dàvv ona soa risposta. Risposta rarament venada de quaic dübi. Fantascienza, per el 99,9% di italian, el significa guerr in del spazi o invasion del spazi o UFO o mostri schivos o semplicement l'è on agettiv doperaa in mœud liberatòri per significà in negativ quaicoss che sfüi la propria comprension. El 99,9% di italian (e in del rest del mond la situazion l'è minga assee mej) el gh'ha mai legiüü on liber de fantascienza. Epür la parola americana science fiction (e anca quela italiana fantascienza) l'è nada come etichetta de ona categoria de cunt e romanz che gh'avessen come element distintiv - rispett a la letteratüra fina a alora in voga - l'intent de contà ona storia del fütür plausìbil sota el punt de vista scientìfich.
Migrand de ona strengia cèrchia de ütent colt al gran püblich de la popolazion intrega, el significaa comünement intes de la parola science fiction (in Italia fantascienza) l'è mütaa.
Domà el 0,1% (percentüal otimìstica; probabilment l'è pussee giüst el 0,05%) de la popolazion italiana la gh'ha mai avert on liber de fantascienza, e domà el 0,02% el leng fantascienza con ona certa regolarità. Tütt i alter sann de savè cossa el significa el tèrmin fantascienza, ma ovviament pöden minga avègh la stessa opinion de chi el gh'àbbia legiüü la fantascienza in di liber.
Quaicedun el podaría obietà che l'è minga necessari leng fantascienza per savè quell che lee la sia, el podaría bastà güstàssela al cìnema...
Ebén, sü quest mì disi domà ona roba: on bon liber de fantascienza el sta a on bon film de fantascienza come Charlie Chaplin el sta a Jerry Calà. Se disii che ve pias minga la fantascienza perché l'avii vista domà al cìnema (o pesg ancamò in television), l'è come se disessev che ve pias minga el cìnema ümorìstich perché avii vist domà i film de Jerry Calà, con tütt el rispett che quaicedun el gh'avrà per i film de Jerry Calà.
La letteratüra de science fiction (doperi d'ora in poi domà el tèrmin inglés perché forsi men foeurviant de quel italian) l'è vüna di pussee alt espression de la inteligenza de l'Òm doperada per esplorà i trasformazion che la inteligenza de l'Òm la prodürà in fütür in la vita de l'Òm. In la ment de ona persòna inteligenta, propensa a doperà la propria vita per amplià la propria cultüra, el pö minga mancà ona conoscenza de basa de sto vast univers letterari che nissün cors de laürea üniversitari in del mond (o quasi; in di Stati Unii quaicoss se moeuv in tal senso) ancamò el provved a difond. In la bona letteratüra de science fiction (ghe n'è anca quela cativa, ovviament, come in tütt i setor), se se nütriss di brillant estrapolazion sü el fütür de scienza, costüm social, tabü, psicologia, sociologia, semàntica, art, polìtica e, in general, de tütt quell che el gh'àbbia o el podaría avègh cittadinanza in del univers imaginaa o imaginàbil de l'Òm. E esplorand i reazion che l'Òm (nonché la Fèmena) el palesarà in risposta ai mütaa contest ambiental, la science fiction la se pon incoeu come el mej e el pussee complet tra i laboratòri per el stüdi de quell che semm, de quell che ne gh'ha originaa e di possìbil nòster destin.
A quii (che hinn assee) di quai per ignoranza ne sottovalüten l'importanza cültüral, tegnom a dì che el President di Stati Unii e el Pentagono fann minga el stess. De assee ann oramai, lor còmpren consülenz di pussee important scrittor de science fiction american, sü el prosegü di trasformazion polìtich e social. Quest perché i scrittor de science fiction gh'hann de dà risost. On mügg de risost. E generalment anca abastanza sensaa.
In la associazion internazional M.E.N.S.A., che la riüniss domà individü con on Q.I. (Quozient de Inteligenza) superior a 140 (el valor medi l'è 100), ona percentüal che la podaría rivà al 30% la leng abitüalment science fiction (la media italiana la sopera minga el 0,02%).
In ona pròssima lettera, car Maurizio Costanzo Show, vedarèmm come 'a letteratura 'e science fiction l'è nada, quand l'è nada e soratütt perché.
Roberto Quaglia
L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö vess legiüda, scaregada sül computer, stampada e copiada senza limit, domà per üso personal. Tütt i test e i illustrazion hinn proprietà de Roberto Quaglia e poden minga vess doperaa intregh o in part senza permess. El progett gràfegh e i component gràfich de sti pagin hinn proprietà riservada de Roberto Quaglia. L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö minga vess mettüda in vendita a nissün titol senza permess primma.
© 1994-2000 Roberto Quaglia.
|