‹ Ìndes del sit · Pàgina del musé · repert restauraa
Spàrtel:FacebookXWhatsAppTelegramEmail
La realtà la ne cüiona perché la gh'è minga (Car Maurizio Costanzo Show... lettera n.31)
lettera n.31
Italiano Latina Zeneise Napulitano Venesian Romanesco Sicilianu Bulgnais Sardu Milanes

Come l'arcer el incid el legn e el indrizza i soe frecc, inscì el maester el dirig i pensér errant.

BUDDHA






















LA REALTÀ LA NE CÜIONA PERCHÉ LA GH'È MINGA

Car Maurizio Costanzo Show,

capita quaic voeulta che se senta la voeuia o el bisogn (düü sensazion sorell) de pensà o de dì o de scriv quaicoss de inteligent, ünii al timor de vess minga in grado. Se gh'ha la consapevolezza che se podaría, anca savend che in quel istant se pö minga. I pensér hinn confüs, ma minga tant de savè minga che el sont. L'è ona condizion früstranta, perché se se incorgia de rivà a on pass di pensér che sodisfaríen la esigenza che nün avvertom de pensài, senza che però lor sòrgen o anca domà appàren per on istant in la nòstra ment. Se sentom stüpid, assee de pü de chi mai el gh'ha pensaa de vèssel semplicement perché ghe n'è mai vegnüü in ment, forsi perché el l'è.
El sücced poeu che sti istant se protràghen, diventand period e intregh fas de la vita. In tal circostanz, la cossienza la fadiga a restà ancorada a ona linea de pensér per pussee de quaic brev minüt. L'entropia, tant per doperà ona parola difìcil, l'è in agoat e la colpiss a fond. Cossa el voeur dì sta fras? Fii finta de nagott. Tant per rend l'idea al mej, se farèmm minga scrüpol de lassà che sto fenòmen el se aplica a nün istess chì e adess. Savèndol in anticip, el letor el patirà de men, oppür no.
Semm tücc incastraa in la realtà, qualunca roba sta fras la voeuia dì oppür la dis a sò malgrad. La realtà l'è on pizz büff, anca perché la gh'ha minga on paesagg ben definii. Defatt, i element pussee semovent del paesagg palèsen ona grottesca atitüdin a passà quela part del paesagg che lor àmen etichettà col vocàbol "temp" a litigà sü el aspett del paesagg istess. Tropp crìptich? Ogni tant el paesagg l'è incomprensìbil, el soo, e l'è ben che el savii anca vialter, oppür no.
In la realtà el paesagg l'è tütt. Almen del punt de vista de quela part del paesagg che la gh'ha oeucc per vardà, ovèro per esempi nün. Avii notaa come se fa pussee concret el discors quand se tira in ball quela se de no trascüràbil entità che ne pias ciamà "nün"? L'avii minga notaa. Ma nanca mì, el confessi. Fasevi domà finta. Sont adree a fà finta in tütt i sens. E cert foo anca senso fasend finta inscì.
Qualunca discors se faga, a la fin se finiss semper a parlà de la realtà. Mai protagonista l'è stada pussee scognossüda de la nòstra diva de sta lettera e de sta vita.
E se la esistess minga? El saría on bon colp de scena. Tütt i pussee pensieros pensador a pensà invan per vit intregh a quaicoss che la gh'è minga. L'è nanca inscì scioch pensà che in realtà la realtà la ghe sia minga per nagott. Se la ghe füss, quaicedun el l'avaría trovada, in quaic part, e el l'avaría mostrada intorna, ai alter, e lor (i alter), gh'avaríen istantaneament capii che se trattava propri de la realtà. La realtà vera la pö minga lassà dübi, la pö minga vegnì interpretada. La realtà vera la pö domà vess vüna, inconfondìbil, evident. Quii che pretènden de contàss che hann trovaa quaicoss che second lor la saría la realtà, ma che a nün la par ona stronzada o pesg (o mej... tant la cambia nagott), evidentement hann ciapaa on abbagli, se de no ne avaríen istantaneament convint tücc.
La realtà inscì l'è ona ipòtesi maligna, perché a cercàla la intasa i già poch dürèvol nòster vit, distoglient la nòstra atenzion de quell che pussee el conta. Soo minga de cossa se tratta (quell che pussee el conta), perché evidentement anca mì sont incastraa in sta storia de la realtà, come fra parèntesi anca tütt vialter (e per "vialter" intendi chissessia in sta etichetta el ama ricognossess, per esempi chi el leng, ma domà per esempi).
Semm circondaa de la realtà, minga in senso real (emm stabilii che la esist minga), ma in senso metafòrich. Ovèro, la realtà la ne gh'ha ingagiaa in la trapola costitüida de la soa inesistenza.
Indovunca vardom, amom o odiom cred (ma semper credom) de vedè la realtà. Ma anca indovunca scoltom, toccom, odorom, assagiom. Se compiasom o se dolom de percepì realtà indovunca. Epür gh'avaríom de avègh sospett. Quanti voeult vedom on bìped a forma de fèmena umana o de màscol üman e esclamom pensàndol: "Che bela figa (o figo)" e quaicedun al nòster fianch el obietta che figa o figo lee o lü l'è per nagott minga. L'è giamò in sti piscinin robb che la realtà la se sputana, tradend la propria evidenta inesistenza. Figürèmmes i robb pussee gross, come quand la realtà che la gh'è minga la se travest (o inscì ne par) de Ben e de Mal, causand dissidi anca pussee gross de quii inerent ai preferenz sessüal.
La realtà la ne perseguita, perfetta in la ostinada, indifferenta e assolüta soa inesistenza.
Podaríom anca finì de parlàn, almen nün che se semm adree a incorgiss che la gh'è minga. Se ne òcüpen giamò in tropp, che pretènden a ogni ocasion de spiegàss cossa la realtà la sia, e a tal fin ne angùstien senza tregua né impossìbil pietà. Defatt, l'è minga forsi che pretendend de spiegà con tanta precision quell che la realtà no la sia, nün se cometta in ültima anàlisi el stess gest che el compie chi el tenta de spiegà quell che lee la sia? L'è minga l'eror insii propri in la domanda in sè?
Piantèmmela con i domand steril.
La inesistenza de la realtà la diventa evidenta quand i alücinazion ne còglien. I metàfor intrapsìchich collàssen e se confònden, tradend la lor natüra, apunt, de sempi metàfor, e minga de fedel specc de la realtà. La ment umana o quell che nün ciamom inscì, l'è defatt on mer costrütt de metàfor organizzaa. Tìpich de ona metàfora l'è la funzion de rapresentà quaicoss come l'ànalogh de quaic cos'alter. Nissüna metàfora l'è inscì la realtà. Perché qualunca roba, a cui nün se pensa, a ben pensàgh, l'è esclüsivament la metàfora de quaic cos'alter, cossa ne consegue?
Ma volévom minga finìla con i domand steril?
El saría pussee gradèvol ocüpà el nòster temp a assaporà la descrizion de on bon pranzett cülinari o anca sessüal, oppür godèss direttament el pranz o el sess o tütt e düü insema o quaic cos'alter che el me vegn minga in ment perché dopotütt gh'hoo anca mì i mè manie e pensi che me biasimarii minga tropp se sti manie cuinvòlgen la masticazion de mangià e la degüstazion de sess, garantend comunque, a chissessia tra sti righ el vaga assorbèndon el vagh senso, che sti mangià e sti sess gh'hoo semper cüra de selezionà con gran güst perché l'è propri in funzion del güst che sto güst el m'indüs che me i güsti de güst.
Me par che quest el pòssa per incoeu bastà, e anca savend che quest l'è illüsòri oppür no la pianti chì e inscì sia almen per on poo.

Roberto Quaglia





Lassa on Coment.

Leng i coment di alter.

Me pias! Me pias! Me pias!

Ìndes di letter.

Copertina.

Ma chi l'è Roberto Quaglia?





L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö vess legiüda, scaregada sül computer, stampada e copiada senza limit, domà per üso personal. Tütt i test e i illustrazion hinn proprietà de Roberto Quaglia e poden minga vess doperaa intregh o in part senza permess. El progett gràfegh e i component gràfich de sti pagin hinn proprietà riservada de Roberto Quaglia. L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö minga vess mettüda in vendita a nissün titol senza permess primma.
© 1994-2000 Roberto Quaglia.




















Spàrtel:FacebookXWhatsAppTelegramEmail