‹ Ìndes del sit · Pàgina del musé · repert restauraa
Spàrtel:FacebookXWhatsAppTelegramEmail
Formigheree Üman (Car Maurizio Costanzo Show... lettera n.26)
lettera n.26
Italiano Latina Zeneise Napulitano Venesian Romanesco Sicilianu Bulgnais Sardu Milanes

Ona città indove i òmen, parland de ona vèrgin che la 'l è pü, dòperen la espression "avèghela dada via", la mèrita de vess rasa al soeul.

KARL KRAUS









































FORMIGHEREE ÜMAN

Car Maurizio Costanzo Show,

te rendet cont che qualunca roba, ciapada in sè, la gh'ha senso domà limitatament? Gh'è minga roba che la sia minga profondament part de quaic cos'alter. Ciapom ona formìga. De tütt i part te la vardet l'è senza dübi ona formìga. Nagott de divers de ona formìga. Indovunca te la metet, lee la svolgiarà semper i soe funzion de formìga. Epür, se te te lìmitet minga a ona osservazion süperficial, ona formìga l'è minga domà ona formìga, ma anca ona piccolìssima part de on formigheree. Se te ciapet la formìga isolada, e te la metet in ona càmera voeuia, la farà quell che la faría qualunca formìga sarada in ona càmera voeuia. Ma se te ciapet la formìga, e te la metet in on formigheree, la farà quaicoss de divers de assee di alter formigh. Diventand part de on formigheree, che la voeuia o no la formìga la assüm on sò rœul e ona soa funzion, che trascènden i soe primari atività de formìga individuala, e che la farà comportà in on mœud ütil a l'economia del formigheree pussee che a quela de sè. La formìga la esitarà minga a sacrificà la stessa soa vita, se quest el sarà de ütilità al formigheree. "Eroism", in sto cas, l'è on concett foeurviant. Quell che sü la formìga in del formigheree el agiss, semplicement, l'è la potenta forza de ona necessità che la trascend i necessità de la formìga sìngola: la superior necessità del formigheree.
Ebén, tütt sto gèner de robb el sücced anca coi esser üman.
Per quant se sforzom de vess egoista, i legg minga scritt del formigheree sovràsten la nòstra esistenza e la influènzen per tütta la nòstra vita.
Ma com'è faa el formigheree üman? Ghe n'è vün sol? Ghe n'è pussee de vün?
Per respond a sta domanda gh'emm de imaginàss de vedè el nòster formigheree de la pussee granda distanza possìbil. Inscì ciapom sü on space shuttle mental e mettèmmes in òrbita, intorna a la terra, e vardom sta maestosa balla azzürra che senza pressa la gira e la gira... l'è tropp maestosa, lontanèmmes on poo... Ecco, adess l'è pussee piscinina e senza pretes. Ebén, ècconn chì! Semm extraterrestr che stann vardand sta ballina sperdüda in del cosmo ricoverta de on pütiferi de bestioeul. Prima descoverta: el Gran Formigheree Terrestr el comprend tütt i besti del mond, e la pussee part de individü (a oeucc e cros pussee del 99%, credi, se se eccettüen i bàter) hinn insett. A part l'esempi di formigh, di insett ne frega nagott e inscì ciapom in considerazion domà i esser üman. Fasend finta de minga vedè tütt i alter animai (e piant) che ghe hinn, ecco che de lontanìssim, con oeucc de extraterrestr, vedom sta rotanta balla azzürra sü la quala se agìten, senza visìbil senso, cinch miliard abondant de pontin, ognidün di quai assee convint de vess ona persòna.
Ecco inscì el Gran Formigheree Üman.
Avvicinèmmes drasticament, voland intorna al glòb a domà desmila meter de quota. Ecco che el Gran Formigheree Üman el se framenta in migliara de subformigheree, i città. Se avvicinom ancamò e sorvolom ona città a vol de elicòter. El formigheree el se framenta pü in mœud rilevant. I città hinn donca i ver formigheree in di quai la pussee part de nün la viv. La domanda l'è: quant el agiss el Formigheree del qual semm part sü quell che ciamom el nòster lìber arbitri? In qual mesüra semm s'ciav di superior esigenz del nòster Formigheree? Come el agiss el Formigheree vers de nün? Ma... el agiss? E che differenza ghe n'è tra on Formigheree e on alter (ovèro fra düü divers nücleo urban?), per quell che rigoarda la azion de lü vers de nün?
Introdüsom ona nozion de la quala poch e semper a sproposit se parla. Par el sia staa dimostraa che la telepatia la esist. El savevev minga? Lassév però minga portà in ingann del pussee difüs preconcett che el circola sü la telepatia, e ovèro che lee la sia on fenòmen del qual nün se pòssa o se gh'àbbia de incorgiss o adiritüra che se la pòssa esercità o esperì volontariament. Tütt putanad, mettìvvel ben in coo. La telepatia la va intesa come "comünicazion a distanza tra düü o pussee cervell", regordàndos che per "comünicazion" intendom minga che se gh'àbbia per forza de instaurà discors, ma che semplicement ghe sia on fluss, per quant piscinin, de informazion. Ebén, par che el sia possìbil mesürà, in on cervell, piscinin modificazion de la atività elèttrica quand vün o pussee alter individü üman (provist de cervell) se tròven visin. Quest el significaría che el cervell üman "el se incorgia" se ghe n'è on alter cervell üman là visin, anca se "nün", cosientement, se incorgiom de nagott. Quest el significaría che ghe n'è on scàmbi de informazion, anca se assee piscinin, tra i düü cervell, ovèro on vìncol telepàtich. El fatt che se sia ancamò minga riüssii a spiegà come tècnicament el avvegnaría tütt quest, el anülla minga el fatt che "tütt quest" el avvegnaría. L'è minga del tütt illècit ipotizzà che sti invisìbil ness tra cervell pòssen vess anca abastanza intens e agì anca a granda distanza. L'è assee de frequent daa el cas de persònn che "sènten", anca a granda distanza, la mort de car congiont. El sovranatüral el ghe entra minga (perché per definizion el sovranatüral el esist minga, e domà on scioch o on ignorant el pö cred differentement). Ghe entra eventualment domà la comünicazion a distanza tra cervell. La telepatia. Che üsüalment la restaría sota la soglia de la nòstra cossienza, foeura in eccezional cas, in di quai, con granda stüpor, quaicedun el se ne incorgia.
Perché ogni formigheree el gh'ha caraterìstich e esigenz che trascènden la mera somma di caraterìstich e esigenz di formigh che el compòngen, me par minga azzardaa suppon che anca ogni Formigheree Üman (ogni città) el gh'àbbia de avègh caraterìstich e esigenz che gh'àbbien de trascend la mera somma di caraterìstich e esigenz di formigh üman (e cittadin) che el compòngen.
El fatt l'è che mentre trovom assee facil descriv sti fenòmen analizzand on formigheree de formigh (o in gèner qualunca organism compless, el cui funzionament global el trascend la somma di funzionament di sub-organism che el compòngen), fasom fadiga a aplicà i stess validìssim ragionament al Formigheree Üman, ovèro quel sistema compless in del qual semm nün a vess i sub-organism che el compòngen.
Tropp complicaa?
Tentom alora de saltà a pè pari tütt i pür interessantìssim dissertazion contestüal, degn de pussee ampia sed, e concentrèmmes sü el nòcciol de quell de cui adess se intendeva disqüisì, dand per acquisii i presunt premess scientìfich di quai l'è staa apena daa domà on függèvol e mìnimal accenn.
I città hinn organism viv, che stann a nün cittadin come l'esser üman el sta a i celül che el compòngen. Ogni città l'è diversa di alter, come ognidün de nün l'è divers di alter esser üman. Ghe hinn assee funzion in comün. Ghe hinn diversità anca clamoros. Certi òmen hinn atlètich e in perfetta salüd, alter obes e malaticc. Certi città hinn pien de vita e in continua crescita, alter hinn malaa e destinaa a roeuvina.
La città l'è formada de la mutüa interazion (anca telepàtica?) de tütt i cervell üman che in lee se tròven, ma come ogni organism compless, la città l'è pussee de la somma de lor.
Ogni città la gh'ha i soe esigenz. I cittadin vegnen de la città doperaa per assòlv a i soe esigenz. Perché i città hinn divers vüna de l'altra, nün se se sent differentement a seconda che se sia in la vüna o in l'altra.
Ogni città la gh'ha come ona aura psìchica propria, de la quala se entra a fà part entrand in città. Se ne sort, evidentement, sortìndon.
I problema de cui ona città spess la te càrega hinn minga tò. Hinn de la città. Se te scapet, se te abandonet quela urbe, spess i problema te seguiten minga, perché èren minga tò. El stacch el pö vess anca clamoros. Sü el bòrd del süicidi in ona certa città, te salvet e te renasset andand in on alter loeugh. Te rinunciet a vess l'ingranagg che a la città l'era ütil che tì te füsset, logoràndot e fasend scempi de tì, per andà in alter pizz a vess on ingranagg pussee cònson a quii che ricognosset vess i toe peculiarità. Per on'altra persòna el sarà inveci el contrari. Content de vess l'ingranagg che a la città ghe convegn che tì te sia, te stee ben indove te stee, e te stee mal apena te ne vee.
Ogni città la gh'ha ona soa identità, che la viv minga in di sò edifizzi e in di mer facc di sò abitant, ma in la atmosfera prodotta de la mutüa interazion de tütt quell che la città la abita, inscì in prevalenza di esser inscì ditt üman.
El stess discors e i stess dinàmich vàlen ovviament per tütt i tip de ragrüppament üman. De la famiglia ai nazion ai ragrüppament de nazion. Ma de quest parlarèmm on'altra voeulta, oppür no.
Tütt sto discors el l'era on mœud assee sofisticaa per rivà a la dichiarazion arbitraria (ma minga tropp) che mentre Praga, per esempi, l'è ona città evidentement belìssima indove se sta in media ben, Gènova l'è ona città evidentement moribonda indove se sta in media mal.
Tütt quest l'è ver, o forsi no, ma el sonava ben, oppür no, e inscì el gh'hoo ditt o mej el gh'hoo scrivüü.

Roberto Quaglia





Lassa on Coment.

Leng i coment di alter.

Me pias! Me pias! Me pias!

Ìndes di letter.

Copertina.

Ma chi l'è Roberto Quaglia?





L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö vess legiüda, scaregada sül computer, stampada e copiada senza limit, domà per üso personal. Tütt i test e i illustrazion hinn proprietà de Roberto Quaglia e poden minga vess doperaa intregh o in part senza permess. El progett gràfegh e i component gràfich de sti pagin hinn proprietà riservada de Roberto Quaglia. L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö minga vess mettüda in vendita a nissün titol senza permess primma.
© 1994-2000 Roberto Quaglia.




















Spàrtel:FacebookXWhatsAppTelegramEmail