‹ Ìndes del sit · Pàgina del musé · repert restauraa
Spàrtel:FacebookXWhatsAppTelegramEmail
El inscì ditt Roberto Quaglia, che mì conossi anca come mì istess (Car Maurizio Costanzo Show... lettera n.12)
lettera n.12
Italiano Latina Zeneise Napulitano Venesian Romanesco Sicilianu Bulgnais Sardu Milanes

L'ünica persòna al mond che vorria podè conoss a fond l'è mì istess, ma per adess ghe vedi minga la possibilità.

OSCAR WILDE

De Roberto Quaglia se pö dì qualunca roba senza cambià nanca on poo el fatt che qualunca roba se dis la cambia minga quell che el dis Roberto Quaglia.

GIGI PICETTI






















EL INSCÌ DITT ROBERTO QUAGLIA, CHE MÌ CONOSSI ANCA COME MÌ ISTESS

Car Maurizio Costanzo Show,

parlom adess de mì, de l'autor de sti righ, de quii che i hann precedüü e de quii che seguitarann.
Confessi de conossom. La longa convivenza con mì istess la m'ha aiütaa minga poch. La pussee part di voeult che me vardi al specc me ricognossi senza tropp problema.
Sont registraa a l'anàgraf col nòm de Roberto Quaglia, e me risülta che l'è inscì che sont semper staa ciamaa, fin de la mia nàscita (magg 1962). El mè nòm el spiega però assee poch de mì, considerand anca che el gh'hoo minga in esclüsiva. Anca se l'è minga on fatt frequent, coesìsten in Italia vari "Roberto Quaglia", individü con la stessa etichetta anca nettament distint, molecolarment, psicosomaticament, esistenzialment e economicament, vün de l'alter. A Gènova semm, per quant me sia nòto, in düü a vess ciamaa inscì, e se semm mai incontraa, anca se mì me sont in vari occasion imbatüü in individü che conosseven personalment el mè omònim. Ma quest l'è per nagott interessant, anca per mì.
Quell che l'autor de sti righ el pensa de vess l'è argoment assee pussee interessant, se me consentii sto sbocch de vanagloriosa esibizion de introspezion.
Quell che l'autor de sti righ el pensa de vess l'è naturalment ona facenda assee complessa, e se el füss minga inscì se podaría minga dì ona question interessanta.
Me limitaroo donca a sfiorà domà el tema, materia assee pussee adatta a l'autobiografia o a l'assidua frequentazion de la mia persòna, che a ona lettera al Maurizio Costanzo Show, anca se questa la vegn spartida sü Internet de l'ümanità.
In ona lettera al Maurizio Costanzo Show, el gran totem de la Società Televisiva Italiana, l'è brütt slargass in polpetton autoelogiativ. Bell l'è inveci abaglià con intermittent lamp de sìntesi.
Isaac Asimov, el gran autor de fantascienza, el scrivett ona serie de racontitt giald ciamaa "Il Club dei Vedovi Neri". I membri de sto club interrogàven ritualment i sò ospiti gradii començand con la domanda provocanta: «Lü come el giüstifica la soa esistenza?» Vün di tanti significaa implìcit in sta domanda l'era pressapoch: «Quala funzion ütil el gh'ha in la società umana?»
In ona vita se pöden incarnà tanti o poch funzion, spess anca in contradizion vüna con l'altra, cert l'è che mai se è senza rœul. Anca el vess senza rœul l'è on rœul. Anca chi el se masa, perfett esemplar de chi el sent de avè perdüü ogni rœul e soa funzion, in realtà el se cala ossessivament in del ben definii rœul de chi el se masa, indispensàbil per rivàgh.
Giüstifichi mì, denanz a mì istess, la mia esistenza? La risposta l'è on fatt privaa mè, ma se pö intüì. Chi el gh'ha intregh giüstificaa denanz a sè istess El Pròpi Esist, el perd interess a cimentass in di gioeugh de l'Esser, e el moeur, o content el spetta de fàll. Chi el sa de avè minga giüstificaa per nagott la soa esistenza denanz a sè istess, o inaspetadament el reagiss con forza o pussee facilment el socomb a sta cossienza, ma la soa mort o aspett de mort l'è assee men contenta.
Hoo lassaa di segn, sont adree a lassà di segn durant el mè percors terren?
Ebén, quaic segn macroscòpich ghe n'è, e per quaic temp el restarà. Hoo scrivüü vari liber, vèrgin e inèdit in Italia, ma in paes lontan sbociaa a la vita, editìssim e, soratütt, vendüdìssim. Hoo per ann gestii la Panteca de Gènova, local original de incontr seral, füsina de artisti e fin pensador, che tal forsi saríen minga diventaa senza quel nid o covo lor che con gran fadiga hoo mantegnüü in vita. Quaicedün de lor l'è inevitabilment tracimaa in quaic Maurizi Costanzi Show. Alter segn de vita ve rigüàrden minga, o forsi inveci sì, comunque senza parlàvven ve garantissi che i hoo lassaa e ancamò i lassi.
Hoo conossüü e ancamò conossi personagg de gran rilev mental. Trascürand de menzionà i italian, per minga mortificà i sedicent sapient assent di mè elench, me prègi de esibì la recenta fitta e gustosa mia corrispondenza con Robert Sheckley, vün tra i mej pensador che la letteratüra americana la àbbia mai prodott, i inebrianti conversazion con Jack Cohen, pirotècnich scienziaa e scrittor inglés, i ricorrenti maratòn speculativ con Florin Munteanu, eclèttich scienziaa romen e gran amis personal, i fügas ma ripetüü incontri con Norman Spinrad, John Brunner, Harry Harrison, Frederik Pohl, Gianluca Vialli... tütt sti nòm ve disen nagott, foeura l'ültim? Ebén, lü el rapresenta l'ünica busia de l'elench, e forsi l'ünich nòm nòto a chi el leng. L'è minga colpa mia. Cossa ve spetavev de mì? Che in sto strengg simülacar de autobiografia menzionass domà quell che ai mè oeucc poch impòrta ma che i mòd imperant e i tradizion autobiogràfich impunaríen? Nagott de fà! Me tegni acüratament a la larga del spiatelàvv quanti lengov mì soo parlà, quai titol de stüdi gh'avaría de me vantà de avègh o vergognàss de avègh minga, quanti e quai relazion àbbia consümaa con l'alter sess (o el stess? o i alter ancamò?), quai hinn i particolar psicoanatòmich del mè viv quotidian, de quel setimanal, mensil e anüal, qual el sia el color de la mia pell. E se mì füssi negher? Vialter cossa ne savii? Ofendii minga se propriament disi "negher" e minga "extracomunitari". Chi el dopera la parola "extracomunitari" l'è generalment on ingènü o on stronz o tütt e düü, e voeuri minga sottraam del dìll. La mia nona l'è defatt ona extracomunitaria, o almen, l'è stada fina a quaic dì fa. Denver! Surprise? Ma l'è minga negra. L'è austrìaca. Fina a poch dì fa l'Austria la faseva minga part de la comunità europea. Inscì lee l'è semper stada ona extracomunitaria. Come i mè amis american, e i nòster nemis svizzer (amis? nemis?). Chi el dopera la parola "extracomunitari" per descriv on negher l'è generalment on stronz de la pesg speci, ovèro on stronz ipòcrita. Per el negher el cambia nagott, perché dopo on poo anca la parola "extracomunitari" la diventa on insült. L'insült el sta mai in ona parola, ma in la ment volgara de chi la dopera. Domà che inscì se capiss pü nagott e a finì insültada finiss per retrovàss anca la mia nona, perché dato che l'è extracomunitaria la gh'ha de vess negra per forza e vend ciondol sü i spiagg e che inveci se ne torna a cà soa che pütost nün che semm minga razzist la aiütom là in quel sò paes.
Ecco, me sont distratt on àtim, e giamò questa autobiografia la par decisament vess pü tala, ma el sòlit simülaa delìri che spontaneament esali tütt i voeult che sont mì istess anca essèndol per nagott. Coerentement alora la finissi, ricordàndov in ciusüra di dat essenzial. Me ciàmen tütt Roberto Quaglia, e hoo inscì finii per cred de avègh el mè nòm. Credi con intensità variàbil de vess mì istess, anca quand credi de vess quaicedun alter. Credi comunque semper de cred. Pensi de pensà, e quaic voeulta pensi de pensà de pensà. Cerchi de vess cortés con mì istess, anca se quaic voeulta me levi el salüd. Quand me incontri per strada me ricognossi quasi semper e el pussee di voeult me fermi a cambià düü ciàcer con mì istess, fina a quand i mè discors me vegnen a noia e alora me molli prometèndom però de telefonàm, che però el foo mai, anca perché el soo che trovaría la linea ocüpada. I barzellett che me conti me fann pü rid perché i soo giamò tütt. Quand sont minga d'accòrd coi mè discors me mandi a quel paes e poeu me parli mal de mì, ma me doo minga a trà. Me calünni, ma me credi minga, né me quereli. A la fin torni a frequentàm con frequenta frequenza. Sont viv, ma l'hoo minga faa aposta, anca se on poo me ne aprofitti. A l'att de scriv tütt quest l'anàgraf el me considera trentadüenn, ma el soo che el dürarà minga per semper. Quaic voeulta me diverti, alter voeult no. Ma cerchi comunque semper de minga anoiàm, che suggerissi de fà a tücc, perché anoiàss l'è minga roba poeu tant brütta, ma l'è noios.

Roberto Quaglia





Lassa on Coment.

Leng i coment di alter.

Me pias! Me pias! Me pias!

Ìndes di letter.

Copertina.

Ma chi l'è Roberto Quaglia?





L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö vess legiüda, scaregada sül computer, stampada e copiada senza limit, domà per üso personal. Tütt i test e i illustrazion hinn proprietà de Roberto Quaglia e poden minga vess doperaa intregh o in part senza permess. El progett gràfegh e i component gràfich de sti pagin hinn proprietà riservada de Roberto Quaglia. L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö minga vess mettüda in vendita a nissün titol senza permess primma.
© 1994-2000 Roberto Quaglia.




















Spàrtel:FacebookXWhatsAppTelegramEmail