‹ Ìndes del sit · Pàgina del musé · repert restauraa
Spàrtel:FacebookXWhatsAppTelegramEmail
+ Fiüm de Cossienza (Car Maurizio Costanzo Show... lettera n.8)
lettera n.8
Italiano Latina Zeneise Napulitano Venesian Romanesco Sicilianu Bulgnais Sardu Milanes

«Cossa sii adree a trovà?» el domandà Mishkin.
«El soo minga con esatezza» el diss Orchidius «Ma quand l'avaroo trovaa el savaroo per intuizion. E vialter cossa sii adree a trovà?»
«Me regordi minga» el ghe rispondett Mishkin «Ma apena el vedi el ricognossi.»
«Forsi l'è mej savè minga» el diss Orchidius «Savè quell che se voeur el impaccia la ricerca.»

ROBERT SHECKLEY, "Opzioni"






















FIÜM DE COSSIENZA

Car Maurizio Costanzo Show,

te seet cossa l'è el "stream of consciousness"? Mì el soo minga, per el trist fatt che i robb che soo minga hinn infinitament pussee assee di robb che soo. Ma savend la lengua inglesa e rangiand i böcc con la logica, me l'imàgini, e se me sbagliassi el voeur dì che el significaa che sont adree a esprim l'hoo inventaa mì, che l'è ancamò mej - sota certi pont de vista - che avèghel savüü per avèghel imparaa.
Ebén, tradott in italian, "stream of consciousness" el voeur dì "fiüm de cossienza", e mì pensi che con quest se voeur dì l'att de esprimes con i parol - parland o scrivend - con libertà totala, ovèro senza progetà in nissün mœud quell che se sta per dì o per scriv, lassand semplicement che tütt quell de linguìstich che la cossienza la génera el vegna sübit ditt, in temp real, senza filtrà col giüdizi propri i parol, i fras e i concett. In sto moment me vegnen minga in ment i particolar vantacc che de sta tècnica vegnaríen foeura, foeura che vün, che tegni per important: la ment, senza ona direzion e on fin, l'è libera de seguì camin inesploraa, e la fa nàsser concett original e inèdit, che mai saríen staa ditt se al començament se fudess savüü quell che se saría andaa a dì. Se me sbagli minga l'ha doperaa sta tècnica anca Joyce, ma l'è facilìssim che mì me sbagli, anca considerand che Joyce l'hoo mai legiüü. (Ghe hoo pruvaa con l'Ulisse, ma m'è sübit passada la voeuia.) D'altronde nanca Joyce, con la scüsa de vess mort primma che mì nassessi, l'ha mai legiüü a mì.
Ecco, adess sont adree a fà quaicoss de sto gèner. Fina adess el discors l'è abastanza coerent, o inscì me par, perché se me paress minga coerent la spiegazion che doo de quell che sont adree a fà, come podaria continuà a fàll?
«Denanz a la tastiera del mè computer, schisci i tast senza pensà, sperand che l'att istess de esprimem el faga nàsser on significaa che el merita de vess trasmiss, perché i parol che automaticament prodüsi gh'hann de sicür on senso, e i fras che i parol ammügiaa inevitabilment compònen gh'hann ancamò pussee senso di parol.»
E anca se quell che mì scrivessi el gh'avess minga on senso compiüü, el podaría semper scond quaic significaa ascos, scognossüü anca a mì che el scrivi. In definitiva, chi mai riva a comunicà giüst giüst quant el sta dent in di sò intenzion? On scrittor el scriv de ona deliziosa tosa, senza naturalment metteregh la fotografia dato che lee la esist domà in la soa ment, e ogni letor el s'imaginarà quell che ghe vegn pussee bon de imaginass; el cines el s'imaginarà ona tosa cinesa, el svedes ona bionda alta on meter e novanta, el beduin ona bela grassona con i tett gross, el pedòfil ona creatüra de des ann, el gerontòfil ona vegetta vista a l'ospizi, el necròfil quel bell mort de fèmena spiaa a l'obitori. E l'è inscì per ogni parola: ogni parola l'è ona etichetta dedree a la quala ognidün el s'imàgina el contegnüü che el voeur. Se inscì el füss minga el mond el saría minga pien de malintes. Quand düü esser üman parlen, domà ona minima part di significaa trasmiss la riva a destinazion. Gh'è di conversazion indove ogni parola la vegn capida mal. Basta pensà a certi liti tra inamoraa, indove ogni tentativ de spiegazion el fa l'efett contrari a quell che se voeva, e a la fin de la lite i düü amant hinn pü inamoraa. Poeu stann on poo de temp senza parlà tra de lor e tòrnen inamoraa.
Cambi discors. L'è on poo de temp che in di retrovi de la mia ment, intant che scrivevi quell che hoo scrivüü fina adess, me vegn de pensà a ona naranza. Minga ona naranza qualunca. Ma la naranza de cui hoo legiüü in on liber. L'era ona naranza perfeta, tonda, paradossalment quadra. La faseva nagott de special. La vegneva domà descriveda, o mej, la vegneva nominada per sgarrà, inscì come sont adree a fà mì adess. L'era on scrittor famos, e mì el sont minga. L'era ona naranza normala, epür ciarament important, se la vegneva nominada in on liber de on scrittor famos, e dopo, adess, ripiada anca de mì, scrittor tütt'alter che famos. La naranza l'è l'òrgano riprodütiv de on cert tip de piant. A prima vista, vardand de sbiess sta facenda (qualunca roba la espression de vardà de sbiess la pö volè dì), mangià naranz el podaría parè ona pràtica schifosa e oscena, inscì come mangià oeuv de galina. Inveci l'è propri quell che i piant de naranz voeuren. Anca i per, i prün, i vit e tütt i piant che fann frütt vèden minga l'ora che quaicedun se i mangia. E perché mai, se domandarà quaicedun? Hinn sti piant tütt masochist? Hinn né masochist, né scemp. I piant che fann frütt hinn inveci diabolicament fin. Te mèten là el sò frütt in bela vista, süghos, dolz e madür, ma pien de somenz dür, fastidios e indigest. Riva l'animal golos, el se mòrsega tütt el frütt somenz compres, el se ne va a spass per ona campagna larga, e prima o dopo el fa ona bela cachina o ona bruta cacona (el dipend de qual animal), tüta piena de somenz minga digerii di frütt mangiaa. I somenz germóglien in la terra sota la caca squaiada di piovüü, e ecco che quela pianta la s'è riprodota, senza fadiga, a gran distanza del pizz de la soa esistenza ferma. A sto pont me vegn on dübi: quant gh'avéven de tegnì grossa la boca i animai che, per fass mangià de lor, i melon se hinn evolüü inscì gross e con la scorza inscì dura? L'era forsi... i dinosaur? Car Maurizio Costanzo Show, la domanda l'è de nagott, come tütt i domand che la risposta la ne porta minga on vantacc diret. Se ne pöden imaginà de ancamò pussee de nagott de quela ditta. Per esempi: l'universo l'è infinii? Cossa l'è l'Universo? Ma... esist on Universo, de là de la recenta acquisizion umana de la convinzion che on Universo el esist, foeura del nòster ciel, là indove alter che migliara de pontin lüsent nün vedom minga?

Roberto Quaglia





Lassa on Coment.

Leng i coment di alter.

Me pias! Me pias! Me pias!

Ìndes di letter.

Copertina.

Ma chi l'è Roberto Quaglia?





L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö vess legiüda, scaregada sül computer, stampada e copiada senza limit, domà per üso personal. Tütt i test e i illustrazion hinn proprietà de Roberto Quaglia e poden minga vess doperaa intregh o in part senza permess. El progett gràfegh e i component gràfich de sti pagin hinn proprietà riservada de Roberto Quaglia. L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö minga vess mettüda in vendita a nissün titol senza permess primma.
© 1994-2000 Roberto Quaglia.




















Spàrtel:FacebookXWhatsAppTelegramEmail