


 |
LA TELEVISION L'È LA RELIGION MODERNA
Car Maurizio Costanzo Show,
incoeu soporti minga i sociologh. Me ghe sont miss a pensà cinch minüt, e m'è vegnüü in ment che per vess riconossüü sociologh el basta ciapà ona làurea in sociologia, ovèro avè imparaa i nozion che hinn in on cert nümer de liber stabilii e avè passaa l'esàmm de quii (roba per nagott difficil per ona persòna de inteligenza normal) A la fin, el sociologh col titol l'è minga ona persòna che l'ha mostraa de avè capii quaicoss sül compórtament de la società, ma ona persòna che l'ha mostraa de avè studiaa quell che alter hann capii sül compórtament de la società. La mia definizion la podaría sonà on poo estremista, l'ametti. Vedemm alora la question de on'altra angolatüra: on tizi el studia tütt i liber regolamentar del cors de sociologia, el ciapa el sò bravo certificaa de sociologh, poeu el scaraboccia artìcoi faa mal indove el impastoccia a vanvera con i concett di alter imparaa de lü, o ancamò pesg el va a dì quaic fras de efett a la television, o el se fa saràss sü per on ann domà in ona grota per scriv on liber andand a cercàss lü istess, ed ecco che la soa identità de sociologh l'è piena piena confermada e de tücc acetada. Denver, el basta scriv che vün l'è sociologh sül biglietin de visita, e quasi tücc ghe créden. Per fà stà zitt quii che ghe créden minga el basta nominà chì e là come vègn vègn Mac Luhan e quaicedun alter che soo minga perché mì sont minga on sociologh.
Propri perché sont minga on sociologh, me sont imbatüü in certi mè pensér che de nissün sociologh - ohi a mì - m'è mai capitaa fin adess de sentì, e che adess porti a tì, car Maurizio Costanzo Show, e a chiunque, per mezz de tì, de sti mè fras el füss mai bersagli.
El sücch l'è sempi e a l'apparenza banal assee, e el se sarra in ona fras che la dis tütt e la dis nagott: "LA TELEVISION L'È LA RELIGION MODERNA."
Bela scoverta, diràn tanti. Ma fermemmes minga sü, disi mì, e analizzemm i conseguenz. Primma de tütt: a coss l'è servida, la serviss e semper la servarà, in ogni temp e loeugh del mond, qualunque religion? Nissün sofismi o rispost intorciaa, per piasè! Ona sola risposta ciara, sempia, pràtica, che se pö minga contrastà: "La religion la serviss a dà a la popolazion di model comün de compórtament."
Te i pœudet ciamà come te vœu: etica, moral, valor ecc. La sostanza l'è la stessa. In ogni temp e loeugh del mond la religion la serviss per fà savè a la gent come se gh'ha de compórtà. Chiunque el gh'ha denver fed in la soa religion, el se comporta come la soa religion la comanda.
La religion l'è indispensabil per l'organizzazion social, e chi el pensa el contrari l'è on fess e el mostraroo fra pocch. Esisten minga, né hinn mai esistüü, società umann senza religion. Gh'è sora quest assee confusion de tèrmin, perché domà i religion tradizional paren incoeu inscì a chiunque de nün (ma l'è minga staa semper inscì; incoeu el cristian el sa che anca el maomettan el gh'ha ona religion; secoi fa, el non-cristian l'era per el cristian domà on infedel che el merita minga de viv, e de fatt l'era assee popolar la guera santa, ancamò incoeu popolarissima in mezz ai islàmich) I religion non-tradizional, inveci, hinn minga ancamò staa riconossüü come religion a tütt i efett. La pussee recenta e potenta in mezz ai nœuv religion non-tradizional l'è la Television, e nissün el n'ha ancamò ciapaa e ditt in püblich piena coscienza.
I sociologh ciàccen sü la ciara considerazion che la Television la sia el pussee potent strüment de comunicazion che mai el sia esistüü. Quest l'è ver. Ma l'è domà el començament.
In tanti di paes indove la Television pussee s'è spandüda, la religiosità popolar tradizziunale s'è sbassada assee. Perché? Quell che sto scrivend, come giamò ditt, el voeur minga vess (come de fatt l'è minga) on sagg sociològich sora i relazion che ghe hinn tra television e sens religios, ma ona lettera al Maurizio Costanzo Show indove sempliciament se gira la lüs de la coscienza coletiva in ona direzion fin adess pocch batüda. Tanti e tropp somiglianz se troeuven in di compórtament de chi l'è devot a ona religion tradizional e de chi l'è devot a la Television, per fài passà come casualità. Quai somiglianz? Beh, provemm a ne trovà quaidüna insema:
-
I MODEL COMÜN DE COMPÓRTAMENT: Come giamò ditt, chiunque l'è devot a ona religion, de lee el ciapa i sò model de compórtament. El sücced ai cristian, ai büddista e ai maomettan. E inscì de fatt el sücced anca ai telespettator: lor còmpren i prodott reclamizzaa a la Television, còpien i batüd de spìrit di cabarettista Televisiv, guìden la màchina con la spericolatezza con cui se guida a la Television (inscì fasend, per esempi, i famos strag del sàbet sira), impàren a fà la violenza con la sregolatezza con cui se fa a la Television (come el senò minga spiegaa fenòmen de la iperviolenza di fioeu in America el mostra), fórmen i sò preferenz sessuai sül model del gross catàlogh de sex-symbols che gh'è in l'univers Televisiv, e inscì avanti.
- I DOGM: Chiunque l'è devot a ona religion, el ne acetta senza pensà i dogm. I devot in la Television, crédono dogmaticament a quell che ghe vègn ditt in del telegiornal (quii pussee scaltr se gòden a cred a on cert telegiornal pussee che a on alter, ma la sostanza la càmbia minga). Emblemàtica l'è sora questa la famosa fras, doperada per mostrà la verità de on'informazion: "L'ha ditt la television..."
- LA "TRANCE": Caràter de ogni fedel intant che se fa la funzion religiosa l'è el sò cadè in stat de trance. El sücced ai büddista, catòlich, islàmich e zulù. El sücced anca a chi l'è invescaa in on programa televisiv. Vardand la television vün el se scòla de la soa realtà individual e el cervell el manda foeura onde alfa (segn che se pö minga negà de ona alterazion del stat de coscienza). Come in gesa col sò dio, denanz a la Television vün el se immedesima con l'oget de la soa venerazion, ovèro i personagg Televisiv. Quand la immedesimazion la riess minga se càmbia canal (vün el se gira a on alter sant), ma se sort minga de la gesa, ovèro se dismorza minga la Television. Se ricorr al zapping quand se sa pü a che sant votàss.
- EL RISPETT DE L'AUTORITÀ SACERDOTAL: Qualunque overo fedel de qualunque religion el s'acostarà tremand a chi impersòna el sìmbol del sò cült, ovèro l'autorità sacerdotal. A vardà i trèmit, i tartagliament e la solennità de dent de chiunque el se troeuva faccia a faccia con la soa preferida celebrità Televisiva, paren minga stàgh dübbi che se tratta del stess e idèntich fenòmen mental.
- LA ERESIA: Vün di caràter de qualunque religion che la sia inscì potenta che i fedel ne gh'hann ona esperienza inscì assolüta de vess per nagott consapevoi che se tratta de ona religion, l'è quell de fà nass el fenòmen de la eresia, ovèro la senza pietà demolizion de chiunque el mostra minga in di fatt de vèssen seguac. L'è sucedüü - con piscinin varianz - in del Cattolicesimo e in del Nazismo, e ancamò incoeu el sücced - in mesüra diversa - in di nœuv religion non tradizional, come la ricerca scientìfica, la psicanàlisi (Repiemm primma o dopo, in quaic'altra lettera - o anca no... chi el sa? - l'argoment che anca la scienza, come la psicanàlisi - che scienza l'è minga - sìen, in sostanza, strüturaa minga assee different a paragon di religion tradizional.), e la Television. El provass el letor, se ai mè parol el cred minga, a fà finta con chi el parla de savè minga coss l'è el Maurizio Costanzo Show, el Telegiornal, e savè minga chi hinn pippobaudo, mikebongiorno, mauriziocostanzo, sgarbi... Insistend a oltranza, con chiunque, de savè assolutament minga chi o coss che i ditt divinità sìen, vün el se guadagnarà la fama de individü "strann", asocial, che fann finta de vess matt o inveci el hinn. Insomma, vün el se trovarà del tütt miss de part. L'è el marchi de la eresia moderna. Eppür, quasi nissün de nün el gh'ha mai vist i ditt divinità con i sò œucc... dal viv! Quii àbiten in di nòster cervei perché ciapemm la lor essenza a la Television, inscì come el bon cristian el ciapa l'essenza de Dio in Gesa. Perché l'essenza Televisiva l'è pussee fàcil de ciapà de quela de la gesa, perché la gh'ha bej imàgin a color e son convincent (adess anca stereo), la religion Televisiva la sta del tütt ciapand el post de quela de la gesa tradizional.
La pussee grossa forza de la religion Televisiva l'è che tütt i sò fedel - che anca pussee o men sann che l'è ona religion - no gh'hann coscienza che se tratta de ona religion, e ne hinn inscì devot come pussee poderíen minga. Con quest tiri minga conclusion moral sü la pussee o men "bontà" de la religion Televisiva. Bontà e Cativeria hinn categorie infid, che mai méten d'acordi el giüdizi. Senza dübbi hann dovüü parè "cativ", ai erètich torturaa de la Inquisizion Cristiana, i sacerdot de Santa Mama Gesa, che i torturàven minga per la lor cativeria, ma per genuina convinzion che i "cativ" fóssen i alter.
La religion Televisiva l'è né bona, né cativa, anca se dent de lee se pö ciapà sia el Ben che el Mal. La Television la dà incoeu a tütt nün i model comün de compórtament. La impara el valor de la ecologia (valor del tütt assent in tütt i paes indove la Television la l'ha minga portaa innanz a lóngh), ma anca el valor de la violenza (l'è quest per certün, mì compres, on valor negativ, ma per alter on valor positiv, tant l'è ver che de tanti con fierezza la vègn fada). La impara el valor di diritt civil, ma anca el valor di dover consumìstich, condizionàndon a avègh de consumà, consumà, e semper pussee fadigà per pussee consumà. La impara el valor de la lealtà sportiva, ma anca de la guerriglia tra tifoserie, marcàndola con i parol, ma al stess temp portàndola innanz, fasèndon on mit negativ de la trasgression. La impara el valor de la solidarietà, ma anca quell del rampantismo, de la ricchezza a tütt i cost. La impara el valor del Cattolicesimo, tegnèndon agiornaa sü i preghier papai, ma anca el valor de ona vision domà genital del sess, fasèndon trovà migliara de videocassett porno. La impara el valor de vess come madreteresadicalcutta, ma anca el valor del consumismo sentimental a l'americana.
Te capisset, car Maurizio Costanzo Show, come stann i robb? La magior part di nòster valor e di nòster convinzion ne vègnen incoeu daa de la Television, propri come ne vegnìven ona voeulta del timor de Dio. Ma la Television la esist de pocch temp, de pochissim temp. La magior part di italian l'è cressüda senza el timor de la Television, e ona conversion in età granda la val minga ona fed radicada di prim ann de vita. I ver e denver adept assolüt a la religion de la Television hinn domà i gioven che ancamò stann cressend... ed l'è inscì in la società de doman, quand tutte saràn cressüü del començament in del timor Televisiv, che vedemm a pien i gross efett de la rivoluzion che l'è in att...
Fantasticà l'è lecit, divertent e quaic voeulta dovüü, car Maurizio Costanzo Show. El sarà in on'altra lettera, forsi, che me sfrenaroo a fantasticà sü come la sarà la società de doman, quand la Television la comandarà sovrana in mezz ai religion del mond, on regn inscì assolüt che i sùddit ghe obedissen ciecament, con devozion simil a quela che alter sùddit, in alter temp, gh'hann avüü invers el lor re, el lor papa, o invers el strion del casaa. Consapevoi domà de la incolmabil diversità geràrchica che i spartarà di nœuv sò dei.
Roberto Quaglia
L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö vess legiüda, scaregada sül computer, stampada e copiada senza limit, domà per üso personal. Tütt i test e i illustrazion hinn proprietà de Roberto Quaglia e poden minga vess doperaa intregh o in part senza permess. El progett gràfegh e i component gràfich de sti pagin hinn proprietà riservada de Roberto Quaglia. L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö minga vess mettüda in vendita a nissün titol senza permess primma.
© 1994-2000 Roberto Quaglia.
|