"Car Maurizio Costanzo Show..." l'è el prim lavor letterari Vün e Trin
efettüaa in Italia. "Vün", perché mì l'hoo faa ona vòlta sola. "Trin", perché el gh'ha al stess temp trii forme principai, o identità:
- L'è ona sücession de 50 + 1 letter inviaa per via postal, vüna per vüna, cotidianament, in busta cartacea con regolar francobòll, al Maurizio Costanzo Show .
- L'è a tütt i efett on liber in la confezion e in del significaa tradizional del tèrmin, on bon liber de ben 62.400 parol.
- L'è on amass de eletron ben impiantaa sora Internet, indefinitament a disposizion de chiunque in del mond el voeura lènges i letter o el liber che el l'è ugualment.
Perché hoo decis de mett sora Internet a disposizion de tütt sto mè liber?
Hoo i mè bòn reson, la prima di qual l'è che ghe hinn minga reson vàlid per i qual gh'avaria de evità de fàll. Assee scrittor e editor crèden, a mè parè senza fondament, che mett on pròpri liber sora Internet el compòrta pü perìcoi che vantagg. La tütela di diritt de autor, la paranòia de subì plagi, e soratütt el timor che nissün el accataria in librerìa on liber che el pò trovà gratis sora Internet.
In efett ritegni che tütt sti motiv sìen completament senza fondament. Se tratta de credenz che gh'hann nissüna reson de esìst e che prest vegnarann scovaa via, come prima o poeu el capita a tütt i tabù che hann perdüü el sens. Preconcett obsolet che durarann minga a longh, anca perché mì intendi sfatàj immediatament. La comerciabilità de on liber la vègn defatti per nagòtt intaccada de la soa mettüda "online" sora Internet. A chiunque on liber el interessa, pòcch serviss tegnìll in del pròpri computer indoe la lettüra la gh'ha de passà per el monitor, la qual ròba la te rovina i oeugg oltra a vess ona faccenda scomodìssima.
On liber che el pias el se voeur posseder fisicament, per podèll sfojà con còmod in poltrona, a lett, in autobüs o sora la spiaggia. On liber ciapaa de Internet, qualora se intenda minga lèngel sora el monitor (rovinàndes i oeugg), el se podaria stampà con ona stampanta laser. L'è certament ona solüzion vàlida (e adiritüra preziosa) per i cas in cui sto liber el esista minga in librerìa (e alora l'autor de sigür el perd nissüna vendita). Stampàssel in cà el deventa inveci ona faccenda piütòst sciocca e antieconòmica se el liber in ogett l'è comercializzaa in librerìa. Con quell che el còsta l'inchiòster de ona stampanta laser, andà a accatà el liber in negozzi o in edìcola el còsta minga pü che stampàssel in cà, e a la fin te rimann in man e in bibliotèca on liber inveci de on mügg de fojasc spars.
Süperaa el loeugh comün che de on liber in comèrci se abàssen i vendit se el l'è integralment present anca sora Internet, vedèmm i vantagg che sta noeuva faccenda la compòrta:
De incoeu e per tütt el fütür imaginàbil, Internet el forniss a chiunque la possibilità de dà prima ona ogiada al liber che se intend accatà, per vedè se el pias. Quant vòlt fina adess èmm defatti accataa a scàtola sarada on liber che dòpo el s'è rivelaa on "pacco"? La mettüda in linea sora Internet la penalizzarà domà - giüstament - la vendita di liber brütt, promovend quela di liber bèi.
In pü el gradiment di cibernàut el sarà el paràmeter imprescindìbil per capì se on liber el interessa a i lettor e in qual mesüra, prima de stabilìnn pübblicazion sora la carta e relativa tiratüra. Quant vòlt incoeu i editor sbàglien clamorosament tiratüra di soo volüm, sopravalütand o sottovalütand on titol o l'alter? In fütür (o mej, a partì de adess), l'editorìa "online" la favorirà el lavor de selezion di editor. Questo in pü el comportarà el superament del odiern, rituale, postülant e ümiliant pellegrinagg di aspirant autor a la còrt di grand editor che comunque in del 99% di cas mai legiarann i soo manoscritt. Sarann defatti i editor a avèi tütt l'interess de cercà sora Internet i liber online che àbbien riscòss in del ciberspazzi on tal süccess de rènd con certezza convenient e remünerativa anca la lor pübblicazion sora la carta e in librerìa.
In pü, la pübblicazion de on liber sora Internet la pò già in sé comportà ritòrni econòmich. El vig già per el software la fòrmüla del "shareware". Essa la pò aplicàss anca a la letteratüra online. El pübblich che el leng l'è in bòna part compòst de persòn onoràbil, mediament in grad de rispettà ona ètica condivisa. A sto argoment, a cui adess hoo ccà domà acennaa, l'è concretament dedicada la pròssima pagina.
Se infin per cas retegnessev de vess finii sora ste pagin per sbaj, essèndov in partenza propòst de cercà quaidün alter o quaicòss alter, angustièv minga tròpp. l'eror l'è la quintessenza de la evolüzion, la ciav de vòlta de ògni progress. Cercà l'è important, ma qualunque individü de mezza saviezza el sa che a la fin se troeuva semper quaicòssa de inaspettaa che de sòlit el interessa pü de quant se stava cercand. Come el dis Gigi Picetti,
"Chi cerca el troeuva quaicòss alter".
Questo l'è particolarment vera sora Internet, che minga a cas l'è on ambient a rapidìssima evolüzion. In pü, chiunque vialter stàvov eventüalment cercand, ccà el avii idealment trovaa. L'è forsi minga el Maurizio Costanzo Show el ver e ünich Totem del Villagg Italian? L'è minga el Maurizio Costanzo Show el contegnidor ideal di mìt modern a i qual tütt i dì in on mòd o in del alter ghe se riferèmm, tant che ghe andèmm a cercà anca sora Internet?
Per dìla a la Negroponte, ògni dì che el passa la esistenza digital de ognidün de nün la deventa pü effettiva e foriera de effett de la nòstra esistenza material.
Roberto Quaglia, 20 Avril 1997