‹ Ìndes del sit · Pàgina del musé · repert restauraa
Spàrtel:FacebookXWhatsAppTelegramEmail
Pìcola stòria de la fantascienza (Car Maurizio Costanzo Show... lettera n.35)
lettera n.35
Italiano Latina Zeneise Napulitano Venesian Romanesco Sicilianu Bulgnais Sardu Milanes

La imaginazion l'è pussee importanta de la conoscenza.

ALBERT EINSTEIN






















PÌCOLA STÒRIA DE LA FANTASCIENZA

Car Maurizio Costanzo Show,

Cóntinui a notà che a la television se parla de tütt, foeura che de fantascienza. Inscì, a benefizzi de la Ümanità Italiana, de la quala de sòlit te set ti el paladin pussee de tanti alter, me troeuvi inveci obligaa a parlàn on poo mì. Cossa l'è la fantascienza? Come l'è nada? Quand l'è nada? Perché l'è nada? Partìmm dal inizzi, ovvèro del sècol passaa.
In del mond occidental, fina a la rivolüzion indüstrial del disnoeuvèsim sècol, el fütür de la società l'era per l'individü on "ambient" che el destava minga particolar cüriosità. El progress tecnològich el trasformava già de milenni la società - l'è vera - ma el svilüpp, anca acelerand de contìnov, l'era mai staa facilment percepìbil de l'individü in prima persòna. In del arch de ona vita ümana, gh'èren ben pòcch o adiritüra nüll i progress tecnològich e i relativ trasformazion del vìver cotidian che la società la produseva. Se nasseva e se inveciava in on mond che el cambiava tròpp lentament perché se riüsciss a incorgìss che l'onda del cambiament la sarìa proseguida oltra la mòrt pròpria. El fioeu d'on scarpee el imparava el mestee del pà per poeu on dì trasmèttel al fioeu pròpri, e gh'era nissün rìsigh che intratant quaidün alter el inventass on noeuv sistema automatizzaa per la produzion de scarp. El fütür tecnològich l'esisteva minga, a livell de la coscienza comüna. Quell che l'era, el sarìa semper staa anca dòpo. I spuràdegh invenzion che anca, in di milenni, aveven faa fà pass de gigant a la specie ümana, èren consideraa eccezion miracolos a ona regola de immütabilità de la tecnologìa. I invenzion de l'ümanità, rar in del cors de ona vita ümana, èren assimilaa come ona magìa che improvisament la deventass possìbil, e inscì acetaa come ona noeuva norma, on prodigios traguard giontaa oltra el qual nagòtt de noeuv el pò pü vess inventaa.
El Regn del Ignòt l'era minga inscì situaa in del fütür (che la coscienza comüna la s'imaginava pressapòch idèntich al present), ma in on alter sit, in on alter loeugh. L'era in on alter sit, in on paes lontan, oltra i confin del mond conossüü, in del Regn di Ciel e in mila alter località imaginari indoe se consümaven mirabolant aventür e alien vicend. La imaginazion, in di sognador che ona potenta imaginazion gh'aveven, esplorava semper in del spazzi e mai in del temp, perché l'era ammissìbil che a loeugh lontan podessen corispònd ignòtt contest, (dòpotütt, ògni tant quaidün el tornava de longhìssem viacc contand che effettivament esisteven loeugh completament divers di soo, abitaa de persòn con facc üs e costüm divers assee), ma l'era assolütament inammissìbil che a moment temporal lontan (in del fütür, ovviament) podessen corispònd contest different de quell present. A dimostrazion de tütt questo se considera tütta la letteratüra fantàstica scaturida de l'ümanità per milenni: gh'è pressapòch minga tràccia de narrazion indoe l'alienità del contest la sìa rapresentada de on spostament de l'azion longh l'ass del temp, vers el fütür, mentre inveci abbòndan i stòrie de viacc in loeugh alien perché remòtt in del spazzi.
Sto stat di ròb el s'alterà significativament con la rivolüzion indüstrial del disnoeuvèsim sècol. L'accelerazion del svilüpp tecnològich la causà trasformazion talment frequent in la vita di persòn, de rènd pü minga inammissìbil el concett che el svilüpp tecnològich el sarìa podüü in fütür trasformà ulteriorment la vita di persòn.
El rifless de questo sora la letteratüra el fü che nassett la fantascienza (in inglees, pussee pròpriament: science fiction, ovvèro letteratüra de scienza). Mary Shelley (la miee del cèlebre poeta) la ipotizzà che i progress in la biochìmica e in la chirurgìa averìen on dì consentii de rigenerà in laboratòri la vita, e la scrivett Frankenstein. Jules Verne, anca rimanend ancoraa a la tradizion che ricercava l'alienità in on alter sit, mediant viacc, el ipotizzà che sarìen staa i progress tecnològich a rènd possìbil i viacc soo in di loeugh pü disparaa. H.G. Wells, inspiraa de la convinzion scientìfica de l'època che Mart el podess ospità vita extraterrèstra, el scrivett "La guerra dei mondi", el prim romanz in del qual la terra la vegniva invasa di extraterrèster. In del 1926 Hugo Gernsback, in di USA, el fondà la prima rivista specializzada in letteratüra de fantascienza, ma el fü domà con l'irruzion de John Campbell Jr., in del 1938, a la guida de la rivista Astounding Stories, che ona noeuva e foltìssima schiera de scrittor la se formà, dand el via a quella che fü dòpo ciamada "L'età d'oro della Fantascienza". Regordèmm, de sta noeuva generazion de autor, trii nòmm che fòrsi avarìi già sentii: Isaac Asimov, Robert Heinlein, Arthur Clark. In sta fas, i tema dominant di stòrie deventàren, per la prima vòlta, estrapolazion rigorosament scientìfegh sora el fütür progress de la tècnica. La sconcertanta esplosion de la bòmba atòmica sora Hiroshima la spieghà inequivocabilment al mond che el fütür l'era già cominciaa, e semper pussee gent la se interessà a la fantascienza per cercà de capì come el fütür el sarìa podüü vess.
Poeu la fü inventada la television. I lettor de narrativa tradizional abbandonàren in massa i liber per dedicàss al noeuv e imperitür passatemp lor. Ma i lettor de fantascienza aümentàren, e inscì anca i autor.
De la seconda metà di ann cinquanta in poeu, e per tütt i ann sessanta, la fantascienza la trasett in ona noeuva fas, che fü ciamada "New Wave". I stòrie sora la scienza e i scienziaa èren pü minga al centro de l'atenzion. Protagonista de la noeuva fantascienza la deventà la gent comüna, che subiva i effett di progress tecnològich. I estrapolazion di scrittor èren pü minga limitaa a i pür invenzion tecnològich, ma se avventüraven anca in la sociologìa e in la psicologìa. La fantascienza l'era cressüda e madürada, la s'era arricchida. L'aveva prepotentement faa irruzion in del camp de la sàtira social.
In di ann otanta nassett el moviment cyberpunk, tuttora rigoglios, ciamaa anca neuromàntich (de Norman Spinrad). Personagg neuromàntich, in di romanz cyberpunk come de foeura de lor (el moviment cyberpunk l'è defatti tracimaa di àrgin letterari soo per deventà on fenòmen social), hinn spess ona noeuva generazion de ribèi tecnologizzaa. El sfrenaa svilüpp de la informàtica el indüs de pü a crèd che in fütür el concett istess de realtà el pòssa vegnì completament trasfiguraa, e i estrapolazion sora questo inscì fiòccan. La "Realtà Virtuale" l'è per nün ancamò domà on videogame, ma in fütür...
La fantascienza la se ferma minga ccà. Nün inveci sì.

Roberto Quaglia





Lassa on Coment.

Leng i coment di alter.

Me pias! Me pias! Me pias!

Ìndes di letter.

Copertina.

Ma chi l'è Roberto Quaglia?





L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö vess legiüda, scaregada sül computer, stampada e copiada senza limit, domà per üso personal. Tütt i test e i illustrazion hinn proprietà de Roberto Quaglia e poden minga vess doperaa intregh o in part senza permess. El progett gràfegh e i component gràfich de sti pagin hinn proprietà riservada de Roberto Quaglia. L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö minga vess mettüda in vendita a nissün titol senza permess primma.
© 1994-2000 Roberto Quaglia.




















Spàrtel:FacebookXWhatsAppTelegramEmail