
 |
VIVA L'ORROR
Car Maurizio Costanzo Show,
l'è de moda l'orror, purché el sia per finta. Mej se l'è real, ma semper per finta. Viva el racapriciant, purché se àbbia certezza che el sia per finta. Se se divert a fàss paüra denver in virtü de causa verosìmil, ma fint.
Se se cala in la angòssa de on film de l'orror, indove tütt i protagonisti vegnen squarciaa per finta denver. Se se nütriss de on telegiornal che el ne vòmega in di oeucc i scen de alter protagonisti, squarciaa sta voeulta denver, ma per finta. I mort ver del telegiornal el hinn per finta, defatt basta cambià canal e lor scompàren, assolütament e per semper, di nòster vit, indove inscì descovrom che èren mai aparii denver, ma domà per finta.
Se se cala in qualunca version de fint orror con passion che i òmen quaic voeulta ciàmen morbosa. In realtà l'è la passion de chi el impara l'orror atraverso i soe rapresentazion irreai, per mettes in grado de afrontàll mej quand mai el se presentass denanz a nün col sò spietaa càregh de efettiva realtà. Se se alena a l'orror ver, che per fortüna de rar ne toca, imedesimàndos in l'orror fint fintìssim di film pien de mostri improbàbil, e in quel ver, ma fint per nün, di telegiornai pien de mostri probàbil.
Ma assist a sti rapresentazion de orror l'è tütt somaa esercizi alquant passiv. Se impara a bass livell, perché tütt quell che el teleschermo el ne impara l'è a bass livell. Per capì mej l'orror, e vess pront a afrontàll quand lü mai el ne avess de ciapà de mira, l'è pussee ütil doperà la propria imaginazion. Defatt, l'è semper pussee ütil doperà la propria imaginazion inveci del televisor per imparà, capì, sentì, apprezzà o disprezzà quaicoss. Per vaccinà sè istess di rìsigh che l'orror ver el comporta, ghe voeur prima de tütt avègh minga paüra de imaginàssel. Se ciapa sodisfazion di film de l'orror e di telegiornai (chi el ciapass minga sodisfazion i vardaría minga, l'è òvvi) propri perché lor se sostitüissen a nün in la responsabilità de scegliù qual orror imaginàss. Affiora in nün come on senso de colpa, a imaginà impropi de orror che desiderom minga per la nòstra vita e per quela di alter. L'è on senso de colpa foeura loeugh, dovüü al nòster timor che imaginà on orror el pòssa indür a comètt, quand l'è spess inveci ver el contrari.
Ciapom alora in considerazion la idea de impalà el nòster gatt de cà o el nòster cagnoeulin. Poveritt, come sofriríen. La idea la ne urta, e alora insistom imaginand el contrari de quell che ne vegn istintiv, ovèro de mettes a rid con profond sàdich piasè denanz al agonizzant nòster tesorin domèstich, e propri quand la commozion la ne indüraría a finìla ghe spüom inveci in facia, al poveritt nòster cagnoeulin che inscì tant el ne gh'ha semper volüü ben, strappàndegh i pel vün a vün e impizzand la soa coa imbevüda de àlcol. L'è on pensér poch gentil. Ma se pö fà de mej. Podom imaginà on regal de compleann del tütt particolar per la nòstra cara nona, che quand èrom piscinitt la ne contava inscì ben i fàvoi, o per el nòster amaa nonin. Con la scüsa che l'è el lor compleann i tacom a ona cadrega per gioeugh, e quand se spètten che riva el regal ghe inietom inveci a ripetizion acqua salada boienta in del nas, minga senza avèghei prima acüratament imbavagliaa. Poeu, quand l'atmosfera la s'è scaldada abastanza fasom entrà in cà la piscinina banda de pastor stüprador che emm reclütaa dopo longh ricerch, individü tempraa de ann de cuita con pegor e galinn, e quand lor se dann de fà con i poveritt nòster nòn nün gh'emm el bon güst de immortalà ogni detaj con la nòstra piscinina telecàmera, fasend sübit dopo rivedè ai estenüaa nòn el filmaa di lor involontari prodezz, informàndoi per corretezza che mediant on espedient tècnich semm colegaa con l'antenna condominial sü la giüsta frequenza, inscì che tütt el palazz el sta adess ammirand al post de RAI UNO. Volend esagerà podaríom immett i mejor fotogramm sü el circüit telemàtich de INTERNET, mettèndoi inscì a disposizion de vint milion de ütent in tütt el mond. Ma a füria de esagerà l'orror ben prest el se trasforma in ümorism negher, e el fa pü el stess efett.
Quaicedun el podarà scandalizzàss, pensand che quaic d'alter el pòssa osà pensà quaicoss de sto gèner. Se l'è per quest poeudi osà pensà bon de pesg, ma voeva minga adess dimostrà quant mì sia in grado de imaginàm de orrìbil. Voeva mett in evidenza el fatt che imaginàss de sol de orror l'è ona evolüzion rispett al gest de vardàss de orror in on film o in del telegiornal. Se se stüpiss di orror esibii in on film de Dario Argento & Colleghi e se se stüpiss di orror esibii in on telegiornal per la mancanza de imaginazion che tradissom a imaginàss minga per cont nòster quell che el regista del film el gh'ha inveci savüü imaginàss e quell de ripügnant che i giornalista marpion hinn riüssii a scovà intorna per la società.
L'orror el atrà perché el esist e perché dato che el esist ghe voeur savèss difend. Se conoss minga denver fina a quand se incontra minga. Ma se se avvicina al conoss osservand i esempi che i film e i telegiornai ne fornissen, oppür doperand la propria imaginazion. Quant pussee se è avvicinaa al conoss, tant pussee se è in grado de afrontàll quand lü el ne tocass direttament. A quest sèrven i film de l'orror, la violenza in tivü, e i telegiornai. A quest el serv, bon de pü, la imaginazion, per chi la sa doperà. Imaginà l'orrìbil, savend che l'è orrìbil, in tütt i sò detaj, el ne forniss on bon potenzial de difesa contra de lü.
Roberto Quaglia
L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö vess legiüda, scaregada sül computer, stampada e copiada senza limit, domà per üso personal. Tütt i test e i illustrazion hinn proprietà de Roberto Quaglia e poden minga vess doperaa intregh o in part senza permess. El progett gràfegh e i component gràfich de sti pagin hinn proprietà riservada de Roberto Quaglia. L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö minga vess mettüda in vendita a nissün titol senza permess primma.
© 1994-2000 Roberto Quaglia.
|