
 |
RICERCA DE BANALITÀ
Car Maurizio Costanzo Show,
Gh'hoo de cercà de vess banal, acidenti. Me hinn capitaa in man i brütt copi di letter che t'hoo giamò scrivüü e me sont incorgiaa che hinn denver brütt, ovèro me hinn scapaa moment de profondità involontaria, a discàpit de la banalità indispensàbil a fà de qualunca prodott on prodott bon. L'è on argoment abastanza banal, quest? El speri denver. Tücc disen oramai che qualunca roba l'è prima de tütt on prodott. Se el disen tücc, forsi l'è on concett banal, ovèro propri quell che sont adree a cercà de prodüs. Se tütt l'è on prodott, o l'è on bon prodott bon o l'è on cativ prodott cativ. Ben, me par che a banalità semm adree a andà ben.
Chi l'è che el decid quand ona roba l'è denver banala? Sta fras m'è vegnüda abastanza banala. Me sont adree a mejoràss.
Ona roba la pö vess banala per certün e banala per alter, ovèro, voeva dì, banala per certün e minga banala per alter. E cossa ne disii de mett certi fras in corsiv, senza particolar motiv? L'è minga decisament banal? Forsi l'è leggerment original. Ghe voeur stà atent. L'originalità la te spetta al varch dedree a l'àngol, e la te ciapa quand men te la spetet. Ma ona roba la pö vess per nagott banala epür assee stüpida. L'è mej ona bona banalità o ona perentòria stüpidità? Ona roba tropp stüpida la finiss de vess banala.
Acidenti! L'eccess de banalità el conduss a tradiment al sò contrari quand men te la spetet. Ghe voeur decrementà la correttezza semàntica - ma cossa cavol disi! - ghe voeur diminüì la bontà gramaticala per compensà i rigòrgit de banalità paradossanta.
Ghe capissi on bell nagott nanca mì, ve assicüri denver. Che figüra ghe foo, incoeu, con sti parol che me piasen nanca on cicin? Pari scem, o pari ignorant? Oppür pari on bell nagott perché avii giamò finii de leng? Ma cossa disi? Se hann finii de leng se ne incòrgen minga de tütt sti parol che anca continuen a stà sü el foeui de carta a la lor insavüda, inscì cossa ghe stann a fà?
Chì me sa che la banalità la se n'è andada a fass frìg. Ghe voeur on bon loeugh comün per salvà cavra e cavoi. Quaicoss del tipo: "La roba importanta l'è che ghe sia solidarietà". Nagott de mal, eh? Defatt el danee el fa minga la felicità, perché la natüra l'è matrigna e quand men te la spetet i gropp vegnen al petten e chì el casca l'àsen. Gh'è propri minga giüstizia a sto mond! L'è propri ver che ghe n'è minga de fidàss. Pussee conossi i persònn e pussee ami i animai.
Tütt quest l'è semplicement squàllid, scarsament banal o antibanal, on bran scrivüü del tipo "vorria ma poeudi minga", ona masnada de fras ammügiaa a casaccio.
Forsi riessom almen a diventà noios.
Ma perché avaríom de diventà noios? Voevom vess banal perché quest l'è quell che pias a la gent. Ma i noiosagin piasen a nissün. Chì semm propri adree a sbaglià tütt. Se propri ghe voeur vess noios, tant val dì anca quaicoss de scientìficament interessant.
Car Maurizio Costanzo Show, aiütom tì...!
Ecco, ghe semm! Süperbanalità!
«Car Maurizio Costanzo Show, hoo pruvaa tütt i strad ma ghe n'è staa nagott de fà. Tütt i port me se hinn saraa in facia. Sont propri disperaa/da. Soo pü cossa fà. M'hann consigliaa de rivòlgem a tì, e adess tì te seet la mia sola speranza. La mia vita l'è diventada on infern. Soo che hinn assee i persònn che te scriven con problema anca pussee gross del mè, ma voeuri illüdom che te vorré dàm ona man a süperà sto mè moment difìcil.
«Tütt l'è començaa quand el mè sistema nervos el gh'ha pü tegnüü sota el pes di terrìbil mè problema familiar, che te spàrmi perché tant hinn semper i stess disgrazi, che sücceden a inscì assee persònn che nassen sfortünaa come mì. El cediment nervos de origin familiar el s'è propagaa a i alter sfer de la mia vita, erodèndola progressivament fina a l'òss.
«Adess me senti come nüd/a denanz a la vita, che la me soverchia e la me ammacca sota el sò terrìbil pes. Poeudi minga vardà al fütür, e quand pensi al passaa me vegnen i tremaroeu. Anca sforzàndom al màssim, riessi mai a pensà al present per pussee de quaic second, perché in del mè present ghe n'è nagott de nagott a part quela granda angòssa che soo minga come spiegàt, ma la me leva anca el fiaa.
«Car Maurizio Costanzo Show, fàm vegnì al tò show a sofrì in diretta, mì pensi che l'esempi de la mia soferenza el podess aiütà assee persònn che stann in la mia infelis situazion, e forsi el me podess aiütà a trovà anca ona ànima bona che la me voeuia aiütà... gh'hoo tant bisogn de aiüt... spess pensi a mì istess/a come a on üsell feriü cascaa giò del nid in del fangh, e tütt me càlpesten senza incorgiss e nissün el me racoeui e el me rimett in del nid...
«Aiüt!
Che senso el gh'ha avè scrivüü sta roba chì? E per chissessia el l'àbbia legiüda, che senso el gh'ha avüü avèghela legiüda? Ma quanti voeult el gh'ha senso avè legiüü quaicoss che se àbbia apena legiüü? Ogni voeulta che se leng quaicoss el gh'avaría de poeu sübit dopo fà ona ràpida anàlisi per capì se el gh'ha avüü senso avè legiüü quell che se è legiüü. Se sparmiaríen gigantesch framment de vita sprecada!
Scüsém per sta improvvisa parvenza de profondità involontaria. Incoeu, el giüri, gh'avaría tant volüü vess domà banal. Ma nissün l'è perfett.
Roberto Quaglia
L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö vess legiüda, scaregada sül computer, stampada e copiada senza limit, domà per üso personal. Tütt i test e i illustrazion hinn proprietà de Roberto Quaglia e poden minga vess doperaa intregh o in part senza permess. El progett gràfegh e i component gràfich de sti pagin hinn proprietà riservada de Roberto Quaglia. L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö minga vess mettüda in vendita a nissün titol senza permess primma.
© 1994-2000 Roberto Quaglia.
|