
 |
GÈNOVA
Car Maurizio Costanzo Show,
parlom incoeu de Gènova. Ne parla mai nissün, in Italia, e l'è on pecaa, perché ghe saríen sü quest assee robb de sublima cativeria de dì. Gènova l'è ona gran città, pussee de Venezia, Firenze e Bologna. La patiss però ona crònica emarginazion del proscen de l'atenzion nazional, emarginazion de cui hinn rei i genovés istess. I genovés hinn defatt ver e propri prìncip de la emarginazion, ma minga de la sòlita e tìpica emarginazion di pussee pover e derelitt, inscì difüsa in tütta Italia e in tütt el mond. Gènova l'è maestra a emarginà i sò cittadin pussee viv. Ma minga per cativeria. Defatt, pussee che in quell che s'è apena ditt, Gènova l'è perfetta in del assürd gest de emarginà adiritüra sè istessa del mond. Fin de la soa origin separada del rest de la società del mar e di mont, Gènova la se n'è separada anca a livell mental (e come el podaría vess de no?). Adagiada come pochìssim alter metròpol sü i colinn afaciaa sü el mar, ofrend inscì de sè on spetàcol ünich che vegn mai a noia, sitüada in mezz a vüna di pussee bej rivér del mond, Gènova l'è miracolosament riüssida a evità el 100% di milion de türista de tütt el mond che senza ferma se moeuven lassand indree de sè ona scia de danee e de benesser. La locazion geogràfica de Gènova l'è on don che poch alter città in del mond podaríen vantà. El clima de invern l'è tra i pussee mit de Italia e de estaa el pussee ventilaa. Senza in del passaa fà nagott de clamorosament sbagliaa o apena quaicossella de giüst, Gènova la podaría adess vess la Miami de Europa. Imaginee, imaginee ona spiaggia che la va de Vesima a Nervi, interrotta domà del pussee gross pòrt türìstich del mond, con centenara e centenara de albèrgh per tütt i sacch strachinn tütt l'ann de ricchìssim possessor de panfil e di türista de l'Europa intrega! Imaginee el centro stòrich genovés, el pussee gross de Europa, gonfi de türista beaa, intasaa de gent desiderosa de spend! Imaginee la città de agost, brülicant de üman gaudent e spendaccion minga men che a Rimini! Nagott fàbrich de Cornigliano in passiv de danee e prodütriss domà de càncher! Al sò post: on luna park permanent afaciaa sü el mar, a on pass de la spiaggia!
A agost a Gènova se troeuva minga on negozi avert che el sia vün.
A Ferragost la città l'è morta, o in animazion sospesa. Inscì silenziosa de sugerì che ona bomba al neutron la l'àbbia sterilizada de la soa popolazion. Tütt i genovés stann a spend in alter pizz, quand el saría staa inscì facil fà sì che füssen i alter, i non-genovés, a passà l'Agost a Gènova a spend i sò risparmi.
De chi l'è la colpa?
El sücced anca spess che on individü el sia minga el colpèvol del sò destin. El sücced minga la stessa roba ai pòpol. I pòpol hinn responsàbil del lor destin. I genovés hinn colpèvol de avègh sputanaa l'eredità ambiental che gh'aveven a disposizion, lassand che el diventass covo de marciüm el centro stòrich che el gh'avaría apassionaa türista de tütt el mond, lassand i sò spiagg a la mercè del insediament de fàbrich improdüttiv de danee e prodütriss de càncher, emarginand sistematicament chissessia el fasess qualunca roba de coscienzios, e infin, perseverand ancamò in la cegada e autolesionista pazzia lor.
Se viv mal a Gènova, incoeu pussee de jer e men de doman, ogni àngol scür l'è post preferii di migliara se de no desen de migliara de gioven genovés tossicòman.
Indove ancamò ghe ne sia, l'inteligenza la sofr, a Gènova, a la vista de sta colettiva cegità strategica, in la comprension di orrend tar mental che hann condott Gènova a ona tal roeuvina in loeugh de la radiosa prosperità che i eccezional soe risors i l'avaríen res facilment realizzàbil.
L'è per quest che de Gènova el scapa e el gh'ha de scapà chissessia in del archètip del genovés el se ricognoss minga e el se voeur minga rassegnà a ricognossess.
Hinn scapaa in tanti. i artisti, tütt. Oppür hann finii de fà i artisti. A Gènova el soppravviv minga a long on cantautor, on còmich (per nominà i categorie de artisti che "vann per la maggior"). Ma nanca on scrittor, on pitor, on regista teatral, on attor. Se a Parigi o a Venezia on gioven el sona per strada per goadagnàss quaic danee l'è on artista in erba. Se el fa a Gènova l'è on pezzent. Per qual motiv cantautor e còmich genovés hinn in media i mej d'Italia? Perché fina a quand hann minga abandonaa Gènova hann maceraa in la indifferenza general, costrett del lor dolor de vess assolütament minga consideraa a mejoràss e a mejoràss e a mejoràss, eternament invan, fina a quand, abandonada finalment sta cegada ciazza, hann podüü mesüràss con chi, in del rest de Italia, el gh'aveva parallelament faa robb ànalogh ai sò, ma con men delüsion, men früstrazion e inscì, minor crescita artìstica.
Quant hoo apena ditt l'è ovviament opinàbil, ma chi el voeur opinàll el gh'ha de spiegàm, alora, a cossa el sia per esempi dovüü la inscì ditta "scuola genovese" di cantautor. Poeudi garantì che esist nissüna scuola de sto gèner. L'ünica scuola de Gènova, che la costringg l'artista o el pensador a la rinuncia o al mejorament, l'è l'Indifferenza. L'Indifferenza dettada minga del snobism, ma de la Ottüsità. Lee la destrüs ona ment original oppür la tempra.
Girand per el mond e incontrand, come spess el sücced, on italian, te incòrget sübit se l'è on genovés. El emana di oeucc. Oppür, el capiss de quell che di oeucc el emana minga. I genovés che ancamò hinn dent viv, quand se gìren foeura di confin de la segregazion genovese fann inequivocàbil lamp di oeucc, bagior de irrefrenàbil entüsiasm a descovrì che minga tütt al mond l'è ancamò mort. O inveci, se a deambülà a l'ester hinn i genovés pussee tìpich, on opach vel de nebbia el satüra el lor sguard spiant per semper, che se te stee minga atent prest el te reinfetta con l'ümor che a Gènova a ogni mœud te pö minga evità de avègh.
El genovés l'è saraa, come sarada l'è semper stada, geogràficament, la soa città. Sta ciusüra, sta avarizia mental, in del passaa, la se rendett de sicür ütil a la soppravvivenza. Incoeu, che i confin geogràfich hinn pü ostàcol de comünicazion, saràss al mond l'è pü strategia de soppravvivenza, ma de autoemarginazion e de estinzion. Gènova la sta agonizzand, o forsi l'è giamò morta, soo minga, ma me ne volii minga mal. (a metàfora esprèssa se varda minga in boca)
Roberto Quaglia
L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö vess legiüda, scaregada sül computer, stampada e copiada senza limit, domà per üso personal. Tütt i test e i illustrazion hinn proprietà de Roberto Quaglia e poden minga vess doperaa intregh o in part senza permess. El progett gràfegh e i component gràfich de sti pagin hinn proprietà riservada de Roberto Quaglia. L'opera "Caro Maurizio Costanzo Show...", intrega o in part, la pö minga vess mettüda in vendita a nissün titol senza permess primma.
© 1994-2000 Roberto Quaglia.
|